Bach, Missa en Si menor, BWV 232

/Bach, Missa en Si menor, BWV 232
Bach, Missa en Si menor, BWV 232 2020-10-14T15:14:00+00:00

El dia 10 d’octubre de 2020 ha començat un nou cicle de l’Aula Oberta d’Audició Musical, 2020-2021, en la seva vint-i-dosena edició. És un projecte organitzat per l’Organisme Autònom d’Educació Musical de Girona (OALEMG); les sessions van a càrrec del professor Rafael Esteve Alemany. El cicle de la temporada passada  es van haver de suspendre al mes de març degut al Coronavirus i el d’aquesta temporada s’ha pogut iniciar, desgraciadament,  amb aforament limitat. Les sessions tenen lloc als espais de La Marfà de Girona i s’han inaugurat amb la Missa en Si menor de Bach.

Johann Sebastian BACH (1685-1750)
Missa en Si Menor, BWV 232

La Missa és una recopilació de diverses creacions elaborades al llarg d’uns vint-i-cinc anys i amb diferents finalitats. Una remodelació i unificació feta poc abans de la seva mort i quasi cec. Així, l’obra és en bona part una Parodia, és a dir, un reciclatge  de fonts anteriors, conservant la música o remodelant-la, però canviant el text literari. Sense l’ús d’aquest recurs és de difícil explicació tanta producció musical pel pare d’una vintena de fills. Per altra banda, moltes peces només s’interpretaven una vegada i un Kantor de Leipzig o un Hofcompositeur de Dresden tenia que composar per gran nombre de festes i esdeveniments. Mort el pare, el seu fill Carl Philipp Emanuel posà a la Missa el títol de Grosse Catholische Messe. El nom de Missa en si menor, tampoc és de Bach, és de 1859.

Aquestes són les parts de la Missa i el corresponent any de composició:

– Missa brevis, amb Kyrie i Gloria, any 1733
– Symbolum Nicenum, el Credo, any 1740
– Sanctus, any 1724
– Ossanna / Benedictus / Agnus Dei / Dona nobis pacem, any 1749

Es comenta que en la partitura ja es mostra el pes de la simbologia numèrica tant apreciada per Bach. El Sanctus, el fragment més antic (1724), i tota l’obra sembla regida pel nombre sis: sis veus, sis instruments de vent, sis de corda, grups de sis notes,…  El text del Sanctus és d’únic de la Missa que prové de la Bíblia: una visió del profeta Isaïes amb serafins de sis ales (Isaïes 6, 2-3)

El Kyrie i el Gloria, de 1733, formaven una Missa brevis que composà quan era Hofcompositeur a Dresden en motiu de la coronació de Frederic August III, rei i elector de Saxònia.  Els tres curts textos del Kyrie són musicalitzats  d’una manera repetitiva i fugada; el primer Kyrie és un moviment complet, que contrasta amb el festiu Christe, i de nou Kyrie amb una atmosfera semblant al primer. Es diu que hi apareix un autoretrat de Bach, també demanant clemència, amb les notes B (si), A (la), C (do) , H (si menor).

En el Gloria, un text llarg, introdueix divisions internes, formant cadascuna d’elles un moviment diferenciat. Amb contrastos en funció del que es canta. Festiu i trompetes quan “Gloria” i sons suaus ascendents o Anabasis quan “et in terra pax”.

El Symbolum Nicenum o Credo el composà l’any 1740. També text llarg amb divisions internes formant moviments. Com es freqüent, s’inicia citant la melodia gregoriana, però amb 43 entrades fugades sonant diferents instruments del moment com el baix continu.  La suma de la posició numèrica de les lletres de “Credo” és justament 43 = C(3) + R(17) + E(5) + D(4) + O84). Un moment crucial del Credo és el “Crucifixus” amb Passus duriusculus, és a dir, un pas dolorós amb un moviment repetitiu descendent.

De l’any 1749, any de la recopilació, són els moviments separats finals: l’Ossanna, que evoca dansa i que prové de la Kantata 215; el Benedictus, amb un canvi radical; l’Agnus Dei i la petició final de pau amb el Dona nobis pacem.

Versió escoltada:
Bach – Mass in B minor BWV 232 – Van Veldhoven | Netherlands Bach Society
https://www.youtube.com/watch?v=3FLbiDrn8IE