La sisena sessió del cicle Aula Oberta d’Audició Musical, temporada 2021-22, XXIII edició, a càrrec Rafael Esteva Alemany, tingué el dia 29 de gener de 2022 als espais de La Marfà de Girona. Es comentà i escoltà part de l’òpera de Donizetti L’elisir d’amore

Gaetano DONIZETTI (1797-1848)
L’elisir d’amore


S’obre la sessió escoltant l’ària Una furtiva lacrima d’aquesta divertida  però també moralitzant òpera. El càndid, innocent, ingenu Nemorino pren l’elixir i li funciona, li obre l’esperança. Fou estrenada el 1832 amb el subtítol Melodrama giocoso in due atti; el llibret era de Felici Romani (1788-1865).

Bel canto.
El seu llenguatge operístic és el Bel canto, l’estil d’òpera italiana de finals del XVIII fins mitjans del XIX, estil associat a tres compositors, el mateix Donizetti, Gioachino Rossini (17921868) i Vincenzo Bellini (18011835). Es carcteritza per prioritzar al màxim la melodia, inserint filigranes o ornamentacions; la veu molt en primer pla i els instruments sense solapar la melodia. En Una furtiva lacrima captem l’arpa i el fagot dialogant amb el cantant.

En el Bel canto el cor pren un paper rellevant, interactuant. En aquest context, cal destacar la cavatina: una ària de gran format de presentació delsdiferents personatges.  S’inicia amb un recitatiu sec  (baix continu típic de barroc) o recitatiu acompanya que porten a la gran ària, s’acaba amb la conclusió o coda coneguda com a cabaletta.

Historial.
En un mes, amb especial urgència, s’enllestí l’òpera.  A Milà, a l’inici de temporada, el corresponent empresari no havia pogut lligar-ho tot pel muntatge esperat. Parla amb el ja famós Donizetti i amb el seu llibretista Felici Romani (1788-1865) presionant-los per la composició d’una òpera: serà L’elisir d’amore.

Parteixen i reescriuen una obra que el mateix 1831 s’estrenava a París, titulada Le philtre, de Daniel-François Auber amb llibret de Eugène Scribe. Les dues òperes seran exitoses i conviuran. Les dues s’inspiren el l’obra de Stendhal (1783-1842), Le Philtre – Imité de l’italien de Silvia Valaperta (1830), personatge aquest que no existeix, només és un recurs literari.

Una altra font d’inspiració de L’elisir d’amore fou la Commedia dell’Arte, molt populars els seus prototipus de personates en el Renaixement italià; l’Arlequí, el Pantalone (vell avar), el Dottore, el soldat, els notaris, caricatures d’oficis, de criats, … (Mozart també s’inspirè en algun d’aquests personatges, així Figaró).

Elements de la trama.
Obra centrada en un elixir o medicina que no només cura qualsevol mal sinó que garanteix el desitjat; garanteix la correspondència en l’amor. Així, a petició del cor, del poble, Adina (soprano) llegeix la història del filtre de Tristan i Isolda. Nemorino (tenor), que l’escolta i està enamorat d’ella, desitja el filtres. El sergent Belcore (baríton) proposa matrimoni a Adina. Arriba el metge Dulcamara (baix) oferint tota mena de recursos curatius (Dulcamara = planta verinosa). I la trama es va embolicant.

Es pot dir que tots els personatges son arquetipus de comportament, alguns d’ells ben destacats en la Commedia dell’Arte.

Alguns fragments:

-Tema instrumental i cor inicial.
-Presentació de Nemorino, Cavatina: recitatiu, ària (Quanto e bella) i cabaletta.
-Cavatina d’Adina: recitatiu, ària i cabaletta.
-Presentació de Belcore: instrumental soldats i cavatina.
-Arribada de Dulcamara: recitatiu, ària i cabaletta.
-Final primer acte: Trio Belcore, Adina i Nemorino.

-Es capgira situació: Nemorino hereda; totes les noies per ell. Ell mateix i Dulcamara suposen efectes positius de l’elixir, fins i tot fa ser ric.
-Nemorino. Una furtiva lacrima, amb arpa i fagot.

Versió escoltada:

Roberto Alagna, Angela Gheorgiu. Cor i orquestra de l’Òpera de Lió. Evelino Pidò (DVD Decca)