Audició Musical, Aula Oberta 2018-19 – XX edició

/Audició Musical, Aula Oberta 2018-19 – XX edició
Audició Musical, Aula Oberta 2018-19 – XX edició 2019-11-23T18:13:35+00:00

Aula Oberta d’Audició Musical, a càrrec de Rafael Esteve Alemany, és un projecte de l’Escola Municipal de Música de Girona iniciat l’any 1998 i que actualment té lloc a la Biblioteca Carles Rahola de Girona.  L’edició d’aquesta temporada, la vintena, consta de tretze sessions.

1a sessió, 5 d’octubre de 2018

Wolfang Amadeus MOZART (1756-1791):
Concert per a piano núm. 21 en Do major, K 467


Composat el 1785. Els tres moviments:

I. Allegro maestoso  (00:40 – 14.50)
II. Andante / !!    (15:08 – 21:50)
III. Allegro vivace assai (22:05 – 29:00)

Versió escoltada: Pianista: Yeol Eum Son – Orquestra Concurs Txaikovski – 2011
https://www.youtube.com/watch?v=fNU-XAZjhzA


—————————————————————————————————

2a sessió, 27 d’octubre de 2018

Ludwig van BEETHOVEN
Simfonia núm. 5 en Do menor, op. 67


—————————————————————————————————

3a sessió, 17 novembre de 2018

Serguei RAKHMÀNINOV ( 1873-1943)
Concert per a piano núm. 2 en Do menor, op. 18


Després de la seva 1a simfonia, molt criticada, Rakhmàninov entrà en una profunda depressió. El psicoterapeuta Nikolai Dahl, fent ús de la hipnosi, l’ajudà a superar-la. A ell dedicà Rakhmàninov aquest concert. El primer moviment que composà fou el segon.
És un concert romàntic amb trets ja moderns.
Composat el 1900. Els tres moviments:

I. Moderato (0:47) / Intro: acords campanes; tema A, molt conegut.
II. Adagio sostenuto (12:15)
III. Allegro scherzando (23:41) / Rondó sonata; tema B, conegut.

Versió escoltada: Piano: Hélène Grimaud. Director: Claudio Abbado.  Lucerne Festival Orchestra
https://www.youtube.com/watch?v=CE4n35O-49c

Evoquen el concert: Eric Carmen, All by myself (1975) i Céline Dion 1996, cançó inspirada en el segon moviment. El tercer moviment: Frank Sinatra, Full moon and empty arms (1945)


—————————————————————————————————

4a sessió, 19 gener de 2018

Gioachino ROSSINIIl barbiere di Siviglia, 1816


—————————————————————————————————

5a sessió, 26 gener de 2018

Wolfgang Amadeus MOZART –  Le nozze di Figaro ossia La folle giornata, 1786


—————————————————————————————————

6a sessió, 9 febrer de 2018

Ludwig van BEETHOVEN (1770-1827)
Concerts per a piano núm. 1 en Do major, op. 15  i núm. 2 en Si bemol major, op.19


Concert núm. 1 composat el 1795 i refet el 1800

I. Allegro con brio
II. Largo
III. Rondo (Allegro scherzando)

Concert núm. 2  1787-89 -> estrena 1793-95 -> publicat 1801

I. Allegro con brio
II. Adagio
III. Rondo (Allegro molto)

Versió escoltada del Concert num. 1. – Piano: Martha Argerich. Direcció Barenboim
https://www.youtube.com/watch?v=nRO-ZMTngkk

Versió escoltada del Concert num. 2. – Piano: Harmony Zhu (age 12) with the Israel Philharmonic Orchestra
https://www.youtube.com/watch?v=1x61Z3rR5cI


—————————————————————————————————

7a sessió, 23 febrer de 2019

Franz SCHUBERT (1797- 1828)
Quintet de corda en Do major, D.956, op. post.163


Escrit en els darrers mesos de la seva vida, als 31 any. Any 1828(?)  ->1850 -> 1853.

Els quatre moviments:

I. Allegro ma non tropo / Tema B !! (Inici 8:19)
II. Adagio (29:05)
III. Scherzo: Presto – Trio: Andante sostenuto (43:12)
IV. Alegretto Più allegro (53:18)

Versió escoltada: Schubert’s String Quintet in C Major, performed by The Afiara Quartet with Joel Krosnick.
https://www.youtube.com/watch?v=dtZgIKZ_jrw


—————————————————————————————————

8a sessió, 9 març 2019

Felix MENDELSSOHN (1809-1847)
Simfonia núm. 5, en Re major, op.107, “Reforma”

Obra de joventut escrita el 1830 (1832) i publicada el 1868
Família jueva de l’alta burgesia de Berlín, convertida al luteranisme. El seu avi, Moses Mendelssohn, filòsof  il·lustrat.
Escriu la Simfonia en commemoració dels 300 anys de la Confessió d’Augsburg (1530), però malgrat un any de commemoracions, nou fou interpretada a Berlín.
El 1829 arranjà la Passió de Sant Mateu de Bach, la família en tenia el manuscrit. S’inicia la costum d’escolar música del passat.

