Aachen, Aquisgrà, Aix-la-Chapelle

Aachen, Aquisgrà, Aix-la-ChapelleLlor2018-09-06T16:00:51+00:00

6 Setembre 2018

Celtes i romans, uns al segle V aC i els altres a partir del segle II dC, s’instal·laren en aquest lloc d’abundants aigües termals. El déu celta de la salut i de la cura, Granus, donà nom a aquests brolladors d’aigües de sofre i minerals a uns setanta graus de temperatura. El lloc prenia el nom de “Aquae Grani”; avui, Aquisgrà, Aachen en alemany i Aix-la-Chapelle en francès. Carlemany aprecià en gran manera les virtuts curatives d’aquestes fonts i, després d’anys de cort itinerant i guerres tot construint un imperi, escollí aquest lloc com a centre, fent-hi construir l’actual Capella Palatina, un palau com residència, una aula o escola palatina i uns banys termals.

Pintura del Centre Charlemange – Neues Stadtmuseum Aachen

Vell nucli d’Aachen: Capella Palatina i Palau Carolingi

Actual nucli d’Aachen : Capella Palatina convertida en Catedral i Ajuntament

Carles, fill de Pipí, naixé el 742/748. Fou coronat rei dels francs el 768 i no fou fins el 794, després d’anys d’expansió del regne, que ordenà la construcció de la Capella Palatina. La seguretat i expansió del regne heretat del seu pare fou el seu interès predominant; també, promoure un renaixement cultural i, en tercer lloc, esdevenir un gran defensor de la fe cristiana.

Sota el seu regnat, el territori dels francs arribà a incloure bona part de l’actual Alemanya, de França, d’Itàlia i el nord de la Península Ibèrica, la Marca Hispànica. Estructurà aquest conjunt de pobles en comtats i en marques, aquestes just en les zones fronteres de l’imperi, comtes i marquesos hi governaven respectivament. Com a mecanisme polític de bon funcionament, instaurà la figura dels “missi dominici”, persones de la seva confiança que recorrien els territoris recollint informació, controlant l’aplicació de les lleis i dotats de plens poders.

Després dels anys de foscor cultural que seguí a l’enfonsament de l’imperi romà, Carlemany impulsà un renaixement cultural, conegut com a Renaixement Carolingi. Va atreure a la seva residència, formant una Acadèmia, savis i intel·lectuals reconeguts, entre altres, Alcuí de York; aquests van promoure una nova escriptura la “minúscula carolíngia”, escriptura que ha donat lloc a la nostra.

Minúscula carolíngia, manuscrit del Centre Charlemagne – Neues Stadtmuseum Aachen

Tauleta de cera per aprendre a escriure, Centre Charlemagne – Neues Stadtmuseum Aachen

Quant a la defensa de la fe cristiana, cal dir que imposà aquesta a tots els territoris conquerits i que sempre recolzà al Papa quan aquest es trobava en dificultats. El papa Lleó III, el dia de Nadal de l’any 800, el coronà emperador del nou imperi romà reconstruït, el que serà el Sacre Imperi Romà Germànic.

Detall de la coronació imperial. Pintura a la Krönungssaal de l’Ajuntament

La Capella Palatina, dedicada a la Verge Maria, es començà a edificar el 786 i els seus constructors, per desig del mateix Carlemany, prengué com a model l’església bizantina de sant Vitale de Ravenna (voltants de 547); també de la capella dels sants Sergi i Bacus de Constantinople (voltants de 536). Carlemany, amant de l’art, havia visitat Ravenna i d’aquest lloc i de Roma, amb el permís del papa, féu transportar a Aquisgrà les columnes per la seva capella. Vuit massissos pilars suporten l’interior octogonal i el conjunt de columnes. La nau gòtica adjunta a la capella fou consagrada el 1414, en commemoració dels 600 anys de la mort de Carlemany.

El complex de la Catedral des de Katschhof; al centre, la Capella Palatina

Interior de la Capella Palatina, amb cos octogonal

La làmpada, un regal que, el 1165, féu l’emperador Friedrich I, Barba-roja

Interior de la cúpula; els mosaics actuals son del segle XIX. Inicialment decorada amb pintures al fresc

El Karlsthron o tron imperial, de marbre blanc, és de finals del segle VIII; es diu que el marbre emprat prové del sepulcre de Jesús. En segles posteriors la Capella incorporà gran nombre d’ampliacions i modificacions; també molts canvis en la decoració interior, per exemple els mosaics.

Kaiserstuhl o Karlsthron, de finals del segle VIII. Aquí s’hi ha coronat uns trenta emperadors o reis; així Carles V

Reliquiari de Carlemany, des del 1215 conté les seves despulles

Reliquiari de Maria, amb relíquies sagrades de Maria i Jesús

Trona dels evangelis, d’inicis del segle XI

Se’ns explica una llegenda. A mig edificació de la Capella, els constructors havien gastat abans d’hora tots els recursos econòmics assignats. Carlemany es trobava d’itinerari i havia ordenat la finalització de l’obra. En una reunió de la comissió d’autoritats que cercava solucions per enllestir l’obra es presentà un elegant personatge oferint tots els recursos econòmics necessaris per acabar l’obra. Els membres de la comissió quedaren ben sorpresos i plens de dubtes, però finalment el personatge se’ls guanyà i acceptaren l’oferiment, només hi havia una petita condició: qui entrés primer a la capella en el dia de la seva inauguració hauria de lliurar-li la seva ànima. S’acceptà la proposta i la capella s’acabà. Però arribat el dia de la inauguració, ningú volia entrar a la capella i s’allunyaven del lloc. Van deixar la porta ben oberta i qui entrà primer fou precisament un llop. Així, el personatge, ple de ràbia, s’hagué d’acontentar amb l’ànima d’aquest llop. Però la llegenda continua amb intents de revenja per part del diabòlic personatge.

Porta del llop, que evoca la llegenda; a l’entrada principal de la Capella o Dom

El Rathaus o ajuntament d’Aachen, obra gòtica del segle XIV, s’aixecà sobre les ruïnes del Palau de Carlemany que, a la vegada, s’havia edificat damunt de restes romanes. A la façana nord hi figuren unes cinquanta estàtues d’emperadors i reis alemanys, també escuts d’electors i altres prínceps. Hi estan igualment representades les Set arts lliberals. En el seu interior destaca Krönungssaal o sala de la coronació.