Berlín, capital i ciutat estat (Hauptstadt, Stadtstaat)

/Berlín, capital i ciutat estat (Hauptstadt, Stadtstaat)
Berlín, capital i ciutat estat (Hauptstadt, Stadtstaat) 2019-09-30T16:12:17+00:00
Setembre 2019

Berlín, a més de ser la Hauptstadt de Bundesrepublik Deutschland, és una Stadtstaat envoltada pel land Brandenburg, la capital del qual és Potsdam. Des del 1945 fins el 1989, la ciutat fou símbol de la tensió i separació entre dues concepcions del món. Un mur físic dividia la ciutat en Berlín Oest i Berlín Est, i un mur ideològic dividia el país en RFA i DDR. Traces d’aquest passat, físiques i mentals, perviuen.

La història de Berlín s’inicia a finals del segle XIII amb uns assentaments al riu Spree, al voltant de l’actual Nikolaiviertel; no obstant, el centre polític del territori, amb el suport de l’emperador del Sacre Imperi Romà-germànic, es trobava a Brandenburg amb els Hohenzollern, casa dinàstica que governà, amb el títol d’elector, més de 500 anys.

Al segle XVI el protestantisme de Luter fou ben acollit a Brandenburg. La ciutat creixé amb l’arribada de molts refugiats religiosos principalment d’Holanda i de mils d’hugonots obligats a fugir de la catòlica França per les seves creences protestants; tots ells impulsaren el creixement econòmic i cultural de Berlín.

Els Hohenzollern a la Kaiser-Wilhelm-Gedächtniskirche

A l’inici de la Guerra dels Trenta Anys (1618-1648 ), l’elector de Brandenburg, de la família Hohenzollern, s’annexionà Prússia oriental, territori exterior a les fronteres de l’Imperi. El seu fill, Frederic Guillem, conegut com Gran Elector (Friedrich Wilhelm, der Große Kurfürst), organitzà aquest nou estat, esdevingut estat germànic. El seu successor va ser coronat el 1701, sota el nom de Friedrich I, el primer rei de Prússia. La saga del Hohenzollern anirà prenent força. Més coneguts són Frederic Guillem I (Friedrich Wilhelm I.), el Rei Sergent, el lema del qual era “l’ànima és de Déu, la resta és meu” i Frederic II el Gran  (Friedrich II. der Große), coronat el 1745, prototipus de dèspota il·lustrat que, coincidint amb la Revolució Francesa, rebutjà els ideals il·lustrats de llibertat i emancipació. Frederic Guillem III (Friedrich-Wilhelm III.), successor de Frederic Guillem II , no va poder evitar el 1806 la invasió de Prússia per part de les forces de Napoleó.

Després del Congrés de Viena de 1814, ja derrotades les tropes napoleòniques, Berlín visqué una gran expansió i una ràpida industrialització. Posteriorment, Guillem I (Wilhelm I.) i el seu canceller Otto von Bismarck, a fi d’ampliar dominis, declararen la guerra a Dinamarca, després a Àustria i el 1870 a França. La victòria sobre França comportà el domini sobre l’Alsàcia i Lorena; el 1871 Guillem I fou proclamat kàiser, emperador, de l’Imperi Germànic: quedava constituït el Segon Reich amb capital Berlín.

Els esdeveniments del segle XX són ben coneguts. Governant el kàiser Guillem II (Wilhelm II.) s’inicià el 1914 la I Guerra Mundial; s’acabà el 1918 i en aquest mateix any el kàiser abdicà. Segueixen els conflictius anys de la República de Weimar, si bé foren anys de gran creació cultural; foren els daurats anys vint. El 1933, Hitler és nomenat canceller; es proclamat el Tercer Reich. De 1938 a 1945, II Guerra Mundial. En la Conferència de Potsdam de 1945, Berlín es divideix en quatre zones corresponents a les potències vencedores. Neix la Bundesrepublik Deutschland amb capital Bonn i la Deutsche Demokratische Republik (DDR). El 1961, amb l’objectiu de frenar l’èxode cap a Occident, la DDR construeix el mur que rodejava Berlín Occidental, uns 155 km de longitud. El 1989 cau el mur; el 3 d’octubre de 1990 Alemanya és oficialment reunificada; el 1991 Berlín esdevé de nou capital d’Alemanya.

Les quatre zones dels vencedors

a) Brandenburger Tor i Unter den Linden

La Porta de Brandenburg, entre la Pariser Platz i la Platz des 18. März (18 de març de 1848) é símbol de Berlín i testimoni dels moments crucials de la seva història. Construïda entre 1789 i 1791, d’estil neoclàssic i inspirada en els propileus del Partenó d’Atenes. Els baix relleus presenten escenes de la mitologia grega. La quadriga inicialment simbolitzava la pau; quan el 1914 retornà al seu lloc, després que Napoleó se l’hagués emportat a París el 1806, fou declarada símbol de la victòria. En direcció oest, a la Straβe des 17 Juni  (evoca l’alçament dels berlinesos de l’est el 17 de juny de 1953), es por veure al fons la Siegessäule (columna de la victòria), en commemoració de la victòria de Prússia sobre Dinamarca, el 1864.

A la Porta de Brandenburg s’inicia l’avinguda Unter den Linden (Sota els til·lers), dissenyada el 1647 sota el regnat de Frederic II el Gran: no hi manca un monument commemoratiu. Just davant de la Humboldt Universitat, a la Bebelplatz, es recorda que en aquesta plaça el nacionalsocialisme portà a terme la gran crema de llibres.

