Ciutats del Rhein: de Strasbourg a Köln – 1/2

/Ciutats del Rhein: de Strasbourg a Köln – 1/2
Ciutats del Rhein: de Strasbourg a Köln – 1/2 2018-03-13T12:00:09+00:00
30 juny 2016

El Rhein, fluint de sud cap a nord, definí la frontera més estable entre l’Imperi Romà i els pobles germànics. A la banda esquerra del riu hi havia campaments o fortificacions romanes; aquestes instal·lacions han donat origen a quasi totes les ciutats que avui voregen el Rhein. Després de Strasbourg, i anant cap al nord trobem les ciutats imperials Speyer, Worms, Mainz, la turística Rüdesheim. Entrant al Mittelrhein, on hi abunden els castells, s’arriba a Koblenz. En el Deutsches Eck de Koblenz el Mosel s’uneix al Rhein. I remuntant el Mosel s’arriba a la ciutat de Cochem. Tornant a Koblenz i seguint el Rhein cap al nord, ens trobem amb la bonica ciutat de Linz, Linz am Rhein, després Bonn i finalment Köln.

 

Strasbourg (Alsace), a l’esquerra del Rhein; a la dreta, la ciutat alemanya de Kehl, del land Baden-Württemberg. Strassbourg fou ciutat alemanya fins a la Guerra dels Trenta Anys (1618-1648); després ha anat canviant en funció de les victòries militars. Amb tantes vicissituds i conflictes té sentit que avui sigui seu de diferents institucions europees. Bismarck, amb la unificació alemanya, recuperà l’Alsàcia i Strasbourg el 1871 i es començà a construir el que avui es coneix com a zona imperial alemanya. A la part vella de la ciutat, la catedral gòtiga de Notre-Dame, amb el seu rellotge astronòmic del segle XVI i, com era costum, amb el seu alliçonadors pòrtics de l’entrada. El riu que travessa la ciutat, afluent del Rhein, és el Ill; amb els seus canals dóna encant a La Petite France.

Strasbourg

Pòrtic de Notre-Dame. Dones fortes que rebutgen els vicis i …

Strasbourg

Pòrtic de Notre-Dame. Dones que es deixen seduir amb mentides.

[+ Strasbourg, de juliol de 2011]

 

El perfil de l’atractiva i pacífica ciutat de Speyer està dominat per la Catedral, d’estil romànic. La ciutat fou centre del Sacre Imperi Romà Germànic al segle XI, època en que sota la Dinastia Saliana es construí la Catedral, avui declarada Patrimoni de la Humanitat. En la cripta s’hi enterraren emperadors i reis. Posteriorment Speyer fou ciutat lliure, títol avantatjós ja que la ciutat no havia de donar comptes a dominants arquebisbes o prínceps, només al llunyà Kaiser o emperador. Das Altpörtel era el portal d’entrada de la ciutat. Una important comunitat jueva vivia a la ciutat; queda poc d’una sinagoga del segle XII, però molt dels banys rituals amb la corresponent mikwe.

Speyer Espira

Speyer. Perfil de la Catedral imperial o Kaiserdom

Speyer Espira

Catedral imperial, des de Maximilianstraβe

Speyer Espira

Das Altpörtel, antiga porta principal oest de la ciutat

Viatjant cap al nord s’arriba a l’antiga ciutat de Worms, testimoni dels conflictes religiosos entre Luter i l’emperador del Sacre Imperi. Aquí, a la Dieta de Worms o Wormer Reichtag, Luter fou condemnat a l’exili. Un notable monument recorda, amb els principals protagonistes, aquests esdeveniments. Per evitar conflictes entre el poder de l’Emperador i el de l’Esglèsia, en la Catedral llueixen dos altars, però el del poder eclesiàstic és molt més luxós i barroc. També aquí hi estava instal·lada una important comunitat jueva; el seu cementiri, molt ben conservat, en dóna testimoni. Segons llegenda del Cant dels Nibelungs, a la muralla que rodeja la part antiga de la ciutat aparegué el mític dragó de Sigfried.

Worms

Worms. Detall de la Kaiserdom o catedral de sant Pere

Worms

Vell cementiri jueu, 1076-1911

Worms Luther

Monument a Luter. En bronze les seves paraules: “Hier stehe ich, ich kann nicht anders, Gott helfe mir! Amen!“

Heidelberg [Heidelberg, juliol de 2011]

 

Mainz és la capital del land Rheinland-Pfalz (Renània-Palatinat). A la banda dreta del Rhein hi desemboca el Main, el riu que passa per Frankfurt. A la plaça del mercat, una columna evoca moments de la història de la ciutat, com la fundació per part dels romans o l’incendi de la sinagoga de la ciutat; també recorda que les forces vives eren l’Arquebisbe i l’Emperador. La Catedral, de romànic tardà, comparteix aire de família amb les de Speyer i Worms, també crida l’atenció lluint dos altars: els de l’Esglèsia i el del Kaiser.

Mainz Maguncia

Mainz, al km 498 del Rhein

Mainz

Dom St. Martin i bust de Gutenberg en primer pla

Mainz

Kirschgarten, amb velles cases de fusta

Mainz

Vitralls dissenyats per Chagall a l’esglèsia de sant Esteve

[+ Mainz, març 2016 / Frankfurt, Wiesbaden i Mainz]

 

A la turística ciutat de Rüdesheim, a l’esquerra del riu, comença el sector del Rhein que rep el nom de Mittelrhein, al km fluvial 527. No hi manquen vinyes i el nivell de la seva producció vinícola és alt. El Drosselgasse és un famós carreró en el que sembla impossible passar-hi sense beure un vi Riesling. A la vessant dreta, la ciutat de Bingen, de la qual una monja polifacètica n’és el personatge més il·lustre: Hildegard von Bingen. A Rüdesheim, en mig de vinyes, sobresurt el Niederwalddenkmal. Grandiós monument dalt d’un turó recordatori de la unificació alemanya amb Bismarck i que permeté derrotar als francesos; dalt del monument, Germània, personificació de la unitat alemanya.

