Beethoven. Simfonia núm. 9

/Beethoven. Simfonia núm. 9
Beethoven. Simfonia núm. 9 2020-11-30T18:08:31+00:00

Malgrat l’emergència sanitària i el confinament, el dissabte dia 21 de novembre de 2020 es pogué portar a terme, en format on-line i amb l’aplicació Zomm, la 4a sessió del cicle Aula Oberta d’Audició Musical, temporada 2020-2021, XXII edició. La sessió, com sempre, fou càrrec del professor Rafael Esteva Alemany.

Ludwig van BEETHOVEN (1770-1827)
Simfonia núm. 9, Op. 125


En els dotze anys que van entre 1800 i 1812, Beethoven composà les seves 8 primeres simfonies; dotze anys després, el 1824 composà la Novena amb el títol Simfonia amb cor final. Si en vols més sobre la vida de Beethoven, vés a: “Beethoven, (Hölderlin i Hegel). 250è Aniversari

Rastrejant antecedents:

– Motius  musicals de la Novena els poden captar en l’obra de W.A. Mozart: Misericordias  Domini,  K. 222, de 1775. Al mateix temps, es  troba relació amb la peça Catone in Utica del fill petit de Bach, J.CH Bach. Mozart conegué Johann Christian Bach. Anar a: Mozart, Misericordias Domini

– Una simfonia amb només un moviment amb cor va compondre Peter von Winter el 1814, titulada Schlacht-Sinfonie.  I aquest mateix, al 1818 musicalitzà el mateix text de Schiller: Freude, schöner Götterfunken.  Sembla que influí en Beethoven.

– Cal fer esment de l’autor de l’Oda a l’alegria, el jove poeta del moviment Sturm und Drang,  Friedrich von Schiller. Obra pas al romanticisme, però participa dels ideals, de l’optimisme en la humanitat propi de la Il·lustració. (Txaikovski, en el seu treball de fi de carrera de 1865, també musicalitzà l’Oda de Schiller).

– Beethoven, en els seus Quaderns de conversa i en els Quaders de música, mostra la seva sintonia amb Schiller. En l’òpera Fidelio, de 1808 ja inclou versos de l’Oda i esborrany de les  notes de la Novena.

– I també cal fer esment, com antecedent, de la Fantasia Coral, de 1808, composada en un parell de dies. El text que canta el cor final és paral·lel temàticament a l’Oda: idealista, optimista i amb fe en el futur de la humanitat; i l’estructura musical d’ambdues comparteixen procés: piano,  tutti, solista, cor.   Anar a: Fantasia Coral, Ozawa+Argerich

– Es fa esment a la carta, de 1802, dirigida als seus germans quan ja veu la seva sordesa irreversible i coneguda com Testament de Heiligenstadt. Primer es dirigeix a ells, però després a tota la humanitat, apel·lant  a la fraternitat universal.

La Simfonia amb cor final fou estrenada el mes de març de 1824 amb presència del mateix Beethoven, ja ben sord. Una estrena amb gran èxit i plena de llegenda.

Els tres primers moviments són els normals d’una simfonia, el quart és extraordinari amb cor:

I. Allegro ma non troppo
II. Molto vivace
III. Adagio molto – Andante
IV. Presto

Primer moviment: “Allegro ma non troppo, un poco maestoso”,  en forma de sonata.

-Introducció
-Exposició: Tema A (amb ritme més que melodia) – Tema B (grup de subtemes) – SC
-Desenvolupament
-Reexposició, amb Coda (Evocació Marxa fúnebre)

Segon moviment: “Scherzo. Molto vivace”.

-Agrupació ternària; rítmic.

Tercer moviment: “Adagio molto cantabile – Andante moderato -Tempo primo – Andante moderato – Adagio”.

-Tema A amb variacions (Adagio). Notes penjades, ascendint ?
-Tema B amb variacions (Andante). Més melòdic.

Quart moviment: “Presto – Allegro ma non troppo – Vivace – Adagio cantabile – Allegro assai – Presto – Alla marcia – Allegro assai vivace – Andante maestoso – Adagio ma non troppo, ma divoto – Allegro energico, sempre ben marcato – Allegro ma non tanto – Prestissimo – Maestoso – Molto prestissimo”

Un quart moviment amb moltes seccions:

–Inici. Procés de recerca: del discordant, del caos vers l’ordre.  Recitatius: cercant, recuperant l’inici de la simfonia; recupera breument el scherzo; poc a poc es va definint un tema. Com en la Fantasia Coral, estructura d’anar incorporant instruments, al final tutti.  El contrabaix exposa el tema principal trobat.

–“O Freunde”. Faltava quelcom: la veu humana. El baríton recita “O Freunde, nicht diese Töne! Sondern ...” Text que no pertany a l’oda de Schiller, sinó que és del mateix Beethoven). Arriba el tema principal,  ja trobat: “Freude, schöner Götterfunken…”. Tres estrofes.

–“Froh, wie seine Sonnen…” Variació sobre el tema principal; semblant Scherzo i música turca. Segueix repetició tema principal “Freude, schöner Götterfunken…”.

–“ Seid umschlungen, Millionen!”,  abraceu-vos millions! Andante maestoso. Segueix sobreposant aquest tema amb el tema principal.

–“Freude, Tochter aus Elysium...”, com una coda final on hi apareix tot.

