Brussel·les, Mechelen, Lovaina. (De Brussel·les a Amsterdam – 1/4)

/Brussel·les, Mechelen, Lovaina. (De Brussel·les a Amsterdam – 1/4)
Brussel·les, Mechelen, Lovaina. (De Brussel·les a Amsterdam – 1/4) 2018-05-08T17:13:28+00:00
19 juny 2017

Brussel·les

També a Bèlgica, en les seves acusades diferències culturals, es manifesten les fronteres del vell Imperi Romà. Al nord, Flandes, d’influència germànica; al sud, Valònia, d’influència llatina. Flamencs i valons constitueixen grups lingüístics, culturals i polítics  propis. I al sud de la zona flamenca, la regió de Brussel·les Capital, amb una població majoritàriament d’origen flamenc però de parla francesa; en reconeixement d’aquesta barreja, els seus habitats s’autoanomenen “zinneke”, és a dir, “gossos de carrer”, ja que participen d’una barreja de races.

Carles V, Carles I d’Espanya, heretà, entre molts altres territoris europeus i d’ultramar, els Països Baixos. Les tensions polítiques es feren molt grans amb el seu fill Felip II, que perseguí el creixent moviment protestant. A la Place du Petit Sablon es recorda l’execució dels contes Egmont i Horn després que el duc d’Alba establís el Tribunal de la Sang. D’un altre personatge se sent parlar amb certa prevenció, es tracta de Leopold II; es reconeix tot el que arribà a construir principalment a la ciutat de Brussel·les, però recordant l’explotació que féu de la seva propietat privada, l’Estat Lliure del Congo.

Visitar Brussel·les (Bruxelles en francès, Brussèle en valò) és visitar bàsicament la Gran Place o Grote Markt. Era al lloc on inicialment es trobava la ciutat i on ja al segle XI s’hi celebraven mercats. A finals del segle XV s’aixecà l’edifici de l’Hôtel de Ville o Ajuntament. Això estimulà la construcció d’altres edificis, principalment les seus gremials de mercaders. La Place fou fortament bombardejada el 1695 per part de les tropes franceses.

Brusel·les

Torre de l’Hôtel de Ville, 96 metres, lleugerament torçada. Al dalt, l’estàtua de l’Arcàngel Miquel

 

Brussel·les

Hôtel de Ville o Ajuntament, amb 137 estàtues. Cares oest i nord de la Grand Place

Brussel·les

Façana més al nord de la Grand Place; a la dreta la Maison des Boulangers

Brussel·les

Detall de Maison des Boulangers, cara nord de la Grand Place

Brussel·les

Cathédrale Sts Michel et Gudule. Arquitectura gòtica de Brabant

Brussel·les

Place du Petit Sablon: Edmont i Horn, contes decapitats el 1568

Brussel·les

Belgique Gourmande: Galeria St Hubert, galeria comercial del segle XIX, la més antiga del continent

Brussel·les

Atomium. Nou esferes d’acer connectades entre si representant un cristall de ferro ampliat 165 mil milions de vegades

Brussel·les

Resclosa del canal de Willebroek, 8 metres de desnivell. El canal s’acabà el 1697 i permeté connectar Brussel·les i Anvers

Mechelen (Malines) i Lovaina

Mechelen, nom oficial de la ciutat flamenca coneguda com Malines, està a 25 km de Brussel·les. A Mechelen s’establí temporalment la cort i es aquí on van viure i foren educats els fills de Felip el Bell i Joana I de Castella, així Carles V.

Lovaina o Leuven és una ciutat flamenca, coneguda principalment per la seva Universitat Catòlica, la K.U.Leuven, la més antiga dels Països Baixos i una de les històricament més influents d’Europa.

Malinas, Mechelen

Detall del Stadhuis o Ajuntament de Mechelen o Malinas, al Grote Markt

Malinas, Mechelen

Mechelen o Malinas. Al segon pla, Sint Romboutskathedraal

Lovaina

Lovaina, Biblioteca de la Universitat

Lovaina

Lovaina. El Stadhuis al Grote Markt, construcció del segle XV

Lovaina

Lovaina. Detall de la façana principal del Stadhuis

Següent: Anvers, Bruges, Gant. De Brussel·les a Amsterdam – 2/4

Leave A Comment