Els quatre moviments

I. Andante – Allegro con fuoco. (0:30) / Citació del Dresdner Amen !!
II. Allegro vivace (12:40)
III. Andante (18.22)
IV. Choral: Ein’s feste Burg ins unser Gott. Andante con moto – Allegro vivace – Allegro mastoso. (22.59) / Citació cant coral luterà: Ein’s feste Burg

Citacions:
Dresdner Amen de Johann Gottlieb Nauman (1741-1801)
Cant coral luterà: Ein’s feste Burg

Versió escoltada:
Mendelssohn: 5. Sinfonie (»Reformations-Sinfonie«) ∙ hr-Sinfonieorchester ∙ Jérémie Rhorer
https://www.youtube.com/watch?v=otcrnrQAwD8


—————————————————————————————————

9a sessió, 23 març 2019

Piotr Ilitx TXAIKOVSKI (1840-1893)
Concert per a violí en Re major, op. 35

Txaikovski escrigué aquest Concert per violí el 1878 (revisat el 1881) després d’una profunda crisi personal que començà a superar viatjant per Itàlia, després de passar un temps a Clarens (Suïssa); l’influeix molt positivament el violinista Iosif Kotek. Els 1874-75 havia escrit el Concert per a piano núm 1.

És una obra romàntica plena de contrastos.

Els tres moviments:

  1. Allegro moderato, Moderato assai (0:0)
  2. Canzonetta. Andante (18.50)
  3. III. Finale. Allegro vivacissimo (25:08)

Versió escoltada:

Janine Jansen performs Tchaikovsky’s violin concerto live in 2013
https://www.youtube.com/watch?v=VEbyyqyKtM0


—————————————————————————————————

10a sessió, 27 abril 2019

Henry PURCELL  (1650-1695)
King Arthur, or the British Worthy, Z628


Obra de Henry Purcell, amb cinc actes, que pertany al gènere semiòpera o Dramatik opera, és a dir, teatre i òpera, estrenada el 1691. Una obra barroca, sortint de l’època estricta i puritana de Cromwell i de la posterior Restauració.
Els cinc actes:

I. Escena del sacrifici / Cant de victòria (4:28)
II. Guia de la nit / Divertiment pastoral (15:45)
III. Maske del fred (30:48)
IV. Divertiment dels sortilegis (47:10)
V. Maske final (57:20)

Versió escoltada, en format concert:

Vox Luminis / La Fenice – Purcell: King Arthur – HD Live Concert
https://www.youtube.com/watch?v=5xhdXsd3qT8

.
Escoltat també el final de la pel·lícula sobre Molière, 1978, d’Ariane Mnouchkine, que representa la mort de Molière. Final que reprodueix del tercer acte La Mascarada del fred.

Mnouchkines _Moliere__ Death scene
https://www.youtube.com/watch?v=WzrkaHViqXw&t=129s


—————————————————————————————————

11a sessió, 4 maig 2019

Dones compositores al llarg de la història


Quan es parla de dones compositores es sol citar només les tres més conegudes, Fanny Mendelssohn (1805-1847), Clara Schumann (1819-1896) i Alma Mahler (1879-1964), però la llista és més  llarga i s’inicia a l’Edat Mitjana. Comencem amb l’alemanya Hildegard von Bingen. De la música anterior no en saben gaire res, només conjectures El cant gregorià unifica estils litúrgics i s’inicia una notació amb quatre línies. De les següents compositores es parla i s’escolten fragments en la sessió.

Hildegard von Bingen (1098-1179). Abadessa benedictina, escriptora, poeta mística, compositora, metgessa; és la primera persona al món de qui es conserva música escrita. La seva música sona a gregorià; monòdic, no polifònic, tots canten la mateixa línia. Sovint fa referència a visions, amb imatges plenes d’ulls i rajos lluminosos.

Escoltem el seu cant: Caritas abundat:
https://www.youtube.com/watch?v=Vv3CDYpkrSw


Beatriu de Dia (s. XII-XIII), dins el grup de dones trobadores. Cants sobre l’amor; amor i desamor. La seva música: una melodia amb acompanyament instrumental. Escolten A chantar

Bianca Maria Meda (s. XVII), forma part de les monges llombardes de finals del Renaixement. La seva obra ja és polifònica, amb presència de baix continu. D’ella és: Ardete celestes flammae.

Francesca Caccini (1587-c.1640), compositora música profana, no religiosa, a més d’intèrpret d’òpera. D’ella és la primera òpera feta per una dona. Amb el baix continu, ben característic de l’època barroca. Seva és La liberazione di Ruggiero dall’isola d’Alcina.

Elisabeth-Claude Jacquet de la Guerre (1666-1729), dins l’època barroca, és de l’època de Purcell. Escriu Sonata 3n Si b major per a 2 violins, violoncel i baix continu, també Céphale et Procris, una obertura.

