Goethe: l’arbre daurat de la vida. Fets i teoria

/Goethe: l’arbre daurat de la vida. Fets i teoria
Goethe: l’arbre daurat de la vida. Fets i teoria 2018-03-14T12:27:39+00:00
15 març 2013

Rellegint el Faust de Johann Wolfgang GOETHE he retrobat uns bells versos que, amb molt d’encert al meu parer, representen metafòricament la relació entre teories explicatives i fets.

A l’estudi de Faust, Mefistòfil diu (Faust. 1a part. 2038-39):

Gris, car amic, és tota teoria,

i verd l’arbre daurat de la vida.

Grau, teuer Freund, ist alle Theorie,

Und grün des Lebens goldner Baum.

La raó humana només pot pintar en tons grisos la colorada complexitat de la realitat. Les teories no són com fotocòpies de la realitat, més aviat en són mapes; però mapes que desatenen molts aspectes de la realitat, pintant només allò que interessa i s’ha seleccionat.

Tota teoria és una reducció de la realitat; comprimeix la realitat en una expressió mínima. Però sempre entre teoria i fets hi haurà un salt o buit, una discontinuïtat. Així és possible que uns mateixos fets siguin susceptibles de figuracions explicatives diferents. És ben conegut, per exemple, que la llum és susceptible de ser interpretada fent ús de la teoria ondulatòria o de la corpuscular; una dualitat que s’ha estès també a la matèria.

Per altra banda, sembla que la realitat supera les capacitats descriptives del nostre llenguatge. La realitat és immensament rica i complexa; les nostres teories en seleccionen un conjunt de fets i aquests s’han d’expressar sotmetent-se al nostre limitat llenguatge, per bé que anem creant nous i més aproximatius conceptes.

Leave A Comment