11 maig 2018
El tema de Faust, la llegenda o la historia del Doktor Johann Faust, el seu pacte amb Mefistòfil i la seva relació amorosa amb Margarida forma part rellevant de la literatura europea des del segle XVI. Obres literàries que han inspirat, posteriorment, pluralitat de peces musicals, tant de música clàssica com de no clàssica; igualment en l’àmbit del cinema.
Post amb quatre parts:
- Literatura
- Una interpretació
- Música: Schubert, Schumann, Mahler, Schnittke, Queen
- Altres obres musicals inspirades en Faust.
(Aquest post ha estat elaborat recollint dades de la sessió monogràfica: El mite de Faust en la música clàssica occidental a càrrec del professor Rafael Esteve Alemany, el dia 21 d’abril de 2018 a la Biblioteca Carles Rahola de Girona. Organització: Escola Municipal de Música de Girona).
1. Literatura
De les moltes referències literàries citem només tres creacions. La primera i inaugural de la temàtica és l’obra anònima titulada Historia von D. Johann Fausten apareguda el 1587. Narra la historia d’un suposat personatge històric del Renaixement, el Dr Johann Georgius Faust, que per obtenir coneixement i poder màgic, invoca al diable; aquest, Mefistòfil, accepta obeir-lo en tot, però haurà de lliurar-li l’ànima passats vint-i-quatre anys. El penediment esdevé impossible i Faust és arrossegat violentament a l’infern
El Faust de de Johan Wolfgang von Goethe (1749-1832), concebut com a tragèdia amb dues parts ben diferenciades (1808 i 1832), és una de les obres cabdals de la literatura germànica. El tema ja inquietava a Goethe abans de publicar el seu Faust, del 1772 data una primera versió coneguda com Urfaust. Faust, insatisfet per la insuficiència del seu coneixement practica la màgia. Apareix Mefistòfil proposant el pacte: servirà en vida a Faust fins que aquest arribi a la satisfacció completa, aleshores haurà de lliurar-li l’ànima; una gota de sang segella el pacte. El seu anhel de joventut és també satisfet, i també per gràcia de Mefistòfil, Margaret o Gretchen es seduïda i posseïda per Faust. En el Faust de Goethe es produeix el penediment i salvació de Faust.
De renom és també l’obra del Nobel de literatura Thomas Mann (1875-1955) publicada el 1947 amb el títol Doktor Faustus: Das Leben des deutschen Tonsetzers Adrian Leverkühn, erzählt von einem Freunde (Doktor Faustus: La vida del compositor alemany Adrià Leverkühn narrada per un amic). El Faust de Mann és Leverkühn, el compositor que està disposat a renunciar a vivències vitals per tal d’aconseguir el domini de la més elevada de les arts, la música. La renuncia, el pacte, li permet assolir el seu anhel. El final tràgic de Leverkühn corre paral·lel a la destrucció d’Alemanya amb el nazisme.
2. Una interpretació
El tema de Faust enllaça amb la profunda vivència humana d’insatisfacció; insatisfacció vinculada a diferents àmbits, amb el coneixement, amb el desfici pel poder, amb la perduda joventut, amb l’ànsia d’amor, amb l’insadollable riquesa,, amb l’afany de creativitat, etc. Però com pot un humà trobar i negociar amb el diable? Simbòlicament, es signa un pacte quan hom renuncia a alguna cosa humanament irrenunciable, quan es sobrepassen fronteres més enllà de la pròpia identitat, quan l’ésser humà es traeix a si mateix, quan quelcom important, prioritari, irrenunciable s’abandona per aconseguir un objectiu humanament menor.
3. La música: Schubert, Schumann, Schnittke, Queen
Les diferents versions literàries de Faust han inspirat a una llarga llista de compositor. Anotem enllaços a quatre fragments o peces, tres d’ells dins la categoria de música clàssica:
3.a Franz Schubert (1803-1869): Gretchen am Spinnrade, Gretchen o Margarida a la filosa, Op. 2, D. 118, composta el 1814 i inspirada en la primera part del Faust de Goethe. Margarida està ben enamorada de Faust.
3.b Robert Schumann (1810-1856): Szenen aus Goethes Faust, composat entre 1844 i 1853, si bé ja el 1837 sota el nom de Goetheschen Fauststoff . Presentem de la tercera part de l‘obra, Fausts Verklärung o Transfiguració de Faust, el fragment Welch ein Morgenwölken schwebet, intervenint Pater Seraphicus i el Kinderchor.
3.c Gustav Mahler (1860-1911): Simfonia núm 8, estrenada a Munic el 1910. A la segona part d’aquesta simfonia coral es centra en textos del Faust de Goethe, en contret, els versos finals del Chorus Mysticus: Alles Vergängliche…, “Tot el transitori…”. L’amor possibilita la redempció de Faust.
3.d Alfred Schnittke (1934-1998), autor que naixé a l’URSS, si bé la seva família era d’origen alemany. De la Faust Cantata, de 1983, el fragment Es geschah; forma part de l’òpera del mateix compositor titulada Historia von D. Johan Fausten i basada en l’obra anònima de 1587 amb el mateix títol. En aquest moment Faust ha rebutjat el penediment i Mefistòfil, complint el pacte i exhaurit el temps, se l’emporta.