Versió escoltada:
Versió amb instruments històrics:
Beethoven. Symfonie nr. 9 — Anima Eterna Brugge & Collegium Vocale Gent (24.02.18)
https://www.youtube.com/watch?v=elJSZlWhZ4Q

Versió amb instruments actuals:
Beethoven: 9. Sinfonie ∙ hr-Sinfonieorchester ∙ MDR Rundfunkchor ∙ Solisten ∙ Andrés Orozco-Estrada
https://www.youtube.com/watch?v=gT91esZK90I

Sinfonía Nº 9, en re menor, Op. 125 “Coral”. Ludwig van Beethoven (Germ./ Engl./ Span. subtitles)
https://www.youtube.com/watch?v=thEJQF8a2-M

.
O Freunde, nicht diese Tönne!
Sondern lasst uns angenehmere anstimmen
und freudenvollere.
Freude!

Freude, schöner Götterfunken,
Tochter aus Elysium,
wir betreten feuertrunken,
Himmlische, dein Heiligtum!
Deine Zauber binden wieder,
was die Mode streng geteilt;
alle Menschen werden Brüder,
wo dein sanfter Flügel weilt.

Wem der grosse Wurf gelungen
eines Freundes Freund zu sein,
wer ein holdes Weib errungen,
mische seinen Jubel ein!
Ja, wer auch nur eine Seele
sein nennt auf dem Erdenrund!
Und wer’s nie gekonnt, der stehle
weinend sich aus diesem Bund.

Freude trinken alle Wessen
an den Büsten der Natur;
alle Guten, alle Bösen
folgen ihrer Rosenspur
Küsse gab sie uns und Reben,
einen Freund, geprüft im Tod;
Wollust ward dem Wurm gegeben,
und der Cherub steht vor Gott!

Froh, wie seine Sonnen, fliegen
durch des Himmels prächt’gen Plan,
laufet, Brüder, eure Bahn,
freulig, wie ein Held zum Siegen.

Freude, schöner Götterfunken,
Tochter aus Elysium,
wir betreten feuertrunken,
Himmlische, dein Heiligtum!
Deine Zauber binden wieder,
was die Mode streng geteilt;
alle Menschen werden Brüder,
wo dein sanfter Flügel weilt.

Seid umschlungen, Millionen!
Diesen Kuss der ganzen Welt!
Brüder! Über’m Sternenzelt
muss ein lieber Vater wohnen.
Ihr stürtz nieder, Millionen?
Ahnest du den Schöpfer, Welt?
Such’ ihn über’m Sternenzelt!
Über Sternen muss Er wohnen.

Freude, schöner Götterfunken,
—–Seid umschlungen, Millionen!
­Tochter aus Elysium,
—–Diesen Kuss der ganzen Welt!
wir betreten feuertrunken,
—–Ihr stürtz nieder, Millionen?
Himmlische, dein Heiligtum!
—–Ahnest du den Schöpfer, Welt?
—–Such’ ihn über’m Sternenzelt!
—–Brüder! Brüde! Über’m Sternenzelt
—–muss ein lieber Vater wohnen.

Freude, Tochter aus Elysium,
Deine Zauber binden wieder,
was die Mode streng geteilt;
alle Menschen werden Brüder,
wo dein sanfter Flügel weilt.

Seid umschlungen, Millionen!
Diesen Kuss der ganzen Welt!
Brüder! Über’m Sternenzelt
muss ein lieber Vater wohnen.
Seid umschlungen, Millionen!
Diesen Kuss der ganzen Welt!

Freude, schöner Götterfunken,
Tochter aus Elysium!

Freude, schöner Götterfunken!

Oh, amics, no aquests sons!
Sinó entonem-ne de més agradables
i plens d’alegria.
Alegria!

Alegria, bella guspira divina,
filla de l’Elisi,
entrem ebris de foc,
al teu santuari celestial!
La teva màgia torna a unir,
allò que la moda severament separà;
tots els homes esdevenen germans,
allà on es troba la teva ala suau.

A qui la gran fortuna atorgui
d’un amic amic ser,
qui una dolça esposa aconsegueixi,
que uneixi la seva joia a la nostra!
Sí, encara que només una sola ànima
digui seva damunt de la terra!
I qui no ho hagi aconseguit mai
que surti plorant d’aquesta unió.

Tots els éssers beuen alegria
dels pits de la natura;
tots els bons, tots els dolents
segueixen la seva petjada de roses.
Ella ens donà petons i vinyes,
un amic, provat fins a la mort;
plaer fou al cuc donat,
i al querubí està davant Déu.

Alegres, com els seus sols, volen
per l’esplèndida plana celestial,
correu, germans, el vostre camí,
alegres, com un heroi vers la victòria.

Alegria, bella guspira divina,
filla de l’Elisi,
entrem ebris de foc,
al teu santuari celestial!
La teva màgia torna a unir,
allò que la moda severament separà;
tots els homes esdevenen germans,
allà on es troba la teva ala suau.

Sigueu abraçats, milions!
Aquest petó al món sencer!
Germans! Sobre la volta estelada
hi ha de viure un pare amorós.
Us postreu, milions?
Intueixes, món, el Creador?
Busca’l per sobre de la volta estelada!
Per sobre de les estrelles ha de viure.

Alegria, bella guspira divina,
—–Sigueu abraçats, milions!
Filla de l’Elisi,
—–Aquest petó al món sencer!
entrem ebris de foc,
—–Us postreu, milions?
al teu santuari celestial!
—–Intueixes, món, el Creador?
—–Busca’l per sobre de la volta estelada!
—–Germans! Germans! Per sobre de les estrelles
—–hi ha de viure un pare amorós.

Alegria, bella guspira divina,
la teva màgia torna a unir,
allò que la moda severament separà;
tots els homes esdevenen germans,
allà on es troba la teva ala suau.

Sigueu abraçats, milions!
Aquest petó al món sencer!
Germans! Sobre la volta estelada
hi ha de viure un pare amorós.
Sigueu abraçats, milions!
Aquest petó al món sencer!

Alegria, bella guspira divina,
filla de l’Elisi!

Alegria, bella guspira divina!