La ‘essència’ de l’ésser-hi resideix en la seva existència. […]

L’elaboració concreta de la qüestió envers el sentit de «ésser» és el propòsit del següent tractat. La interpretació del temps en tant que horitzó possible d’una intel·lecció de l’ésser és, en general, la seva fita provisional.

Martin HEIDEGGER,  L’ésser i el temps – Prefaci

En cuanto “poder ser” no puede els ser-ahí rebasar la posibilidad de la muerte. La muerte es la posibilidad de la absoluta imposibilidad del ser-ahí. Así se revela la muerte com la posibilidad más peculiar, irreferente e irrebasable. En cuanto tal, es una señalada inminencia.

Martin HEIDEGGER, El ser y el tiempo

La paraula [Sprache] és la cada de l’ésser. En la seva habitança, hi habita l’home, Els pensadors i els poetes són els guaites d’aquesta habitança. Llur guaita és l’acompliment de la palesabilitat [Offenbarkeit] de l’ésser, en la mesura que d’aquesta palesabilitat, en llur dir, en fan paraula i la preserven en el llenguatge [Sprache].

Martin HEIDEGGER, Carta sobre el ‘humanisme’

Martin Heidegger (1889-1976) naixé a la Selva Negra, Alemanya. La seva vida professional estigué lligada a la Universitat de Friburg on fou deixeble i successor d’Edmund Husserl (1858-1938), el filòsof que elaborà el mètode fenomenològic. El 1927, en temps de la República de Weimar, publicà l’obra que li donà reconeixement, L’ésser i el  temps, (relació entre ser i temps que la metafísica clàssica havia desatès). Quan el rector de la seva Universitat, tres mesos després d’arribar Hitler a la cancelleria del Reich, fou obligat a dimitir; Heidegger el substituí, tot imposant les directrius dels nazis. El compromís polític de Heidegger amb el totalitarisme nazi s’ha explicat dient que veié en el moviment hitlerià un decidit trencament amb la decadència dels temps moderns; malgrat tot, mai es retractà ni justificà del seu compromís.
El 1947, ja quan se li havia prohibit ensenyar, publicà La doctrina platònica de la veritat, amb una carta sobre el ‘humanisme’; el 1949, Què és metafísica?.  El 1951 es reintegrà a la docència. Entre els seus molts estudis d’aquesta època hi figura, de 1953, Introducció a la Metafísica, (que comença preguntant: ¿Per què és en general el ser i no més aviat el no-res?). De 1954 és La pregunta per la tècnica.  Morí el 1976, a Messkirch, el mateix poble de la Selva Negra on naixé. George Steiner va escriure: “Martin Heidegger era el més gran dels pensadors i el més petit dels homes”. La filosofia de Heidegger ha influït en bona part dels pensadors europeus del segle XX.

En L’ésser i el  temps, obra mai acabada, aplica a l’existència humana i a la temporalitat el mètode fenomenològic del seu mestre Husserl, tot descrivint els existencials o estructura fonamental de l’existència. L’ésser humà o Dassein (ser-aquí) és un ésser que existeix en el temps, és un ésser-en-el-món; l’ésser humà no és una cosa definida, sinó una existència que s’està fent projectant-se en el temps. Està abandonat a si mateix en la recerca d’un sentit a l’existència, amb llibertat d’elegir la pròpia vida, amb el risc de portar una existència banal. En aquesta elecció constant, l’ésser humà pot dimitir de si mateix i, tot adaptant-se a l’entorn, portar una vida inautèntica. Altrament, una vida autèntica implica assumir, en plena consciència, que “la mort és la possibilitat de la impossibilitat de tot projecte”. El Dassein (ser-aquí) s’adona que és un ésser-per-a-la-mort i viu l’angoixosa experiència del no-res, de la radical nihilitat de l’existència.

Posteriorment es produí un cert gir en la seva filosofia; aquest segon Heidegger remarca que la metafísica occidental no pot respondre a la pregunta sobre l’ésser perquè ha oblidat l’ésser. El llenguatge, considerat “casa on viu l’ésser“, adquireix gran relleu; la poesia i l’art esdevenen accessos privilegiats per a mostrar el que realment és l’ésser.

La reflexió de Heidegger sobre la tècnica i la tecnologia en les pàgines de La pregunta per la tècnica està impregnada d’obscures i negatives profecies;  elles caracteritzen la modernitat, suposen un oblit del ser i un allunyament de la realitat immediata. No reclama un retorn a l’era pretecnològica, però sí situar la tecnologia en un marc adequat, potenciant altres formes de relacionar-se i contemplar el món.

Tornar