“Philogelos”, els més antics acudits grecs

/“Philogelos”, els més antics acudits grecs
“Philogelos”, els més antics acudits grecs 2019-01-11T18:07:22+00:00
11 gener 2019

En el capítol ¿De qué se reían los griegos? del llibre de Mary BEARD titulat  La herencia viva de los clásicos. Tradiciones, aventuras e innovaciones (Crítica, Barcelona, 2013), es comenta l’única col·lecció d’acudits que s’ha conservat del món antic: el Philogelos (Amant del riure). El llibre, que recopila 265 acudits en grec, és del segle IV abans de Crist. N’hi ha molts sobre metges, setciències o intel·lectuals creguts, molt freqüents els ètnics, altres sobre persones amb halitosi, eunucs, herniats, endevins dubtosos i altres.

El primer que cita l’autora Mary Beard és referent a un metge setciències.

Un metge saberut estava examinat un pacient. Aquest li diu “Doctor, quan m’aixeco al matí em sento marejat durant uns vint minuts”. Consell mèdic: “Doncs aixequis vint minuts més tard”.

Quant els ètnics, sobresurten els relatius als habitants d’Abdera, la ciutat del filòsof atomista Demòcrit, ridiculitzant la seva estupidesa. Un cas.

Un habitant d’Abdera veié un eunuc parlant amb una dona i li pregunta si era la seva esposa. Quan aquest li contesta que els eunucs no es poden casar, el d’Abdera li pregunta: “Així doncs és la teva filla?”

El següent es considera un dels acudits més antics enregistrats.

Un barber va preguntar al seu client: “Com vol que li talli el cabell?”. El client contestà: “En silenci”.

Navegant he trobat diferents acudits del Philogelos. Aquí van alguns.

Un professor estava buscant un llibre a casa des de feia temps sense gaire èxit. Un dia que estava menjant enciam i tenia la mirada perduda cap a un racó, s’adonà de sobte que el llibre era allà. Més tard, va anar a veure un amic i aquest estava molt trasbalsat perquè havia perdut un vestit de mudar. Li suggerí la solució: “No t’amoïnis, vés a comprar uns quants enciams i menja‐te’ls mirant cap al racó, trobaràs el vestit!”

Un setciències, un calb i un barber anaven de viatge. Van haver de fer nit en un paratge desconegut i van acordar fer torns de guàrdia de quatre hores per vigilar l’equipatge. El barber, a qui havia tocat el primer torn, va voler fer una broma al setciències, li va afaitar el cap. Quan el barber el despertà pel canvi de torn, el setciències, mig adormit, es passà la mà pel cap i va descobrir que era calb. Llavors va dir: “Mira que n’és de carallot aquest barber. S’ha equivocat i en lloc de despertar‐me a mi ha despertat el calb!”.

Un professor anà de visita a la seva propietat, al camp, i mirava com els ramats sortien cap a les pastures. Quan va sentir belar les ovelles, com era habitual, va preguntar per quin motiu ho feien. El masover, que tenia ganes de prendre‐li el pèl, li va dir: “és que et saluden”. Ell li contestà: “per la meva salvació! el que és per mi, ja els pots donar festa, i no cal que les enviïs a pasturar durant tres dies”.

Un conegut es va trobar amb un setciències i li diu: “Anit passada et vaig veure en un somni”. Li contestà el setciències: “Vés per on! Jo estava tan enfeinat que no et vaig veure”.

Un estudiant, a qui la gent li deia “ja et ve la barba, oi?” se’n va anar a una porta de la muralla a esperar‐la. Un altre, en saber‐ne el motiu de la seva presència a la porta, li va dir: “Amb raó ens diuen babaus. Com saps que no vindrà per l’altra porta”.