Marianne von Martinez (1744-1812), nascuda a Viena evoca Hydn i Mozart. Compon Ouverture en Do major.

Maria Theresia von Paradis (1759-1824), ja dins el classicisme. Es cita unes danses sicilianes: Sicilienne.

Fanny Mendelssohn-Hensel (1805-1847), ja en ple romanticisme; germana de Fèlix Mendelssohn. Fou compositora i intèrpret a la vegada. Es citen Trio en Re menor, op 11, Andante soave i el Lied Dämmrung.

Clara Schumann (1819-1896), muller de Robert Schumann; compositora i intèrpret. Als 16 anys escriu el Concert per a piano en La menor. Posteriorment Trio per a violí, violoncel i piano en Sol menor. A més de la música de càmera, cultivà també el Lied.

Alma Mahler-Werfel (1879-1964), muller de Gustav Mahler; tota la seva obra, uns quants Lieder, és anterior al seu matrimoni, que acabà ben conflictivament. Els seus Lieder expressen un ambient ben romàntic i de joventut, així Die stille Stadt.

Cécile Chaminade (1857-1944), ja en el segle XX, escriu Concertino per a flauta i orquestra.

Lili Boulanger (1893-1918), primera dona que com a compositora rebé el Premi Roma atorgat per part de l’estat francès. El seu Vielle prière bouddhique, musicalitza una vella pregària budista, cant repetitiu com un mantra.

Lili Boulanger: Veille Priére Bouddhique
https://www.youtube.com/watch?v=xF9SltYJAT8&t=211s

Vielle prière bouddhique

Que toute chose qui respire
–que toutes les créatures et partout,
tous les esprits et tous ceux qui sont nés,
que toutes les femmes, que tous les hommes,
les Aryens et les non-Aryens,
tous les dieux et tous les humans
et ceux que sont déchus,
en Orient et en Occident, au Nord et au Sud,
que tous les êtres qui existent—
sans ennemis, sans obstacles, surmontant la doleur
et atteignant le bonheur, poise se mouvour librement,
chacun dans la voie que lui est destinée.

Kaija Saariaho (1952), una de les compositores més prestigioses avui. Un llenguatge musical més aviat radical i trencador, així Pètals.


—————————————————————————————————

12a sessió, 18 maig 2019

Claude  DEBUSSY (1862-1918)
La  Mer. Trois esquisses symphoniques pour orchestre

Obra inscrita dins l’impressionisme musical, però Debussy no es trobava còmode amb aquesta etiqueta, preferia la de simbolisme musical. La seva obra no és una descripció de la realitat, sinó un conjunt de símbols subjectius d’idees, un conjunt de suggeriments o pinzellades (ben típiques de l’impressionisme pictòric).

Composa l’obra el 1905, en un context un temps d’alts i baixos emocionals; aquest mateix any, qualificat d’”enfonsament vital” es divorcia, fins i tot viu un intent de suïcidi.

Els tres moviments

I. De l’aube a l’après-midi sur le mer / Un 1r tema cíclic a l’albada i un 2n al migdia; amb trets orientals
II. Jeux de vagues / 8:3
III. Dialogue du vent et de la mer / 15:18

Versió escoltada:

Claude Debussy: La Mer (Lucerne Festival Orchestra, Claudio Abbado)
https://www.youtube.com/watch?v=SgSNgzA37To


—————————————————————————————————

13a sessió, 1 juny 2019

Gabriel FAURÉ  ( 1845-1924)
Messe de Requiem, op. 48


Els rèquiems solen ser peces musicals impactants, potser per estar arrelats a preguntes eternes i en totes les cultures. Encara avui diferents compositors  musicalitzen Rèquiems, amb referències al Requiem gregorià. El de Gabriel Fauré impacta per la seva calma i serenitat, sense moments explosius com en altres creacions.

Fauré, compositor occità,, interpretà molts rèquiems d’altres a l’església de La Madeleine de Paris. El seu el composà per fragments al llarg d’uns quinze anys; moment important fou el 1888, posteriorment, el 1893, el completà amb una plantilla instrumental molt reduïda, per exemple, només un violí. El 1900 i a instàncies diverses, féu la versió polifònica. Així doncs, disposem de dues versions, la de cambra i la polifònica.

La seva versió elimina parts de la versió standard del Requiem, per exemple la Sequentia o Dies Irae. Remarcables són les dues unitats finals: Libera me i In Paradisum.

Moments del Requiem de Fauré:

Introit et Kyrie
Offertoire (O Domine)
Sanctus
Pie Jesu
Agnus Dei (+ Communio)
Libera me
In Paradisum

Versió escoltada, la polifònica de 1900:
Requiem de Fauré – Ensemble Orchestral de Paris – Choeur Accentus
https://www.youtube.com/watch?v=PnQl18sVyig

Leave A Comment