La experiencia de la duración, y no el número de vivencias, hace que una vida sea plena. Una sucesión veloz de acontecimientos no da lugar a ninguna duración. La satisfacción y el sentido no se dejan fundamentar en un cuerpo teórico. Una vida a toda velocidad, sin perdurabilidad ni lentitud, marcada por vivencias fugaces, repentinas y pasajeras, por más alta que sea la «cuota de vivencias», seguirá siendo una vida corta.

Byung-Chul HAN,  El aroma del tiempo. Un ensayo filosófico sobre el arte de demorarse

La sociedad de rendimiento se desprende progresivamente de la negatividad. Justo la creciente desregularización acaba con ella [sociedad disciplinaria]. La sociedad de rendimiento se caracteriza por el verbo modal positivo poder (können) sin límites. […] A la sociedad disciplinaria todavía rige el no. Su negatividad genera locos y criminales. La sociedad de rendimiento, por el contrario, produce depresivos y fracasados.

Byung-Chul HAN, La sociedad del cansancio

Hoy, el mundo se vacía de cosas y se llena de una información tan inquietante como esas voces sin cuerpo. La digitalización desmaterializa y descorporeiza el mundo. También suprime los recuerdos. En lugar de guardar recuerdos, almacenamos inmensas cantidades de datos. […] La información falsea los acontecimientos. Se nutre del estímulo de la sorpresa. […] Como cazadores de información, nos volvemos ciegos para las cosas silenciosas, discretas,incluidas las habituales, las menudas o las comunes, que no nos estimulan, pero nos anclan en el ser.

Byung-Chul HAN, No-cosas. Quiebras del mundo de hoy

Byung-Chul Han naixé a Seúl l’any 1959 i estudià Metal·lurgia a la Universitat de Corea del Sud, però, interessat per la literatura alemanya, als 26 anys abandonà carrera i país. Estudià filosofia a la Universitat de Friburg i literatura i teologia a la de Munic. El 1994 rebé el doctorat a Friburg amb una dissertació sobre Heidegger. S’incorporà a diferents Universitats alemanyes i, des de 2012, es professor de Filosofia i Estudis Culturals a la Universitat de les Arts de Berlín. ​

En les seves obres es manifesta un marcat apropament a conceptes heideggerians com temporalitat, ésser-en-món, manejar coses, facticitat, mort,…  Però, al mateix temps s’apropia de bona part de la tradició filosòfica occidental.  És un assagista expert en temes culturals i destacat crític del capitalisme neoliberal, la societat del treball, la tecnologia, entre altres. En els seus molts llibres enfoca, contraposa i interpreta diferents situacions crítiques de la nostra vida quotidiana; així en El aroma del tiempo. Un ensayo filosófico sobre el arte de demorarse, de 2009 en la versió original; La sociedad del cansancio, de 2010; La sociedad de la transparencia, de 2012; també de 2012, La agonia del eros; Psicopolítica, de 2014; No-cosas. Quiebras del mundo de hoy, de 2021. La dicotomia positivitat-negativitat, concretada en pluralitat de dualismes, apareix com a constant en tots els seus llibres.

Ja des del principi de llibre El aroma del tiempo. Un ensayo filosófico sobre el arte de demorarse contraposa «successió de moments», des-temporalització a temporalitat, duració. Una característica de la vida actual és l’acceleració, l’agitació, el nerviosisme, les presses, una angoixa difusa; és viure un recomençar constant, un zapping entre les «opcions vitals» sense ser capaç d’arribar fins al final d’una de les possibilitats, encadenant fragments, imatges, informacions sense aconseguir una atenció duradora. El temps desintegrat en una successió de presents no té aroma; «l’aroma del temps es una  manifestació de la duració». Avui sembla com si la gent ja no fos capaç de demorar-se, d’aturar-se. Però és l’experiència de duració el que fa que una vida sigui plena. Advoca per una revitalització de la vita contemplativa: «La crisi temporal només es superarà en el moment en que la vita activa, en plena crisi, aculli de nou la vita contemplativa en el seu si», quan no l’acull, la vita activa, que és una fórmula o model de vida opressor (només producció i consum), degrada la persona a només animal laborans.

En La sociedad del cansancio qüestiona que la nostra societat sigui, tal com defensava Foucault, una societat disciplinària, és a dir, una societat de la prohibició, del «no-poder» o del «haver de»; la nostra societat s’ha desfet d’aquesta negativitat i s’ha transformat en la societat de rendiment, que es caracteritza per «poder» sense límits, un positiu i col·lectiu «Yes, we can»; en lloc de prohibicions i manaments, s’imposen iniciatives personals, projectes i motivacions. L’objectiu i resultat del canvi de paradigma és un increment de productivitat. L’inconscient social passa del deure al poder. Però la societat del rendiment provoca depressió per esgotament. La depressió consisteix en un «cansament del crear i del poder fer», i voluntàriament l’home s’explota a sí mateix, essent ell mateix botxí i víctima. L’apreciat  multitasking es presenta com a mostra d’accés de positivitat; però aquesta habilitat no és més que una regressió a la vida salvatge: els animals, sempre en perill, han d’estar atents a moltes tasques simultànies.

Vivim una desmaterialització del nostre món, això és el que planteja, entre altres mancances actuals, a No-cosas. Quiebras del mundo de hoy. Enfronta els món de les coses al món digital de la informació i de dades. Vivim hiperinflació de coses, però també indiferència envers elles, desfent-nos-en fàcilment. La Revolució Industrial potencia l’esfera de les coses, la digitalització acaba amb aquest model; ara s’imposa el fetitxisme de la informació i de les dades. Avui, l’ésser és informació, però avui «la informació no és informativa, sinó deformativa», no il·lumina el món, l’enfosqueix. A més informació, menys matèria; però els humans no soms éssers virtuals, som éssers físics.

La pèrdua de les coses -dimensió espacial- comporta pèrdua de durabilitat i estabilitat; la realitat perd fermesa i recolzament. La pèrdua dels rituals -dimensió temporal- implica fer el temps menys habitable; els rituals són repeticions que donen forma i ritme al temps. Els rituals són al temps, el que les coses són a l’espai.

Tornar