22 juny 2011
Totes les famílies felices s’assemblen. Cada família dissortada ho és a la seva manera. Aquestes són les primeres i conegudes paraules de la novel·la de Lev Tolstoi, Anna Karenina (Barcelona. Edicions Proa, 1985). El present post, però, no es centra en aquestes paraules sinó en un fragment del bell mig de la novel·la on es manifesta el desnivell o décalage entre el desig i la seva realització.
La vivència del desig pot ser molt més rica que la mateixa realització del desig. Aquesta és la situació que experimenta el comte Vronsky en relació al seu desig de conquerit l’amor d’Anna. Malgrat Anna abandona el seu marit i es lliura als seus braços, Vronsky no es sent feliç.
Aquest és el fragment:
 | Però Vronski, a despit de la realització completa d’allò que havia desitjat durant tant de temps, no era feliç del tot. No va tardar gaire a tenir la sensació que la realització dels seus desigs li fornia només un gra d’arena d’aquella muntanya de felicitat que esperava. Això li palesà l’error etern que cometen els homes en imaginar-se que la felicitat es la realització dels anhels. A la primeria que s’uní amb ella i es posà el vestit de paisà, sentí tota la delícia de la llibertat en general, que abans no coneixia, i de la llibertat de l’amor, i estava content, però no per gaire temps. Aviat tingué la sensació que naixia en la seva ànima el desig del desig: la malenconia. [Pàgina 505 de l’edició citada] |
El que escriu Tolstoi és una vivència que s’ha narrat en pluralitat de llenguatges: literari, filosòfic, poètic, musical,… Diferents postres d’aquesta vivència es poden trobar a la secció Àgora de debats de Filòpòlis, concretament en l’espai que porta per títol: