5 setembre 2016
Al llarg del segle XVI Varsòvia o Warszawa anà agafant protagonisme polític; gaudia de més centralitat que Cracòvia, la ciutat que era capital de la República de les Dues Nacions (Polònia i Lituània). Fou el rei Segismon III Vasa qui, a l’any 1596, ordenà el trasllat de la capitalitat des de Cracòvia a Varsòvia. Una estàtua d’aquest rei, amb creu, espasa i format de sant, dalt d’una columna a la Plac Zamkowy, és una de les imatges més identificadores de la ciutat. A la mateixa esplanada, al costat de la columna, es troba el Castell Reial i, ben aprop, la Ciutat Vella amb la típica plaça, la Rynek Starego Miasta. A l’est de la plaça, el riu de Varsòvia, el Vístula o Wisła.
La columna de Segismon III Vasa i el Castell Reial
Cap a finals del segle XVI s’introduí a Polònia el sistema de la monarquia electiva. L’aristocràcia elegia monarca i tenia el dret a vetar decisions; amb aquests canvis començà la decandència política i militar de la República de les Dues Nacions. Així després de guerres contra suecs, russos, otomans…. la república s’anà debilitant, iniciant-se al segle XVIII un procés de partició del país. Al 1795 Polònia quedà totalment esborrada del mapa polític: l’est s’incorporà a la Rússia dels tzars, i de l’oest part passà a dominació de Prússia i part a dominació dels habsburg d’Austria. Fins a finals de la Gran Guerra, en la que malauradament polonesos de l’oest varen haver de lluitar contra polonesos de l’est, no recuperà Polònia la seva independència. Però al 1939 les tropes alemanyes varen entrar a Polònia per l’oest, i tot seguit les russes per l’est. Acabada la guerra, com s’esdevingué en estats veïns, Polònia quedà en la zona de dominació soviètica, tot modificant-se les fronteres. Varsòvia, destruïda en la major part, inicià la gegantina tasca de reconstrucció meticulosa dels edificis destruïts. El 1990 és l’any de la fi de la República Popular Polonesa, guanyant la independència.
La Plaça de la Ciutat Vella, Rynek Starego Miasta, totalment reconstruïda, és un gran centre de trobada i un dels llocs més atractius de la ciutat. Les acolorides cases circumdants evoquen les originals, moltes d’elles del segle XVII. I al bell mig l’escultura d’una sirena, un dels símbols de la ciutat. La Ciutat Vella està rodejada en part per muralles medievals i una barbacana on hi havia una de les portes de la ciutat. Anant cap al Castell, es passa per la Catedral de sant Joan, de façana amb fronto esglaonat, d’arquitectura típica de la zona hanseàtica. El Castell Reial, edificat per Segismon III Vasa després de traslladar la capital, també fou arrasat durant l’ocupació i reconstruït entre 1971 i 1988.
Plaça de la Ciutat Vella
Plaça de la Ciutat Vella i la sirena, símbol de la ciutat
Barbacana amb porta de la ciutat i muralla medieval
El riu Vístula o Wisła, a tocar de la plaça de Ciutat Vella
Frontó esglaonat de la Catedral de sant Joan
Castell Reial totalment reconstruït
En la principal Krakowski Przedmiescie, avinguda que comença al peu de la columna de Segismon a Plac Zamkowy, abunden antics palaus antics, esglèsies en part reconstruïdes i la mateixa Universitat de Varsòvia. A l’Esglèsia de la Santa Creu, en una urna, es conserva el cor del músic polonès Frédéric Chopin. I al final de l’avinguda, un monument reconeguent l’obra de l’astrònom Nicolau Copèrnic.
Inici de l’avinguda Krakowski Przedmiescie a l’esplanada Plac Zamkowy
Esglèsia de Santa Creu, en una urna el cor de Chopin
Monument de l’astrònom polonès Nicolau Copèrnic
Diversitat vestigis i monuments recorden esdeveniments de la Segona Guerra que Varsòvia i els seus habitants sofriren: en record del gueto i deportació dels jueus, de la resistència contra els nazis, dels polonesos deportats i que moriren en els camps de concentració soviètics i altres.
Vestigi de la pared del Gueto de Varsòvia
Monument als Herois del Gueto, construït el 1948. Al fons, Museu de la Història dels Jueus Polonesos
Monument a la Sublevació de Varsòvia de 1944, fortament reprimida
Palau de la Cultura i de la Ciència, regal de l’Unió Soviètica a Varsòvia
La ciutat es veu dinàmica i en creixement; ja no hi manquen alts gratacels. Però ha estat molt plaent percebre l’esperit alegre i acollidor de força persones, no només responent atentament a preguntes sobre llocs, sinó prenent iniciativa i oferint-se per ajudar quan consultàvem pel carrer un mapa de la ciutat.
Deje su comentario