Paraules alemanyes que diuen molt: Weltanschauung, Zeitgeist,…

Weltanschauung (die), Visió, concepció  del món

Compost de „die Welt” el món i „die Anschauung” la manera de veure, opinió, idea.
Concepte que condensa com hom entén o explica el món, manifesta que es considera valuós i correcte. Quan una persona explica les seves experiències o vivències, mostra involuntàriament la seva „Weltanschauung”.  Proper al concepte d’ideologia.

Zeitgeist (der), L’esperit del temps

És un substantiu masculí compost de „die Zeit” temps i „der Geist” esperit.
L’atmosfera cultural que domina en una societat és el seu esperit del temps i cada època va conformant el seu propi esperit. El llibre de Martí Domínguez “L’esperit del temps” mostra la profunda influència d’aquesta atmosfera en una determinada societat.

Schadenfreude (die), Alegria pel dany de l’altre

Substantiu femení compost de „der Schaden” dany, mal, pèrdua i „die Freude” alegria.
Una certa alegria que se sent quan una desagradable persona sofreix un entrebanc. Pot un home feliç i sa sentir alegria quan veu un altre amb problemes? Potser passa com deia Frankenstein: „soc dolent perquè soc desgraciat“.

Weltschmerz (der), Desengany, decepció, insatisfacció del món

Substantiu masculí compost de „die Welt” món i „der Schmerz” dolor, pena.
Sentiment de tristesa, melancolia davant el décalage, desnivell o inadequació entre el món real i el món ideal o desitjat; comporta pessimisme, resignació i fugida de la realitat.

Fernweh (das), Nostàlgia de països llunyans

Compost de l’adjectiu „fern” llunyà, distant i el substantiu neutre „das Weh” pena, aflicció, tristesa.
Un anhel, un afany, típicament romàntic, d’apropar-se a terres llunyanes. Oposat a „Heimweh”, enyorança de la terra nadiua.

Wanderlust (der), Goig o delit de fer excursions

Compost a partir del verb „wandern“ caminar, fer excursions i el substantiu femení „die Lust” plaer, delit, goig.
Expressa l’esperit viatger o passió per recórrer camins. Clarament manifestat en el Winterreise de Schubert..

Fremdschämen (das), Vergonya aliena

Compost a partir de l’adjectiu „fremd“ alié, foraster i el verb substantivat „schämen“ avergonyir-se.
L’altre hauria de sentit vergonya per la seva actuació descarada, jo, substitutivament, sofreixo aquest sentiment negatiu. Un sentiment de confusió torbació, de deshonor.

Rechthaber (der/die), El o la que sempre té raó

Compost de „recht“  just, convenient, correcte i el verb „haben“ tenir, haver.
Aplicat a aquelles persones que sempre pretenen tenir la veritat i que mai expressen dubtes. Potser per l’abundància d’aquest personatges, l’alemany disposa de vàries paraules per designar-los: „Besserwisser“, „Wichtigtuer“, „Altkluger“, „Klugscheiβer“,…

Kummerspeck (der), Excés de pes a causa de maldecaps

Compost de „der Kummer“ aflicció, pena, preocupació i „der Speck“ cansalada, bacó.
Davant de problemes emocionals o d’un estressant dia, un bon i abundant tall de carn satisfà. Un concepte proper és „Frustfressen“, de “der Frust” frustració i “fressen” menjar aplicat als animals.

Torschlusspanik (die), Pànic a que se’m tanquin les portes

Compost de “das Tor” portal, “der Schluss” final, tancament, conclusió i “die Panik” pànic.
Por o pànic a perdre o a que s’escapin oportunitats de la vida que un valora com crucials per ell mateix, tant a la vida professional com privada.

Erklärungsnot (die), Urgència de justificació

Compost de “die Erklärung” aclariment, explicació i “die Not” necessitat, urgència, emergència, indigència.
Hom ha d’aclarir i justificar un determinat comportament i no troba les paraules adequades i satisfactòries per superar la situació.

Schnapsidee (die), Idea descabellada

Compost de “r Schnap” aiguardent i “die Idee” idea, ocurrència.
S’aplica a qui aporta una idea totalment fora de lloc o fa plantejaments una mica bojos, com si la persona que ho expressa estigués sota els efectes de l’alcohol.

Geschmacksverirrung (die), Pèrdua del bon gust

Compost de “der Geschmack” (bon) gust, sabor i “die Verirrung” error, extraviament.
Des de la perspectiva de qui usa el compost, s’aplica a la persona que fa una elecció o combinació d’objectes desencertada, errònia i de mal gust.