Rüdesheim

Rüdesheim en primer pla, al fons Bingen

Rüdesheim

Drosselgasse

Rüdesheim

Vinyes al peu del Niederwalddenkmal

Rüdesheim

El Rhein i Rüdesheim des del Niederwalddenkmal

Rüdesheim

Niederwalddenkmal. En bronze: “Zum Andenken an die Einmuethige Siegreiche Erhebung des deutschen Volkes…“

Més enllà de castells del Mittelrhein i més enllà de Loreley es troba Koblenz. Segons sembla, la ciutat, ben propera a la canviant frontera franco-alemanya, és una de les que més guerres i destruccions ha sofert. A la confluència Rhein-Mosel, coneguda com Deutsches Eck, hi sobresurt  un altre majestuós monument a la unitat alemanya amb la figura a cavall de Wilhelm I, Kaiser o Emperador d’Alemanya i Rei de Prússia. De la importància estratègica del lloc en dóna testimoni la fortalesa que es troba a l’altre costat del riu: Ehrenbreitstein. També una columna recorda els diferents moments històrics pels que ha passat la ciutat, començant pels romans. I al costat del Rathaus, la Schängelbrunnen, la font en la qual un atrevit vailet escup, de tant en tant, aigua.

Koblenz

Koblenz. El Rhein, el Deutsches Eck amb Kaiser i el Mosel

Koblenz

Fortalesa Ehrenbreitstein a la banda dreta del Rhein

Koblenz

Deutsches Eck. La inscripció: „Nimmer wird das Reich zerstöret, wenn ihr einig seid und treu“

Koblenz

Detall de la columna commemorativa dels 2000 anys d’història de la ciutat

Koblenz

Schängelbrunnen, quasi símbol de la ciutat

Des de Koblenz, fent una escapada en direcció sud-oest seguint el Mosel o Mosel·la, a uns 50 km, es troba la ciutat de Cochem, ciutat turística a la falda d’un turó coronat amb el castell imperial Reichsburg i totalment rodejat de vinyes. No deixa de ser espectacular contemplar com es cultiven aquestes vinyes en pendents de quasi 70 graus i amb terra de pissarra per retenir més l’escalfor del sol. Des de dalt el castell s’obté un control total tant de la navegació pel riu com de la població.

Cochem

Cochem. Detall del mural que evoca la història de la ciutat

Cochem

Les aigües del Mosel han arribat fins just sota la finestra inferior

Cochem

El Mosel, Cochem i el Reichsburg

Cochem

Reichsburg

Cochem

Cochem des del castell feudal Reichsburg

De nou des de Koblenz i seguint el Rhein s’arriba a la petita i captivadora ciutat de Linz am Rhein. Moltes cases conserven la seva estructura de fusta, amb els entremats en forma de x per reduir les dilatacions i contraccions de la fusta, unes x que també representen la creu de sant Andreu, esperant-ne protecció de la casa. Però el que més crida l’atenció són les frases, sovint filosòfiques, pintades a les façanes de diferents cases. També es veia sovint l’inscripció 20CMB15 o amb altres anys, indicant que la casa ha fet una donació social recollida per nens cantors; CMB significa “Christus Mansionem Benedicat” o, popularment, “Caspar, Melchor et Balthasar”.

linz

Porta de Linz am Rhrein. Algunes vegades les aigües del Rhein han superat el nivell de la porta

Linz

„Dies Haus ist mein und doch nicht mein, ist nur geliehen für kürze Zeit, gemessen an der Ewigkeit. So will ich nutzen diese Spann und ehrlich dienen jedermann“

“Dumme Gedanken hat jeder, nur der Weise verschweigt sie“

Linz

Al peu de la torre, el Linzer Klapperjunge

Més cap al nord, després de deixar el land Rheinland-Pfalz i entrar al de Nordrhein-Westfalen,  ens troben amb la ciutat que havia estat capital de la República Federal Alemanya: Bonn. La ciutat no oblida que aquí hi ha la casa natal de Ludwig van Beethoven, al carrer Bonngasse.

Bonn

Bonn. Münster

Bonn

Monument a Beethoven a la Münsterplatz

Bonn

Altes Rathaus a la plaça del Mercat

Bonn

Recordant la crema nazi de llibres; cada càpsula en conté un exemplar

Köln és la gran ciutat del Rhein. El seu nom prové del fet d’haver estat una important colònia romana i residència del governador imperial de part de Germania; Agripina, la mare de Neró naixé a aquesta Colònia i fou ella qui enaltí la ciutat. La Catedral es començà a construir a la primera meitat del segle XIII, però els recursos sempre foren escasos, bàsicament donacions dels pelegrins que s’apropaven a les relíques dels Reis Mags d’Orient. Amb la reforma protestant del segle XVI es reduïren les almoines i es pararen les obres. Al segle XIX, el Romanticisme i l’afany d’afirmació de l’identitat alemanya impulsaren l’acabament de l’obra.

Un italià anomenat Johann Maria Farina emigrà l’any 1709 a Köln on hi elaborà perfums. D’aquí el nom d’Eau de Cologne, en honor de la ciutat. El seu perfum tingué un èxit inesperat. Altres l’imitaren; així aparegué la marca „4711“, nom que corresponia al número que els francesos van posar a la casa quan ocuparen la ciutat.

Köhn

Köln. Dom

Köhn

El Rhein, l’esglèsia de sant Martí i la Catedral o Dom

[+ Köln, de maig 2014]

Leave A Comment