En direcció sud, s’arriba a Gendarmenmarkt. Hi destaquen la Französischer Dom,  construïda per la comunitat hugonota francesa acollida a Berlín a finals del XVII, i la Deutscher Dom. També l’auditori Konzerthaus amb un pòrtic amb columnes jòniques; al davant, escultura de Schiller.

Brandenburger Tor des de Unter den Linden

Quadriga des de Platz des 18. März

Frederic II el Gran a l’avinguda Unter den Linden

Recordant la crema de llibres del 10 de maig de 1933

Gendarmenmarkt

b) Reichstag

Reichstag, seu del Bundestag o parlament federal. La seva gran estructura fou creada entre 1884 i 1894. El 1933 fou incendiat pels nazis i el 1945 els bombardejos en destruïren bona part. Durant molts anys, sense cúpula; l’actual dissenyada per Norman Foster és del 1999. Al costat, en direcció oest, el Bundeskanzleramt, modern edifici de la cancelleria.

Ben a prop del Reichstag es troba el Holocaust-Mahnmal, el Memorial dels jueus assassinats a Europa.

Reichstag

El Reichstag a tocar del Spree

Holocaust-Mahnmal, a prop del Reichstag

Holocaust-Mahnma

c) Kaiser-Wilhelm-Gedächtniskirche i la Kurfürstendamm o Ku’damm

Kaiser-Wilhelm-Gedächtniskirche. L’església commemorativa de l’emperador Guillem I, d’estil neoromànic, fou consagrada el 1895 i destruïda amb els bombardeigs de 1943. Només es va mantenir la torre i el vestíbul principal, en aquest es conserven mosaics amb els Hohenzollern. Entre 1957 i 1963 es construí un nou campanar hexagonal (on hi havia la nau original) i una nova nau. El crucifix d’aquesta està forjat amb ferro fos de claus i elements metàl·lics trobats entre les runes de la catedral de Coventry, bombardejada pels alemanys el 1943.

Kurfürstendamm o Ku’damm, a tocar de la Kaiser-Wilhelm-Gedächtniskirche, és una de les avingudes més elegants i comercials de Berlín. Els seus inicis són de 1542, era un camí forestal que unia la residència del Gran Elector i el seu pavelló de caça. El 1871, amb Bismarck, es convertí en el centre de moda de la ciutat, emulant els Camps Elisis de París. Després de 1945, amb la ciutat partida, esdevingué centre del Berlín Occidental.

Kaiser-Wilhelm-Gedächtniskirche i nova nau

De ferro fos de les runes de la catedral de Coventry

Kaiser-Wilhelm-Gedächtniskirche i nou campanar

d) Des de la Berliner Dom cap a Alexanderplatz

Berliner Dom. Catedral de Berlín construïda entre 1894 i 1905, reflex de les aspiracions del poder imperial. Diferents Hohenzollern hi són enterrats en la seva cripta. Es reobrí el 1992 després d’uns quaranta anys amb treballs de restauració.

La Marienkirche, a tocar de la Fernsehturm, és d’estil gòtic i barroc, començada  el 1280. En el seu interior, entre altres, frescos de 1485 representant una dansa macabra.

L’Alexanderplatz, rep el nom en honor del tsar Alexandre I que visità Berlín el 1805. La Fersehturm, en plena Alexanderplatz,  fou aixecada el 1969.

Berliner Dom, catedral protestant

Cúpula de Berliner Dom i font de Neptú, a Alezanderplatz

Marienkirche i Fersehturm; en primer pla, Luther

e) Potsdamer Platz i das Mauer

Potsdamer Platz, zona per la qual passava el mur; amb la unificació alemanya s’ha alliberat molt espai, en el que hi destaca nova edificació moderna. Anant cap a l’est, seguint la línia del mur, s’arriba Topographie des Terrors, espai on es trobaven els quarters general de la Gestapo (Geheime Staatspolizei) . S’hi conserva una llarga paret de mur i s’hi pot veure, molt il·lustrat, un historial de es accions del nacionalsocialisme. I continuant, s’arriba al Checkpoint Charlie, a Friedrichstraβe, el conegut lloc fronterer entre la zona nord-americana i soviètica.

Berliner Mauer; East Side Gallery. Força més cap a l’est i passat el riu Spree, a la Mühlenβtrasse, es poden veire parets de mur amb morals artístics reivindicatius.

Potsdamer Platz, detall edifici Sony

Mur i Topographie des Terrors

Checkpoint Charlie, a Friedrichstraβe

Berliner Mauer. East Side Gallery

Berliner Mauer. East Side Gallery: “Déu meu, ajudem, a sobreviure a aquest mortal amor”

Berliner Mauer. East Side Gallery: “La política és la continuació de les guerres amb altres mitjans”

f) Museuminsel

Museuminsel. Entre el riu Spree i el Spreekanal es poden visitar diversos museus i galeries. Un dels més coneguts és el Pergamonmuseum amb la Porta d’Isthar, del segle VI aC ; també Alte Nationalgalerie; el Neues Museum, amb el bust de Nefertiti, el Bode Museum; el Altes Museum.

Detall del Altes Museum

Museuminsel amb el Bode Museum

g) Altres: Neue Synagoge, Charlottenburg, …

Neue Synagoge, al Scheunenviertel. Oberta el 1866, destruïda i reconstruïda entre 1988 i 1995. Les seves cúpules daurades són visibles des de lluny.

Charlottenburg. Residència d’estiu per a Sofia Carlota, esposa de l’Elector Frederic III, iniciat el 1695. Obres de renovació acabades el 2017.

El Zoologischer Garten, dins el Tiergarten. Fou construït el 1844 i es manté amb molta cura; té un llarg historial.

Neue Synagoge

Cúpules de la Neue Synagoge des de Karl Liebknecht Straβe

 

Brandenburger Tor