Beethoven. Sonates per a piano

/Beethoven. Sonates per a piano
Beethoven. Sonates per a piano 2020-10-21T16:20:37+00:00

El dia 17 d’octubre de 2020 tingué lloc, als espais de La Marfà de Girona i amb aforament limitat per l’emergència sanitària, la 2a sessió del cicle Aula Oberta d’Audició Musical, temporada 2020-2021, XXII edició,  a càrrec Rafael Esteva Alemany.

Ludwig van BEETHOVEN (1770-1827)
Les sonates per a piano, Op. 2 (1792) –> Op. 111 (1822)


Trenta dues sonates composà Beethoven al llarg d’uns trenta anys; sonates de joventut, sonates de l’època de transició i sonates de maduresa. (Si bé Beethoven, d’infant, als onze anys ja en va compondre tres, les sonates etiquetades com les WoO47). En aquests trenta anys, de 1792 a 1822 no només es donà  una evolució personal del compositor, sinó també  una evolució del gènere sonata i de la mateixa estructura física del piano.

a) Són conegudes les tres etapes evolutives de Beethoven plantejades per Wilhelm von Lenz en el seu llibre  Beethoven i els seus tres estil, de 1855:

Etapa de joventut, de 1770 a 1800, amb un llenguatge predominantment clàssic.
Etapa de transició, de 1800 a 1815, època de trencament amb el classicisme, obrint pas cap al romanticisme; moment de crisi i canvi associat al Testament de Heiligenstadt, de 1802, i amb la seva creixent sordesa.
Etapa de maduresa, de 1815 1 1827, amb un estil ja ben personal.

Accedir a més sobre el tema: Beethoven, (Hölderlin i Hegel). 250è Aniversari

b) L’estructura física del piano evolucionà moltíssim en aquests trenta anys. Veiem imatges d’un Walter de 1795, sense pedals i amb menys tecles, pianos de 1803, de 1811, de 1817 i de 1826. Notes que es podien tocar amb pianos de 1811, no es podien tocar amb pianos de construcció anterior. Tots ells tenien una estructura de fusta, no metàl·lica com els actuals. Consta que el mateix Beethoven parlava amb els constructors exigint modificacions.

Aquí és pot seguir una explicació sobre pedals i registres del fortepiano.

c) El gènere Forma sonata clàssic integra quatre moviments: Un 1r moviment, Allegro, amb una Exposició, un Desenvolupament i una Reexposició. Un 2n moviment, Adagio o Andante. Un 3r, Minuetto o Scherzo. Un 4t moviment, Rondó o Finale. La Sonata Núm 1, conté els quatre moviment, però la darrera, la Núm. 32 només en té dos.

–> En la sessió van escoltar fragments de sonates de diferents moments. Així de la Sonata Núm. 1, Op. 2/1. Comença amb un arpegi que evoca la Mannheimer Rakete, potser un homenatge a Mozart, aquest era un recurs que apreciava i aplicava (Concert per a piano Núm 20, Simfonia 40,…)

–> Núm. 8, Op. 13 i coneguda com “Pathetique”; títol, com passa sovint, posat per l’editor, no pel compositor.  Conté tres moviments; correspon a l’època de joventut, però va trencant esquemes de la forma clàssica de sonata, així el tema “intro” apareix tres vegades.

Versió escoltada, fragments:
Daniel Barenboim plays Beethoven Sonata No. 8 Op. 13 (Pathetique)
https://www.youtube.com/watch?v=SrcOcKYQX3c&t=425s


–> Núm. 12, Op 26, amb títol de l’editor “Marxa fúnebre” i de 1801 és del moment de crisi i canvi. El 3r moviment incorpora el text “Marcia funebre sulla morte d’un eroe”,  és a dir, d’un heroi romàntic que està en conflicte amb el món.

–> Núm 14, Op. 27/2, coneguda com “Clar de lluna”, és del mateix any 1801.  Beethoven no hi escrigué aquest títol, sinó “Sonata, quasi una Fantasia”. Conté tres moviments: Adagio sostenuto, Allegretto, Presto agitato.

Versió escoltada, fragments:
Valentina Lisitsa – Moonlight Sonata Op.27 No.2 Mov.1,2,3 (Beethoven)
https://www.youtube.com/watch?v=OsOUcikyGRk


D’aquesta sonata en vam veure un fragment d’una curiosa interpretació,  amb presència d’un vell elefant.
Beethoven “Moonlight Sonata” for Old Elephant
https://www.youtube.com/watch?v=_4AcjvsVn5k


–> Núm. 24, Op 57, amb el títol també de l’editor “Appasionata”, de 1804-05, de l’època de transició.  Escoltem fragments dels seus tres moviments. Obra a cavall entre el classicisme i el romanticisme.

Valentina Lisitsa, BEETHOVEN, “Appassionata“, Piano sonata No. 23, F-minor, op 57 on Bösendorfer
https://www.youtube.com/watch?v=N7pFgfIY2PE

–> Núm. 26, Op 81a, “Les adieux”, també de 1804-05, dedicada al germà de l’emperador, Rudolf von Habsburg. El títol no és del compositor, però sí els dels tres moviments: 1r Das Lebewohl, 2n Die Abwesenheit, 3r Das Wiedersehen.

–> Del període de maduresa són les seves tres darreres sonates; cap d’elles encaixa amb el model clàssic de sonata. Així la Núm. 32, Op 111, de 1822, només té dos moviments: 1r, Maestoso – Allegro con brio ed appasionato; 2n, Arietta (Adagio molto semplice e cantabile)

Maria João Pires: Beethoven Sonata n. 32 in C minor, op. 111, I
https://www.youtube.com/watch?v=d0VmVr-6-mA

Maria João Pires: Beethoven Sonata n. 32 in C minor, op. 111, II
https://www.youtube.com/watch?v=RPsXRIc0bsw