Faust, literatura i música

/Faust, literatura i música
Faust, literatura i música 2018-07-18T10:06:31+00:00
11 maig 2018

El tema de Faust, la llegenda o la historia del Doktor Johann Faust, el seu pacte amb Mefistòfil i la seva relació amorosa amb Margarida forma part rellevant de la literatura europea des del segle XVI. Obres literàries que han inspirat, posteriorment, pluralitat de peces musicals, tant de música clàssica com de no clàssica; igualment en l’àmbit del cinema.

Post amb quatre parts:

  1. Literatura
  2. Una interpretació
  3. Música: Schubert, Schumann, Mahler,  Schnittke, Queen
  4. Altres obres musicals inspirades en Faust.

(Aquest post ha estat elaborat recollint dades de la sessió monogràfica: El mite de Faust en la música clàssica occidental  a càrrec del professor Rafael Esteve Alemany, el dia 21 d’abril de 2018 a la Biblioteca Carles Rahola de Girona. Organització: Escola Municipal de Música de Girona).

1. Literatura

De les moltes referències literàries citem només tres creacions. La primera i inaugural de la temàtica és l’obra anònima titulada Historia von D. Johann Fausten apareguda el 1587. Narra la historia d’un suposat personatge històric del Renaixement, el Dr Johann Georgius Faust, que per obtenir coneixement i poder màgic, invoca al diable; aquest, Mefistòfil, accepta obeir-lo en tot, però haurà de lliurar-li l’ànima passats vint-i-quatre anys. El penediment esdevé impossible i Faust és arrossegat violentament a l’infern

El Faust de de Johan Wolfgang von Goethe (1749-1832), concebut com a tragèdia amb dues parts ben diferenciades (1808 i 1832),  és una de les obres cabdals de la literatura germànica. El tema ja inquietava a Goethe abans de publicar el seu Faust, del 1772 data una primera versió coneguda com Urfaust. Faust, insatisfet per la insuficiència del seu coneixement practica la màgia. Apareix Mefistòfil proposant el pacte: servirà en vida a Faust fins que aquest arribi a la satisfacció completa, aleshores haurà de lliurar-li l’ànima; una gota de sang segella el pacte. El seu anhel de joventut és també satisfet, i també per gràcia de Mefistòfil, Margaret o Gretchen es seduïda i posseïda per Faust. En el Faust de Goethe es produeix el penediment i salvació de Faust.

De renom és també l’obra del Nobel de literatura Thomas Mann (1875-1955)  publicada el 1947 amb el títol Doktor Faustus: Das Leben des deutschen Tonsetzers Adrian Leverkühn, erzählt von einem Freunde (Doktor Faustus: La vida del compositor alemany Adrià Leverkühn narrada per un amic). El Faust de Mann és Leverkühn, el compositor que està disposat a renunciar a vivències vitals per tal d’aconseguir el domini de la més elevada de les arts, la música. La renuncia, el pacte, li permet assolir el seu anhel. El final tràgic de Leverkühn corre paral·lel a la destrucció d’Alemanya amb el nazisme.

2. Una interpretació

El tema de Faust enllaça amb la profunda vivència humana d’insatisfacció; insatisfacció vinculada a diferents àmbits, amb el coneixement, amb el desfici pel poder, amb la perduda joventut, amb l’ànsia d’amor, amb l’insadollable riquesa,, amb l’afany de creativitat, etc. Però com pot un humà trobar i negociar amb el diable? Simbòlicament,  es signa un pacte quan hom renuncia a alguna cosa humanament irrenunciable, quan es sobrepassen fronteres més enllà de la pròpia identitat, quan l’ésser humà es traeix a si mateix, quan quelcom important, prioritari, irrenunciable s’abandona per aconseguir un objectiu humanament menor.

3. La música: Schubert, Schumann, Schnittke, Queen

Les diferents versions literàries de Faust  han inspirat a una llarga llista de compositor. Anotem enllaços a quatre fragments o peces, tres d’ells dins la categoria de música clàssica:

3.a Franz Schubert (1803-1869): Gretchen am Spinnrade, Gretchen o Margarida a la filosa, Op. 2, D. 118, composta el 1814 i inspirada en la primera part del Faust de Goethe. Margarida està ben enamorada de Faust.

3.b Robert Schumann (1810-1856): Szenen aus Goethes Faust, composat entre 1844 i 1853, si bé ja el 1837 sota el nom de Goetheschen Fauststoff . Presentem de la tercera part de l‘obra, Fausts Verklärung o Transfiguració de Faust, el fragment Welch ein Morgenwölken schwebet, intervenint Pater Seraphicus i el Kinderchor.

3.c Gustav Mahler (1860-1911): Simfonia núm 8, estrenada a Munic el 1910. A la segona part d’aquesta simfonia coral es centra en textos del Faust de Goethe, en contret, els versos finals del Chorus Mysticus: Alles Vergängliche…, “Tot el transitori…”. L’amor possibilita la redempció de Faust.

