HARATISCHWILI Nino, “La octava vida (para Brilka)”

/HARATISCHWILI Nino, “La octava vida (para Brilka)”
HARATISCHWILI Nino, “La octava vida (para Brilka)” 2020-11-25T17:18:11+00:00
25 novembre 2020
Una extensa i intensa creació literària és la novel·la de Nino Haratischwili, La octava vida (para Brilka), publicada, en versió castellana, a Alfaguara. L’original alemany porta el títol “Das achte Leben (Für Brilka)”, publicada el 2014. Una obra extensa pel seu nombre de pàgines, més de mil, i pel llarg període de temps que abraça els esdeveniments narrats, tot el segle XX. Una obra intensa no només per la descripció detallada de set vides per part d’una d’elles, Niza, que ho fa pensant en Brilka, la vuitena vida, sinó també perquè evoca, centrada en la república caucàsica de Geòrgia, les vicissituds històriques d’aquesta regió i la seva relació amb Rússia i, en els seus moments, amb la Unió Soviètica.

La primera vida narrada és la d’Stasia, nascuda el 1900. El seu pare és un eficient  fabricant, entre altres productes, d’una xocolata especial, extraordinària, amb poders. El seu reeixit negoci a Tbilisi (Tiflis), “La Chocolaterie”, és nacionalitzat amb el règim soviètic. El marit de Stasia, el primer tinent Simon Dzhashi, és un entusiasta lluitador a favor de la revolució bolxevic. Ella recorre, tot cercant-lo, la Sant Petersburg dels tsars i la Moscou soviètica.

La segona vida és la de Christine, nascuda el 1907 i germana de Stasia per part de pare. La seva bellesa esdevé sort i desgràcia. Ramas, el marit, ocupa un càrrec rellevant a les ordres d’un  jerarca soviètic molt proper a Stalin. Recordem que aquest era de la República de Geòrgia. Geòrgia anhelava la independència, però primer Rússia i després la Unió Soviètica l’absorbiren.

La tercera vida és la Kostia, Konstantin Dzhashi, nascut el 1921 i fill de Stasia i Simon Dzhashi. Kostia es forma com a marí ja no a Sant Petersburg dels tsars sinó a la revolucionaria Leningrad. Les seves capacitats i els seus contactes possibilitaren que anés ascendint en l’escalafó del règim, especialment gràcies a la seva rellevant tasca durant la Segona Guerra Mundial i, posteriorment, en el disseny de submarins. Mantingué sempre amistat amb el seu especial col·lega d’Escola Guiorguis Alania. Viu els moments de consolidació de la URSS, tanca els ulls a les purgues stalinistes i sofreix el debilitament i final del règim amb Gorbachov.

La quarta vida és la de Kitty, nascuda el 1924 i germana de Kostia; li posen aquest nom evocant la Kitty de l’Anna Karenina de Tolstoi. La seva relació amorosa amb Andro Eristavi, que s’oposa al règim soviètic durant la Segona Guerra, li comporta persecució, sofriment i finalment l’exili. A Anglaterra refà la seva vida, en part, com a cantant. No li mancaran conflictius suports. Algú  mou suficientment els fils per tal d’aconseguir un reconeixement a la seva Geòrgia natal.

La cinquena vida és la d’Elene, nascuda el 1953 i filla de Kostia i Nana. Nana mai fou el gran amor de Kostia, només un amor convenient. Nana segueix a Tiflis i Kostia gaudeix d’un càrrec important a Moscou; a Moscou s’emporta Elene per tal d’aprofitar els privilegis educatius que el càrrec li oferia. Elene viu tensió i oposició entre l’estil de vida caucasiana a Tiflis i la cultura moscovita. El conflicte amb el poderós pare esdevé inevitable, la marca de per vida. La marca, també, la relació amb Misha Eristavi, fill d’Andro.

La sisena vida és la de Daria, nascuda el 1970 i filla d’Elene i un formós esporàdic Vasili que emigra als EUA quan Elene esta embarassada. Daria era la néta preferida de l’avi Kostia, que cerca encarrilar-la bé, com no havia aconseguit amb la seva filla Elene. La bella Daria, d’amagat de l’avi i en uns moments en els que el règim ja mostrava debilitats, actua d’actriu principal en una pel·lícula en la que es reproduïa la vida d’un jove no afí al règim que havia sofert repressió. La seva bellesa i el seu amor li comporten un  preu; els enfrontaments seran una constant en la seva relació amb Lasha.

La setena vida és la de Niza, nascuda el 1973, germana de part de mare de Daria. Beka, el seu pare, formava part d’un grup marginal al que s’havia acostat Elene, la conflictiva mare. Les rivalitats esdevenen una constant en la vida de les dues germanes, una sobresortia per la seva bellesa, l’altra, per la seva intel·ligència. Niza arriba a conèixer i a relacionar-se amb Miro, a un fill de Misha Eristavi i Lana. Geòrgia es troba en mig de conflictes polítics i en guerres secessionistes. Niza trenca amb l’entorn, amb la família i emigra a Berlín. Serà la seva neboda Brilka, que ella haurà d’anar a cercar a Amsterdam, qui després de tensions, l’impulsarà a descriure les vides familiars de la seva Geòrgia natal.

La vuitena vida seria la de Brilka, nascuda el 1993, filla de Daria i Lasha, neboda de Niza. Narrada només fins el 12 anys.