Semmelweis, el “salvador de mares”

/Semmelweis, el “salvador de mares”
Semmelweis, el “salvador de mares” 2018-07-01T09:56:52+00:00
1 juliol 2018

Avui, dia 1 de juliol de 2018, es celebra, principalment en els Hospitals de Viena, els 200 anys del naixement del metge d’ascendència hongaresa-alemanya Ignaz Semmelweis. Conegut amb el sobrenom de salvador de mares, descobrí que la febre puerperal que sofrien moltes mares a l’Hospital General de Viena estava relacionada amb la manca de mesures antisèptiques. Quan el 1847 obligà a rentar-se acuradament les mans amb una solució de cal clorurada, l’encert de la innovació es féu manifest: l’alt nivell de mortalitat de parteres baixà notablement.

Semmelweis Burles i menyspreu fou la resposta dels seus col·legues metges. Com més fortes eren les seves proves, més enèrgica era la resistència contra la seva innovació. Molts metges no volien acceptar que ells, pel fet de no desinfectar-se les mans abans d’atendre les dones que acabaven de parir, eren els transmissors dels agents patògens causants de les morts.

Resseguint el llibre de Carl G. Hempel “Filosofía de la Ciencia Natural”, resumim els moments d’aquest esdeveniment històric.

 

a. Observacions i problema

En la Primera Divisió de Maternitat de l’Hospital General de Viena, a diferència de la Segona Divisió, es registrava un alt percentatge de mortalitat per febre puerperal.

Any Percentatge mortalitat 1a Divisió Percentatge mortalitat 2a Divisió
1844 8,2 % 2,3 %
1845 6,8 % 2,0 %
1846 11,4 % 2,7 %

 

Quina era la causa d’aquesta diferència? Com reduir aquests nivells de mortalitat?

b. Formulació d’hipòtesis, contrastació i refutació

Semmelweis, angoixat amb el problema, plantejava explicacions o hipòtesis que, una darrera l’altra, anava eliminant. Així:

Hie, hipòtesis de les “influències epidèmiques”. Com unes pestes restringides a determinats sectors, però aviat rebutjà l’explicació: les pestes no són tan selectives i, a més, la mortalitat de les dones que parien al carrer era inferior al de la inquietant Divisió

Ha, hipòtesi de l’amuntegament. Però aquest era superior a la Segona, totes les parteres la preferien degut als rumors sobre la Primera; l’explicació fou rebutjada.

Hr, lesions a causa de reconeixements fets amb poca cura. No: les del propi part serien superiors.

Hp, fins i tot pensa en una hipòtesi psicològica; el sacerdot que portava els darrers auxilis a les moribunds, acompanyat de l’escolanet tocant la campana, accedia sempre a l’Hospital creuant la Primera Divisió, no la Segona, potser la seva presència produïa un temor i un debilitament de les dones afavorint l’aparició de les febres.

Semmelweis demanà al sacerdot que modifiqués el seu recorregut no creuant la Primera Divisió. Però no obtingué resultats positius. Com les anteriors hipòtesis, aquesta fou rebutjada. Així es podria representar, lògicament, el seu raonament:

Si la Hp (hipòtesi psicològica) és vertadera, prenent mesures (modificar recorregut sacerdot), l’índex de mortalidat serà menor (que designarem amb Mm). Però no s’ha obtingut una Mm. Aleshores, la Hp no és vertadera. Hp ->  Mm
– Mm
—————
– Hp
Esquema de raonament conegut com Modus tollendo tollens. Donat un condicional (si antecedent, aleshores conseqüent) i es nega el conseqüent, aleshores és legítim concloure amb la negació de l’antecedent.

c. Nova observació i nova hipòtesi

Al 1847, un col·lega de Semmelweis, anomenat Kolletschka, després de rebre una penetrant ferida en el dit, produïda per l’escalpel d’un estudiant amb qui estava realitzant una autòpsia, morí mostrant els mateixos símptomes que s’observaven en les víctimes de febre puerperal. Semblava que la “matèria cadavèrica” que l’escalpel de l’estudiant havia introduït en el corrent sanguini de Kolletschka, podia ser la causa de la seva mort i, simultàniament, dels símptomes de la febre puerperal. Això inspirà una nova hipòtesi:

Hc, hipòtesi del contagi. Semmelweis imaginà que ell mateix i els seus estudiants de medicina eren els portadors  de la “matèria cadavèrica” que emmetzinava el corrent sanguini de les mares de la Primera Divisió, car després de realitzar disseccions en la sala d’autòpsies es rentaven les mans de manera habitual i iniciaven el reconeixement de les parteres; les dones de la Segona Divisió eren examinades per estudiants d’infermeria, que no feien pràctiques de dissecció. Semmelweis proposà rentar-se ben acuradament les mans amb una solució de cal clorurada. Els resultats van ser esperançadors.

Any Percentatge mortalitat 1a Divisió Percentatge mortalitat 2a Divisió
1848 1,27 % 1,33 %

 

Semmelweis

Així es podria representar, lògicament, el seu raonament:

Si la Hc (hipòtesi del contagi per matèria cadavèrica) és vertadera, desinfectant adequadament les mans, l’índex de mortalitat serà menor (que designarem amb Mm). Certament, s’ha observat una Mm. Aleshores, podem afirmar que Hc és vertadera. (?) Hc ->  Mm
Mm
—————
HcPerò aquest és un esquema de raonament lògicament no vàlid; es tracta de la fal·làcia d’afirmació del conseqüent. Donat un condicional  i s’afirma el conseqüent, aleshores no és legítim concloure amb l’afirmació de l’antecedent.

 

Lògicament és por eliminar una hipòtesi fent ús del modus tollendo tollens; és a dir, si no es compleix una implicació de la hipòtesi, aquesta queda refutada. Ara bé, la confirmació d’un conseqüent no implica la demostració de la hipòtesi. (Tots els catalans són europeus, en Peter és europeu, aleshores en Peter és català?) La mateixa pràctica quotidiana mostrà a Semelweiss que podem eliminar hipòtesis, però la no eliminació d’una hipòtesi no és garantia de veritat.

Al cap de pocs temps d’haver adoptat la precaució de desinfectar-se les mans, l’índex de mortalitat s’elevà de nou a la Primera Divisió: onze mares, examinades després del reconeixement d’una que sofria càncer cervical ulcerat, van morir. Semmelweiss hagué de modificar la hipòtesi inicial, la matèria cancerígena, també, per contagi, podia provocar la mort amb els símptomes de febre puerperal.

Semmelweis

 

Leave A Comment