3.d Alfred Schnittke (1934-1998), autor que naixé a l’URSS, si bé la seva família era d’origen alemany. De la Faust Cantata, de 1983, el fragment Es geschah; forma part de l’òpera del mateix compositor titulada Historia von D. Johan Fausten i basada en l’obra anònima de 1587 amb el mateix títol. En aquest moment Faust ha rebutjat el penediment i Mefistòfil, complint el pacte i exhaurit el temps, se l’emporta.

3.e Queen: Bohemian Rapsody és una cançó de la banda de rock britànica Queen i que fou composta per Freddie Mercury, el 1975. Rapsòdia, una peça amb seccions ben diferenciades, i Bohèmia, regió on se suposa tingué lloc el pacte amb Belzebú. Un jove  confessa a la seva mare haver matat un home i que ell, en virtut d’un pacte, ha de morir. El diable reclama no trencar el pacte, però el jove es salvat recuperant la seva ànima.

3.a Franz Schubert: Gretchen am Spinnrade. Renee Fleming sings Schubert’s “Gretchen am Spinnrade”

.

Versió de “Gretchen am Spinnrade” amb només piano.  Yuja Wang

Gretchen am Spinnrade

Meine Ruh’ ist hin,
Mein Herz ist schwer,
Ich finde sie nimmer
Und nimmermehr.

Wo ich ihn nicht hab
Ist mir das Grab,
Die ganze Welt
Ist mir vergällt.

Mein armer Kopf
Ist mir verrückt,
Mein armer Sinn
Ist mir zerstückt.

Meine Ruh’ ist hin,
Mein Herz ist schwer,
Ich finde sie nimmer
Und nimmermehr.

Nach ihm nur schau ich
Zum Fenster hinaus,
Nach ihm nur geh ich
Aus dem Haus.

Sein hoher Gang,
Sein’ edle Gestalt,
Seines Mundes Lächeln,
Seiner Augen Gewalt,

Und seiner Rede
Zauberfluß,
Sein Händedruck,
Und ach, sein Kuß!

Meine Ruh’ ist hin,
Mein Herz ist schwer,
Ich finde sie nimmer
Und nimmermehr.

Mein Busen drängt
Sich nach ihm hin.
Ach dürft ich fassen
Und halten ihn,

Und küssen ihn,
So wie ich wollt,
An seinen Küssen
Vergehen sollt!

Margarida a la filosa

La calma he perdut,
el meu cor és feixuc;
no la trobaré mai,
i mai més.

Ja que jo no el tinc,
tot m’és una tomba;
el món sencer
se’m fa amarg.

El meu pobre cap
se’m torna boig,
el meu pobre sentit
està esmicolat.

La calma he perdut,
el meu cor és feixuc;
no la trobaré mai,
i mai més.

Només per ell miro
per la finestra,
només per ell
surto de casa.

El seu altiu caminar,
la seva noble figura,
el somriure de la seva boca,
el poder de la seva mirada,

i l’encant
del seu fluït discurs,
i la pressió de la seva mà,
i ai, el seu bes!

La calma he perdut,
el meu cor és feixuc;
no la trobaré mai,
i mai més.

El meu pit m’empeny
vers ell.
Ai, si pogués agafar-lo
i retenir-lo,

i besar-lo,
com jo voldria,
en els seus besos
desitjaria abandonar-me.

.
3.b Robert Schumann: Welch ein Morgenwölken schwebet, de Szenen aus Goethes Faust

Pater Seraphicus

Welch ein Morgenwölken schwebet
Durch der Tannen schwankend Haar?
Ahn ich, Was im Innern lebet?
Es ist junge Geisterschar.

Chor Seliger Knaben

Sag uns, Vater, wo wie wallen,
Sag uns, Gutter, wer wir sind!
Glücklich sind wir: allen, allen
Ist das Dassein so gelind.

Pater Seraphicus

Knaben, Mitternachtsgeborne,
Halb erschlossen Geist und Sinn,
Für die Eltern gleich Verlorne,
Fúr die Engel zum Gewinn!
Daβ ein Liebender zugegen,
Fühlt ihr wohl: so naht euch nur!
Doch von schroffen Erdewegen,
Glückliche! habt ihr keine Spur.
Steigt herab in meiner Augen
Welt- und erdgemäβ Organ!
Könnt sie als die euern brauchen:
Schaut euch diese Gegend an!
Das sind Bäume, das sind Felsen,
Wasserstrom, der abgestürzt
Und mit ungeheuern Wälzen
Sich den steilen Weg verkürzt.

Selige Knaben.

Das ist máchtig anzuschauen;
Doch zu dúnster ist der Ort,
Schüttelt uns mit Schreck und Grauen:
Edler, Guter, laβ uns fort!

Pater Seraphicus.

Steigt hinan zu höhrem Kreise,
Wachset immer unvermerkt,
Wie nach ewig reiner Weise
Gottes Gegenwart verstärkt!
Denn das ist der Geister Nahrung,
Die im freisten Äther waltet:
Ewigen Liebens Offenbarung,
Die zur Seligkeit entfaltet.

.
3.c  Gustav Mahler: Simfonia núm. 8; final. Alles Vergängliche

Chorus Mysticus.