3.e Queen: Bohemian Rapsody és una cançó de la banda de rock britànica Queen i que fou composta per Freddie Mercury, el 1975. Rapsòdia, una peça amb seccions ben diferenciades, i Bohèmia, regió on se suposa tingué lloc el pacte amb Belzebú. Un jove confessa a la seva mare haver matat un home i que ell, en virtut d’un pacte, ha de morir. El diable reclama no trencar el pacte, però el jove es salvat recuperant la seva ànima.
3.a Franz Schubert: Gretchen am Spinnrade. Renee Fleming sings Schubert’s «Gretchen am Spinnrade»
| Gretchen am Spinnrade Meine Ruh’ ist hin, Wo ich ihn nicht hab Mein armer Kopf Meine Ruh’ ist hin, Nach ihm nur schau ich Sein hoher Gang, Und seiner Rede Meine Ruh’ ist hin, Mein Busen drängt Und küssen ihn, | Margarida a la filosa La calma he perdut, Ja que jo no el tinc, El meu pobre cap La calma he perdut, Només per ell miro El seu altiu caminar, i l’encant La calma he perdut, El meu pit m’empeny i besar-lo, |
.
Versió de «Gretchen am Spinnrade» amb només piano. Yuja Wang
.
.
3.b Robert Schumann: Welch ein Morgenwölken schwebet, de Szenen aus Goethes Faust
Pater Seraphicus Welch ein Morgenwölken schwebet Chor Seliger Knaben Sag uns, Vater, wo wie wallen, Pater Seraphicus Knaben, Mitternachtsgeborne, Selige Knaben. Das ist máchtig anzuschauen; Pater Seraphicus. Steigt hinan zu höhrem Kreise, |
.
3.c Gustav Mahler: Simfonia núm. 8; final. Alles Vergängliche
Chorus Mysticus. Alles Vergängliche |
.
3.d Alfred Schnittke: Es geschah, de la Faust Cantata, de 1983
| Es geschah aber zwischen zwölf und ein Uhr in dieser Nacht, dass gegen dem Haus her ein grosser ungestümer Wind ging, so das Haus an allen Orten umgab, als ob alles zugrunde gehen und das Haus zu Boden reissen wollte.Darob die Studenten vermeinten zu verzagen, sprangen aus dem Bett und huben an einander zu trösten; wollten aus der Kammer nicht.Sie hörten ein greuliches Pfeiden und Zischen, als on das Haus voller Schlangen, Nattern und anderer schädlichen Würmer wäre. Indem gehet Fausti Tür auf, der hub an zu schreien um Hülf und Mordio aber kaum mit halber Stimme.Bald hernach hörte man ihn nicht mehr. Als es tag ward, sind die Studenten in die Stuben gegangen, sie sahen aber keinen Faustum, nichts, denn die Stuben voller Bluts gesprizt. (…) | Passà entre les dotze i la una en aquella nit, que contra la casa un gran impetuós vent bufà; així envoltà la casa per tots costats, com si tot ho volgués fer malbé i la casa enderrocar.Per això els estudiants començaren a acovardir-se, saltaren del llit i començaren a consolar-se els uns als altres: no volien sortir d’aquella cambra.Sentiren uns esgarrifosos xiulets i brunzits, com si la casa estigués plena de serpents, escurçons i d’altres cucs danyosos. Mentrestant la porta de Faust es va obrir, i aquest començà a cridar ‘Hülf und Mordio’, però quasi a mitja veu.Poc després no se’l sentia més. Quan es feu de dia, els estudiants van entrar a les cambres, però no van veure Faust, res, només la cambra esquitxada de sang. |
.
3.e Queen amb Freddie Mercury: Bohemian Rapsody, de 1975.
Queen – Bohemian Rhapsody (Official Video)
| Bohemian Rhapsody Is this the real life? Mama, just killed a man Too late, my time has come I see a little silhouetto of a man But I’m just a poor boy and nobody loves me So you think you can stone me and spit in my eye Ooh yeah, ooh yeah |
.
4. Altres obres musicals inspirades en Faust
Ludwig van Beethoven (1770-1827): Es war einmal ein König
Franz Schubert
Hector Berlioz (1803-1869): Huit scènes de Faust, 1829; La Damnationde Faust, 1846
Richard Wagner (1813-1883): 7 Kompositionen zu Goethes Faust, 1831; Eine Faust Ouvertüre.
Felix Mendelssohn (1809-1847): Die erste Walpurgisnacht, 1843
Robert Schumann
Franz Liszt (1811-1893): Eine Faust-Simphonie, 1854-1857; Mephisto-Walzer, 1859-1885
Charles Gounod (1881-1893): Faust, 1859-1869
Arrigo Boito (1842-1918): Mefistofe, 1868
Gustav Mahler
Lili Boulanger (1893-1918): Faust et Hélène, 1913
Ferruccio Busoni (1866-1918): Doktor Faust, 1925
Alfred Schnittle