Horaci. Carpe diem

/Horaci. Carpe diem
Horaci. Carpe diem 2019-12-16T17:23:09+00:00
16 desembre 2019

Molta filosofia viva es troba en obres literàries, tant en novel·les com en poesia. En El Quixot, entre altres temes, fins i tot hi descobrim debats lògics, la paradoxa del penjat, que ja havien ocupat a grecs i ocuparan a moderns. I en les Odes del poeta llatí  Horaci hi sobresurt un pensament ben rellevant de l’epicureisme hel·lenista, filosofia que Horaci coneixia prou bé.

Quintus Horatius Flaccus, Quint Horaci Flac, conegut com Horaci (65 aC – 8 aC), era fill d’un llibert que havia aconseguit una modesta fortuna i que es preocupà molt per l’educació del seu fill. Així, després de rebre una bona formació a Roma, amb l’objectiu de completar-la el pare l’envià a Atenes, on connectà amb seguidors de l’epicureisme i de l’estoïcisme. A Roma de nou, obtingué el càrrec d’escrivent en una oficina de l’Estat, feina que li deixava temps lliure per escriure poesies.

Poc a poc adquirí fama de poeta i esdevingué amic de Virgili; aquest el va presentar a Mecenas, canceller i amic d’Octavi August, i també gran protector o mecenes dels poetes coetanis. Pels volts del -32, Mecenas li va regalar una vil·la rústica i el posà en contacte amb August iniciant-se una amistat entre emperador i poeta. August el reconeixia com a primer poeta de Roma i Horaci lloava l’obra pacificadora d’August.

L’epicureisme preval en l’obra lírica i altres d’Horaci, però en el conjunt de les seves obres (a més d’Odes o Carmina, Sàtires, Epístoles, Epodes, Art Poètica o Epistula ad Pisones, Cant Secular) no hi manca la influència d’altres tendències filosòfiques hel·lenístiques, així de l’eclecticisme i de l’estoïcisme, si bé només de totes aquestes, les qüestions morals, no físiques.

Les Odes o Carmina són un conjunt de quatre llibres. El Carminum liber primus, on es troba el conegut Carpe diem, és una obra de joventut d’Horaci.

Liber Primus, Carmen XI

Tu ne quaesieris (scire nefas) quem mihi, quem tibi

finem di dederint, Leuconoe, nec Babylonios

temptaris numeros. ut melius, quicquid erit, pati.

seu pluris hiemes seu tribuit Iuppiter ultimam

quae nunc oppositis debilitat pumicibus mare

Tyrrhenum, sapias, uina liques et spatio breui

spem longam reseces. dum loquimur, fugerit inuida

aetas: carpe diem, quam minimum credula postero.

 

Llibre I, Ode XI

….Tu, no esbrinis –és sacríleg de saber-ho– quin serà el darrer dia

que a mi, que a tu, els déus han concedit, Leucònoe; no escrutis els

càlculs dels babilonis. Val més sofrir el que passarà, sigui quin sigui!

….Tant si Júpiter t’ha atorgat de viure més hiverns com si és l’últim

aquest que ara desembraveix la mar Tirrena amb els rosegats esculls

on rompen les onades, tingues seny; filtra els seus vins i,

ja que la vida és breu, escurça la llarga esperança.

….Mentre parlem, haurà fugit envejós  el temps; cull el dia d’avui

i no confiïs gens en el demà.

 

Text llatí i versió catalana extrets de l’edició:

Q. HORACI FLAC, Odes i epodes, vol I. Text revisat i traducció de Josep VERGÉS. Barcelona, Fundació Bernat Metge, 1978

Observacions de Josep Vergés, pàg 49:

Horaci recomana a la dona Leucònoe (que significa “intel·ligència clara”) que deixi de consultar als astròlegs i li aconsella que es conformi amb les coses tal com vénen, sense voler saber per endavant què és el que ens passarà. Li diu que agafi el moment present com qui cull una flor i no pensi en l’endemà. Era costum de filtrar el vi abans de servir-lo. Amb això el poeta vol dir: no deixis de fruir dels plaers habituals de la vida.

Més sobre Epicur:

Filòpolis. Un passeig pel jardí d’Epicur

Filòpolis Escola d’Atenes -> Epicur