BROMTË Emily. Cims borrascosos, o el problema del mal – Victòria Cirlot

BROMTË Emily. Cims borrascosos, o el problema del mal – Victòria Cirlot 2019-03-08T16:38:10+00:00
8 març 2019

El dia 4 de març de 2019, al Centre cultural la Mercè de Girona, es portà e terme la setena sessió del cicle “Filosofia i literatura 2019” . Cims borrascosos, Wuthering Heights, d’Emily Brontë , amb l’epígraf o afegit “el problema del mal”, fou el llibre tractat i en fou ponent la professora Victòria Cirlot. Comença la sessió remarcant que amb l’obra de Jacques Blondel, publicada el 1955 i titulada Expérience spirituelle et création poétique, s’inicia un canvi de perspectiva de la novel·la de Brontë. Ja no és només una narració d’amor romàntic, sinó que la passió amorosa pren una nova orientació conduint a l’aniquilació del jo. Remarca també que l’obra de Georges Bataille de 1957, La Littérature et le Mal, en la que el primer autor tractat és Brontë, inspirarà algunes de les idees que s’exposaran. Bataille afirma textualment que el llibre de Brontë és una “experiència profunda de l’abisme del mal” amb gran puresa moral, l’exploració del mal exigeix una “hipermoral”.

Emily Brontë fou molt protectora de la seva intimitat i publicà el llibre, redactat els 1845-46, utilitzant el pseudònim Ellis Bell. El “món Brontë” està format per Emily i les seves germanes Anne i Charlotte, el seu germà deia d’elles que sofrien un  furor scribendi. Una primera influència literària fou la de Walter Scott, d’ell  aprèn l’estil d’un narrador de la història en tercera persona; una altra fou el Paradís perdut de John Milton. La ponent cita i aconsella dues adaptacions cinematogràfiques, la versió de William Wyler, que recrea perfectament els paisatges descrits en la novel·la, i la d’André Téchiné.

En tercera persona, Nelly Dean, majordoma, narra al senyor Lockwood tota la història. El senyor Earnshaw, amo de la casa pairal Cims Borrascosos, té dos fills, Catherine i Hindley. Un dia torna de viatge amb un nen, Heathcliff, que havia trobat abandonat; el protegeix i l’adopta. Amb el pas del temps, Catherine Earnshaw s’enamorarà d’ell, però Hindley Earnshaw el rebutjarà i maltractarà. Avançant la narració apareixerà la idea de reialme perdut, quan Heathcliff perd el món feliç de la seva infància, corrent lliure per l’entorn amb Catherine i consolidant profunds sentiments. En front del món més aviat feréstec de Cims Borrascosos es troba la casa dels Linton, un món més civilitzat; casialment Catherine topa i se sent atreta per aquest món Linton. Els senyors Linton tenen dos fills: Isabella i Edgar .

Catherine segueix enamorada de Heathcliff, però es casa amb Edgar Linton: no es casa amb Heathcliff perquè suposaria una degradació social. A partir d’aquest moment els esdeveniments prenen una nova orientació. Heathcliff prepara la seva venjança; desapareix uns anys però torna enriquit si bé ningú sap com. Ara el seu objectiu és destruir aquest món i produir dolor; la seva activitat es descrita com a demoníaca. Com afirma Bataille, comença la revolta del maleït expulsat del seu regne i que desitja ardentment recuperar. Així Heathcliff s’apropa de nou a Catherine, intentant recuperar-la, però al mateix temps es casa amb la cunyada Isabella, que està enamorada d’ell i que ell aviat menysprearà. L’apassionat amor de Catherine la destrueix i condueix a la mort, perquè la veritat més pura de l’amor és la mort. La seva mort s’esdevé en el mateix dia del naixement de la seva filla, Catherine Linton. Del turmentós matrimoni entre Heathcliff i Isabella en naixerà el malaltís Linton Heathcliff.

Segons Bataille, Heathcliff es rebel·la contra el món del Bé, contra el món dels adults i és arrossegat al partit del mal. No existeix llei per ell, ho transgredeix tot. I seguint textualment amb Bataille:

“Catherine Earnshaw es a su vez absolutamente moral. Lo es hasta tal punto que muere por no poderse separar de aquel que amaba cuando era niña. Pero aunque sabe que el mal reside en él íntimamente, le ama hasta el extremo de llegar a decir de él la frase decisiva: “I am Heathcliff” (Yo soy Heathcliff).”

“De este modo el Mal considerado sinceramente, no es sólo el sueño del malvado sino que en algún modo es también el sueño del Bien. La muerte es el castigo, buscado y aceptado, de ese sueño insensato, pero nada puede impedir que ese sueño sea soñado. Fue el sueño de la desventurada Catherine Earnshaw; pero en la misma medida hay que decir que fue también el sueño de Emily Brontë.”

La narració de Cims borrascosos és associable a la tragèdia grega, en quant hi ha transgressió de la llei però també expiació. Una visió dionisíaca, un  moviment de divina embriaguesa. Es recorda que ha Nicolau de Cusa, al segle XV ja afirmava que en l’infinit, en Déu hi té lloc una coincidentia oppositorun, una coincidència dels oposats.

La ponent acaba afirmant que Emily Brontë es veu reflectida en Heathcliff, havia viscut la mort de dos germans, perdent així el seu paradís, i cercava comprendre el mal, el sofriment, el dolor. El mal existeix i cal afrontar-lo; ella en fa una indagació.

 

Per acabar amb el desenllaç de la novel·la, recordo que Heathcliff força violentament Catherine Linton, retinguda a Cims Borrascosos, a casar-se amb el seu malaltís fil Linton Heathcliff, d’aquesta manera caurà a les seves mans tota la fortuna dels Linton. Però el fill malaltís aviat mort i Catherine es casa amb el rústec Hareton Earnshaw, fill de Hindley Earnshaw i la seva esposa  Frances, menyspreat constantment per Heathcliff i al que evità tot tipus d’educació.

Leave A Comment