Flaubert, Gustave. “Bouvard i Pécuchet”, o la culminació de l’enciclopedisme – Jordi Llovet

Flaubert, Gustave. “Bouvard i Pécuchet”, o la culminació de l’enciclopedisme – Jordi Llovet 2019-02-22T17:38:12+00:00
14 febrer 2019

La quarta sessió del cicle de conferències “Filosofia i literatura 2019”  tingué lloc el dia 11 de febrer, a la Casa de la Cultura de Girona, amb el títol “Gustave Flaubert. Bouvard i Pécuchet, o la culminació de l’enciclopedisme” i amb el professor Jordi Llovet com a ponent. Només començar es recorda que el gènere novel·la s’inicià amb Tirant lo Blanc, que amb el Don Quijote es segueix el model i amb els autors anglesos es consolida aquest gènere. Flaubert era un devot d’aquest llibre de Cervantes. Dos personatges, Bouvard i Pécuchet, són els protagonistes de la novel·la, un alt i gros, l’altre, petit i prim; ens evoquen els dos còmics de les velles pel·lícules “el gras i el prim”. Ben aviat se’ns diu que Flaubert es pregunta per on és la veritat i pel millor mètode per assolir-la; aquesta és la posició del savi enfront de l’estúpid. Bouvard i Pécuchet, que es troben casualment en un parc i que de seguida sintonitzen, no mostren pas, inicialment, un comportament de savis.

El ponent es centra força en la situació política i social en l’època de Flaubert, nascut el 1821 a Ruan, l’Alta Normandia i que morí el 1880. Visqué les moltes vicissituds polítiques de la seva França, sota formes monàrquiques i republicanes. Tenia 9 anys, l’any 1830, quan amb el suport de la burgesia es consolida la monarquia amb Lluís Felip I, duc d’Orleans; el lema que s’imposa és “enriquiu-vos”, una edat d’or per la burgesia. Més tard, l’any 1848, es reactiven per poc temps els ideals de la Revolució, que s’inicia a França i s’estén per gran part d’Europa. Posteriorment, l’any 1852, amb la figura del nebot de Napoleó, Napoleó III, s’inicia el Segon Imperi, un temps de grans reformes urbanístiques a Paris. Flaubert, que porta una vida rural, queda impactat per tots aquests canvis brutals; la seva sensibilitat moral el porta a una forta crítica de la burgesia, considera que segueix un procés constant de degradació; ell hauria preferit viure al segle XVIII, no el XIX.

L’obra  Bouvard i Pécuchet conté dues parts: un text narratiu i un gran conjunt de cites; Flaubert no la publicà en vida, és una obra inacabada. Un dels dos protagonistes, Bouvard,  rep una herència i amb els diners volen emprendre activitats que els portin a nous sabers; abandonen les monòtones feines de copistes i llegeixen moltíssim sobre les diferents arts.

Primer en àmbits lligats a les ciències de la natura, horticultura, agricultura, jardineria, destil·leria; no paren d’instruir-se com bons enciclopedistes, però no fent cas dels pagesos del lloc on s’instal·len, fracassen en tot el que emprenen, es mostra les debilitats de les ciències i les arts. S’inicien en el camps de les ciències de la vida, anatomia, química, fisiologia, medicina i altres, però malgrat el molt que han llegit, les seves activitats s’esguerren. També s’inicien en l’arqueologia, l’antiguitat, la història; després la literatura, la política, la filosofia i la religió, la pedagogia, entre altres. En totes les disciplines humanes, presentades d’una manera jeràrquica, fracassen. Han arribat a llegir uns mil cinc-cents llibres, però sempre cometen errors de mètode i d’interpretació. El projecte de Flaubert és mostrar la dificultat d’assolir un bon mètode que porti a fer bé les coses. Semblant a la Fenomenologia de l’esperit de Hegel, l’accés al coneixement exigeix ascendir a partir de la certesa sensible.

Bouvard i Pécuchet no han acumulat saber ni han tingut èxit en els seus projectes, però sí arriben a posar en dubte les conviccions burgeses i posar en dubte l’optimisme enciclopèdic. Flaubert, contra l’acumulació de sabers, exigeix un mètode rigorós. L’obra és una novel·la en la que es relativitza tot.

Leave A Comment