23 març 2018
Winterreise o Viatge d’hivern (Opus 89, D911) és un cicle de 24 Lieder, acompanyats de piano, que composà Franz Schubert (1797-1828), a partir d’uns poemes de Wilhem Müller, quan tenia 31 anys, just al final de la seva vida.
Sense una línea argumental ben definida, es va narrant el passeig d’un caminant en un paisatge d’hivern; aquest tenia una estimada, però ella l’ha abandonat. Es van manifestant els sentiments desesperançats del caminant en un entorn de gel, de desolació, de foscor, de solitud. Es sol considerar aquesta situació propera a l’estat anímic del compositor en el seu darrer anys de vida.
El Lied 23 porta el nom de Die Nebensonnen, que es pot traduir “Els sols junts o units” i fa referencia al fenomen òptic del parheli, és a dir, la percepció de tres sols quan la llum del sol travessa núvols carregats de gel. El caminant diu que ell també ha vist tres sols, fixes en el cel, però els dos millors l’han abandonat (amor i esperança?, els dos ulls de l’estimada que ja no el mirem?). El tercer sol, la vida del caminant, es veu arrossegada a l’abandonament.
.
| 23. Die NebensonnenDrei
Sonnen sah ich am Himmel steh’n, Ach, meine Sonnen seid ihr nicht ! Ging nur die dritt’ erst hinterdrein |
23. Els units sols
Tres sols vaig veure en el cel, Ai! Vosaltres no sou els meus sols! Si el tercer també marxés al darrere! |
23. Die Nebensonnen
Franz Schubert (1797-1828) Winterreise D. 911: Die Nebensonnen Thomas Allen, Baritone Roger Vignoles, piano. Picture: A parhelion, or “sundog”
.
Die Nebensonnen de Franz Schubert – Lied 23 de Winterreise
Baríton: Dietrich Fischer Dieskau
Piano: Alfred Brendel
Enregistat: 01 1979
Anar a: 1h 5m 30s