6 setembre 2012 (Agost 2012)
Un grup de 42 persones, de Girona, Figueres i altres llocs, persones de sensibilitats diferents, hem realitzat un viatge o peregrinació per Terra Santa, per Israel i Jordània. Comencem pel nord d’Israel, Galilea, instal·lant-nos a Tibiríades (1r post). Seguim el riu Jordà fins el mar Mort i arribant a Jerusalem (2n post). Ens imbuïm de l’esperit de Jerusalem: jueus, cristians i musulmans (3r post). En direcció sud, Betlem; després Masada i la punta d’Israel que toca el mar Roig (4t post). Finalment, Jordània, visitant Petra i el desert de Wadi Rum (5è post).
.
Tiberíades, a la costa oest del mar de Galilea (Yam Kinneret), fou fundada per Herodes el Gran, l’any -20, en honor a l’emperador romà Tiberi. Herodes, no apreciat pel poble jueu que el veia com un traïdor, cercà sempre mantenir bones relacions amb els ocupants romans.
Galilea (la regió nord d’Israel) és el lloc de la infància i la vida pública de Jesús de Natzaret. Natzaret, Canà i Séforis formaven un típic triangle de pobles diferents que es completaven, mútuament en la seva activitat econòmica; en aquest triangle, Natzaret era el més pobre i on hi vivien els homes d’ofici, així Josep. Tocant el mar de Galilea, més al nord, s’hi troba Tabgha (del grec Heptapegon, = set fonts) escenari del relat evangèlic de la multiplicació de pans i peixos. Seguint cap al nord i vorejant el mar de Galilea, s’arriba a la muntanya on Jesús proclamà les Benaurances i, continuant, la ciutat de Cafarnaüm, amb la casa de Simó Pere i per on passava la Via Maris o la gran ruta de les caravanes. Al nord, Safed (Zefat), centre rabínic del segle XVI. A l’extrem oest, tocant a la Mediterrània, Haifa i el Mont Carmel (= jardí d’arbres). I el Mont Tabor, al peu del qual hi ha dos poblacions de beduïns.
El mar de Galilea, anomenat també el llac de Genesaret o de Tiberíades, té al nord, a uns 30 km la frontera amb el Líban; a l’oest, a uns 15 km, Síria; i al sud-oest, a uns 5 km, Jordània. Està situat a uns 210 metres sota el nivell del mar; la llargada màxima és de 21 km i l’amplada de 12. Navegar-hi amb la senyera és un somni!
Natzaret està habitada per jueus en la part alta; a la part baixa i més antiga, per àrabs, la meitat dels quals són de religió cristiana i la resta musulmans. Sobresurt la Basílica de l’Anunciació, el santuari cristià més gran de l’Orient Mitjà. Com passa sovint per aquestes terres bíbliques, les edificacions religioses es sobreposen, mostrant un viatge en el temps: un primer nivell original o que es suposa que ho és, un segon nivell bizantí (segle V ), un tercer nivell obra dels croats (segle XII) i un quart nivell més recent. I ben a prop, Canà, poble àrab on Jesús transformà l’aigua en vi.
A Safed (Zefat), a partir del 1492, hi arribaren sefardites expulsats de Sefarad pels Reis Catòlics. Una encantadora població on es desenvolupà, per part de sefardites la tradició mística jueva o Càbala. Hi abunden, a més religiosos jueus, artesans i artistes. A la sinagoga memorial del Rabbi Jossef Caro hi presideix una Torà provinent de Toledo.

Navegant pel mar de Galilea i hissant la senyera. Un somni! Al nord, el Líban; al nord-est, Síria; a l’est, Jordània
Deje su comentario