Alles Vergängliche
Ist nur ein Gleichnis;
Das Unzulängliche,
Hier wird’s Ereignis;
Das Unbeschreibliche,
Hier ist’s getan;
Das Ewigweibliche
Zieht uns hinan.

.
3.d Alfred Schnittke: Es geschah, de la Faust Cantata, de 1983

Es geschah aber zwischen zwölf und ein Uhr
in dieser Nacht, dass gegen dem Haus her
ein grosser ungestümer Wind ging,
so das Haus an allen Orten umgab,
als ob alles zugrunde gehen
und das Haus zu Boden reissen wollte.

Darob die Studenten vermeinten zu verzagen,
sprangen aus dem Bett und huben an
einander zu trösten; wollten aus der
Kammer nicht.

Sie hörten ein greuliches Pfeiden und Zischen,
als on das Haus voller Schlangen, Nattern und anderer schädlichen Würmer wäre.
Indem gehet Fausti Tür auf,
der hub an zu schreien um Hülf und Mordio
aber kaum mit halber Stimme.

Bald hernach hörte man ihn nicht mehr.
Als es tag ward, sind die Studenten
in die Stuben gegangen, sie sahen
aber keinen Faustum, nichts, denn die
Stuben voller Bluts gesprizt. (…)

Passà entre les dotze i la una
en aquella nit, que contra la casa
un gran impetuós vent bufà;
així envoltà la casa per tots costats,
com si tot ho volgués fer malbé
i la casa enderrocar.

Per això els estudiants començaren a acovardir-se,
saltaren del llit i començaren
a consolar-se els uns als altres:
no volien sortir d’aquella cambra.

Sentiren uns esgarrifosos xiulets i brunzits,
com si la casa estigués plena de serpents, escurçons
i d’altres cucs danyosos.
Mentrestant la porta de Faust es va obrir,
i aquest començà a cridar ‘Hülf und Mordio’,
però quasi a mitja veu.

Poc després no se’l sentia més.
Quan es feu de dia, els estudiants
van entrar a les cambres, però no van
veure Faust, res, només
la cambra esquitxada de sang.

.
3.e Queen amb Freddie Mercury: Bohemian Rapsody, de 1975.
Queen – Bohemian Rhapsody (Official Video)

Bohemian Rhapsody

Is this the real life?
Is this just fantasy?
Caught in a landslide
No escape from reality
Open your eyes
Look up to the skies and see
I’m just a poor boy, I need no sympathy
Because I’m easy come, easy go
A little high, little low
Anyway the wind blows, doesn’t really matter to me, to me

Mama, just killed a man
Put a gun against his head
Pulled my trigger, now he’s dead
Mama, life had just begun
But now I’ve gone and thrown it all away
Mama, ooo
Didn’t mean to make you cry
If I’m not back again this time tomorrow
Carry on, carry on, as if nothing really matters

Too late, my time has come
Sends shivers down my spine
Body’s aching all the time
Goodbye everybody I’ve got to go
Gotta leave you all behind and face the truth
Mama, ooo (anyway the wind blows)
I don’t want to die
I sometimes wish I’d never been born at all

I see a little silhouetto of a man
Scaramouch, scaramouch will you do the fandango
Thunderbolt and lightning very very frightening me
Gallileo, Gallileo,
Gallileo, Gallileo,
Gallileo Figaro – magnifico

But I’m just a poor boy and nobody loves me
He’s just a poor boy from a poor family
Spare him his life from this monstrosity
Easy come easy go will you let me go
Bismillah! No we will not let you go – let him go
Bismillah! We will not let you go – let him go
Bismillah! We will not let you go let me go
Will not let you go let me go (never)
Never let you go let me go
Never let me go ooo
No, no, no, no, no, no, no
Oh mama mia, mama mia, mama mia let me go
Beelzebub has a devil put aside for me
For me
For me

So you think you can stone me and spit in my eye
So you think you can love me and leave me to die
Oh baby, can’t do this to me baby
Just gotta get out just gotta get right outta here

Ooh yeah, ooh yeah
Nothing really matters
Anyone can see
Nothing really matters nothing really matters to me
Anyway the wind blows

.

4. Altres obres musicals inspirades en Faust

Ludwig van Beethoven (1770-1827): Es war einmal ein König

Franz Schubert

Hector Berlioz (1803-1869): Huit scènes de Faust, 1829; La Damnationde Faust, 1846

Richard Wagner (1813-1883): 7 Kompositionen zu Goethes Faust, 1831; Eine Faust Ouvertüre.

Felix Mendelssohn (1809-1847): Die erste Walpurgisnacht, 1843

Robert Schumann

Franz Liszt (1811-1893): Eine Faust-Simphonie, 1854-1857; Mephisto-Walzer, 1859-1885

Charles Gounod (1881-1893): Faust, 1859-1869

Arrigo Boito (1842-1918): Mefistofe, 1868

Gustav Mahler

Lili Boulanger (1893-1918): Faust et Hélène, 1913

Ferruccio Busoni (1866-1918): Doktor Faust, 1925

Alfred Schnittle