Aquest Nietzsche, sí que m’agrada

/Aquest Nietzsche, sí que m’agrada
Aquest Nietzsche, sí que m’agrada 2018-03-13T18:46:24+00:00
7 maig 2011
Coincidint amb la presència a la Universitat de Girona del pensador alemany Peter Sloterdijk (del 3 al 6 de maig de 2011, en un seminari organitzat per la Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani) s’ha publicat en català i també a Girona el seu llibre Temperaments filosòfics. De Plató a Foucault (Girona, Edicions de la ela geminada, 2011).  El mateix professor Sloterdijk assistí a la presentació del llibre: dinou retrats brillants i suggeridors de dinou gegants intel·lectuals.

Com és ben sabut, l’obra de Nietzsche permet pluralitat d’interpretacions o lectures. Em sento molt proper a la lectura o interpretació que del pensament de Nietszche fa el professor Sloterdijk en aquest llibre. Nietzsche, explica Sloterdijk, es pren molt seriosament la necessitat de la lluita per fer-se néixer a si mateix, és a dir, la necessitat de treure la pròpia vida de l’estat de matèria primera o de potencialitat i fer-ne un bell producte vital.

Des de la modernitat, en un món constantment dinàmic, l’educació dels alumnes sempre serà una tasca inacabada: pares i mestres es sentiran sistemàticament incapaços de sortir-te’n. S’ha acabat aquell món en el que l’educació complia una funció adaptativa. El programa de Nietzsche és un programa de potenciació dels homes, de superació del limitat horitzó de la seva educació.

La tristament cèlebre formulació nietzscheana del superhome no significa, en aquest context, altra cosa que l’exhortació a crear, a partir del semiproducte que les mares i els mestres envien al món, un jo/obra-d’art que no deixi mai de formar-se a si mateix autoplàsticament. D’aquest programa en resulta conseqüentment el pas de la primacia de l’autoconeixement a la de l’autorrealització.“
SLOTERDIJK “Temperaments filosòfics”, pàgina 109.

Nietzsche esperona perquè fem del nostre jo una “individualització divina”, un individu amb qualitats elevades i aptes pel més gran; individualització lluny de les figures de l’star system global del present, en les  que “hi percebem més els pallassos que són que no pas les encarnacions del que volen ser”.

Aquesta lectura de l’obra de Nietzsche no és exclusiva de Sloterdijk. En bona part també la trobem en el capítol dedicat a Nietzsche del llibre d’Alain de Botton El consol de la filosofia i, òbviament, en la seva reproducció audiovisual que el mateix Alain de Botton fa en el muntatge titulat Nietzsche i l’infortuni. Recordant l’interès de Nietzsche per la jardineria, comenta que hauríem de mirar les dificultats com si fóssim jardiners. Així com unes arrels lletges i estranyes poden donar flors i fruits esplendorosos, així també a la nostra vida, unes potencialitats i unes situacions difícils poden donar “amb un cultiu acurat, grans èxits i alegries”.

[youtube http://www.youtube.com/watch?v=3pilLBcdSMI]

One Comment

  1. Bernardo Alonso Alonso enero 17, 2012 at 12:33 pm - Reply

    Nietzsche és superraciste!
    Si us plau!: http://www.alonsofia.com/nietzsche Mensch.html

Leave A Comment