A la vertadera naturalesa dels règims totalitaris correspon exigir el poder il·limitat. Tal poder només pot ser afirmat si literalment tots els homes, sense cap excepció, son fiablement dominats en cada un dels aspectes de la seva vida. […s’ha de liquidar l’espontaneïtat, no tolerar la lliure iniciativa,…] .

El totalitarisme cerca, no la dominació despòtica sobres els homes, sinó un sistema en el que els homes esdevinguin superflus.

Hanna ARENDT, Els orígens del totalitarismes

El problema amb Eichmann fou precisament que molts van ser com ell, que la majoria no eren ni pervertits ni sàdics, sinó que eren, i segueixen essent, homes terrible i terroríficament normals.

Hanna ARENDT, Eichmann a Jerusalem. Un estudi sobre la banalitat del mal

Hannah ARENDT, Hannover 1906, és una pensadora alemanya profundament afectada per les diferents formes d’anul·lació i destrucció de les persones practicades en el segle XX. Fou deixeble dels existencialistes Heidegger i Jaspers, però la seva anàlisi política té la marca de l’Escola de Frankfurt. El 1933, escapant de la persecució nazi, abandonà Alemanya establint-se temporalment a França i definitivament als EUA, on ensenyà a diferents universitats, així a la New School for Social Research de New York. Ciutat on morí el 1975.

El 1951 publicà el prestigiós Els orígens del totalitarisme, una anàlisi del poder totalitari; de 1958 és Sobre la revolució, on investiga les revolucions polítiques modernes; del mateix any és La condició humana, on descriu l’ideal de vida política. El llibre de 1963, Eichmann a Jerusalem. Un estudi sobre la banalitat del mal, recull els seus articles de seguiment del procés a Tel-Aviv del dirigent nazi Adolf Eichmann.

La famosa expressió la banalitat del mal respon a la sorpresa d’Arendt al constatar que els objectius, decidits amb superficialitat i trivialitat pels dirigents nazis, no eren el més important: era indiferent intentar millorar el servei ferroviari o exterminar milions d’éssers humans. L’important era la precisió, l’eficàcia científica i l’obediència acrítica amb que s’acomplien o executaven.

En La condició humana descriu les tres activitats fonamentals que corresponen a la vida humana: Labor, Treball i Acció. Labor o activitats orgàniques; Treball o activitats de producció, i Acció o la capacitat més pròpia humana, la capacitat de ser lliure i de crear una acció política, en una comunitat d’iguals, com a mitjà per a protegir contra la temptació totalitària i la barbàrie: l’esperança i promesa d’un món sense dominació i violència.

En el llibre Sobre la revolució, porta a terme una anàlisi comparativa entre les dos grans revolucions de l’època moderna, la revolució francesa i la revolució nord-americana; la francesa adulterada per la presència del terror, la nord-americana recolzant-se en el nou concepte de llibertat.

Tornar

>