Schubert. Winterreise: Die Nebensonnen

/Schubert. Winterreise: Die Nebensonnen
Schubert. Winterreise: Die Nebensonnen 2019-03-18T16:55:40+00:00 
23 març 2018

Winterreise o Viatge d’hivern (Opus 89, D911) és un cicle de 24 Lieder, acompanyats de piano, que composà Franz Schubert (1797-1828), a partir d’uns poemes de Wilhem Müller, quan tenia 31 anys, just al final de la seva vida.

Sense una línea argumental ben definida, es va narrant el passeig d’un caminant en un paisatge d’hivern; aquest tenia una estimada, però ella l’ha abandonat. Es van manifestant els sentiments desesperançats del caminant en un entorn de gel, de desolació, de foscor, de solitud. Es sol considerar aquesta situació propera a l’estat anímic del compositor en el seu darrer anys de vida.

El Lied 23 porta el nom de Die Nebensonnen, que es pot traduir “Els sols junts o units” i fa referencia al fenomen òptic del parheli, és a dir, la percepció de tres sols quan la llum del sol travessa núvols carregats de gel. El caminant diu que ell també ha vist tres sols, fixes en el cel,  però els dos millors l’han abandonat (amor i esperança?, els dos ulls de l’estimada que ja no el mirem?). El tercer sol, la vida del caminant, es veu arrossegada a l’abandonament.

.

23. Die NebensonnenDrei

Sonnen sah ich am Himmel steh’n,
Hab’ lang und fest sie angeseh’n;
Und sie auch standen da so stier,
Als wollten sie nicht weg von mir.

Ach, meine Sonnen seid ihr nicht !
Schaut ander’n doch ins Angesicht !
Ja, neulich hatt’ ich auch wohl drei;
Nun sind hinab die besten zwei.

Ging nur die dritt’ erst hinterdrein
!Im Dunkel wird mir wohler sein.

 23. Els units sols

Tres sols vaig veure en el cel,
els he mirat força estona i fixament;
ells també em miraven de fit a fit,
com si no podessin allunyar-se de mi.

Ai! Vosaltres no sou els meus sols!
Mireu a altres a la cara!
Sí, fa poc jo en tenia tres;
i ara els dos millors han marxat.

Si el tercer també marxés al darrere!
Jo em trobaria millor en la foscor.

23. Die Nebensonnen
Franz Schubert (1797-1828) Winterreise D. 911: Die Nebensonnen Thomas Allen, Baritone Roger Vignoles, piano. Picture: A parhelion, or “sundog”

.

Winterreise de Franz Schubert
Baríton: Dietrich Fischer Dieskau
Piano: Alfred Brendel

  1. Gute Nacht (00:20)
  2. Die Wetterfahne (05.43)
  3. Gefror’ne Tränen (07:33)
  4. Erstarrung (09:56)
  5. Der Lindenbaum (12:46)
  6. Wasserflut (17:38)
  7. Auf dem Flusse (21:36)
  8. Rückblick (25:01)
  9. Irrlicht (27:22)
  10. Rast (29:46)
  11. Frühlingstraum (32:53)
  12. Einsamkeit (37:05)
  13. Die Post (39:40)
  14. Der greise Kopf 41:56)
  15. Die Krähe (45:04)
  16. Letzte Hoffnung (47:24)
  17. Im Dorfe (49:26)
  18. Der stürmische Morgen (53:03)
  19. Täuschung (53:56)
  20. Der Wegweiser (55:32 )
  21. Das Wirtshaus (59:40)
  22. Mut (1:04:06)
  23. Die Nebensonnen (1:05:32)
  24. Der Leiermann (1:08:16)