Sòfocles. Edip Rei: sense complexos – Josep Ma Esquirol

/Sòfocles. Edip Rei: sense complexos – Josep Ma Esquirol
Sòfocles. Edip Rei: sense complexos – Josep Ma Esquirol 2019-02-14T17:43:58+00:00
25 gener 2019

Organitzat pel professor Oriol Ponsatí-Murlà, s’ha iniciat a Girona, i amb molt d’èxit, la tercera edició del cicle de conferències “Filosofia i literatura 2019”. Cada una de sessions, de les vuit programades, es centra en una obra literària i, transversalment, es mostren implicacions en l’àmbit de la filosofia. La primera, amb data 21 de gener de 2019, fou impartida pel professor Josep Ma Esquirol amb el títol “Sòfocles. Edip Rei: sense complexos”. D’entrada, el títol ja insinua que la tragèdia és més rica que les referències psicoanalítiques freudianes concretades en el cèlebre complex d’Èdip. Divergint de la interpretació de Freud, el conferenciant s’apropà al símbol o mite d’Èdip com a camí o ajuda per pensar la condició humana.

Es recorda que per a Freud l’infant és el pare de l’adult; per entendre l’adult cal recórrer a l’experiència de desemparament que ja l’infant  viu.  Però es posen dues objeccions a la lectura que Freud fa del text de Sòfocles: 1) La força de la idea de destí, destí determinat per la mateixa infantesa, quedant així qüestionada la idea de formació d’un mateix: la mirada freudiana és més cap endarrere que cap endavant. 2) Excés de patologització, els clàssics tenen una mirada més positiva sobre els humans.

La figura simbòlica d’Èdip que apareix en la tragèdia permet, deixant de banda la interpretació nova de Freud, pensar quatre punts forts del text de Sòfocles. a) El problema del coneixement o de la clarividència, ja que  adonar-se de la pròpia situació té un cost. Conèixer és un privilegi però també una càrrega. El cec però clarivident Tirèsies li diu al rei Èdip que no hi veu, que no té coneixement de la situació; el rei podria aturar-se, podria no saber-ho tot, no arribar al fons, però Èdip no s’atura i imposa a Tirèsies la revelació de la seva terrible situació. b) Èdip té tics tirànics; ràpidament s’enfada o amenaça malgrat sigui un bon tipus; la supèrbia mena fàcilment a la corrupció: cal mantenir la vigilància. c) La vida és una tragèdia, és dificultat, finitud, dolor, mortalitat; el rei Èdip en un moment un té tot, però acabarà malament; ja ho recita el corifeu al final de la tragèdia: fins que un no mor no pot dir que ha estat feliç. d) Adonar-se la situació comporta patiment: Èdip es treu els ulls i la seva mare i esposa es suïcida; pateix molt però es preocupa per les seves filles. Ja vell, Antigona tindrà cura d’ell; a l’ intempèrie ningú aguanta sol.

 

Després de la conferència del professor Esquirol he rellegit la tragèdia de Sòfocles Èdip Rei (Tragèdies, volum II, Barcelona, Fundació Bernat Metge, 1959) traduït per Carles Riba. N’adjunto als fragments relacionats amb el contingut de la conferència.

Tirèsies, cridat per esbrinar qui matà a Laios, diu a Èdip (411-420 ):

“… I vet aquí el que et dic. M’has retret que sóc orb; però tu, tens clara la vista i no veus en quin punt de desventura et trobes, ni sota quin sostre habites, ni amb qui. ¿Saps de qui vas néixer? … Ara hi veus bé, llavors només veuràs la fosca.”

Tirèsies, forçat i davant les exigències de claredat d’Èdip, li revela la seva situació (450-462):

“… l’home que cerques fa estona amb totes aquestes amenaces i tots aquest bans sobre l’assassinat de Laios, aquest home és aquí. De nom és un foraster que hi viu; però aviat es revelarà fill de Tebes, i no sentirà cap goig de la seva aventura. Hi veia i serà orb, de ric que era, mendicarà i, assenyalant davant seu amb el bastó, prendrà el camí de la terra estrangera. I es revelarà germà i pare alhora dels fills amb qui vivia, i fill i marit ensems de la dona de qui va néixer, rival de sembra i assassí del propi pare! Ves dins, ara, medita aquest oracle; i si et convences que he mentit, ha pots assegurar que de l’art dels endevins no en sé res.”

Creont discutint amb Èdip, aquest de tramar la seva caiguda. El cito pel seu parentesc amb l’enunciat t del  Tractatus Logico-philosophicus de Wittgenstein: “D’allò que no es pot parlar, cal guardar-ne silenci.” Diu Creont (569):

“No ho sé. En el que no entenc, sóc amant de callar.”

Creont discutint amb Èdip, aquest de tramar la seva caiguda. El cito pel seu parentesc amb l’enunciat t del  Tractatus Logico-philosophicus de Wittgenstein: “D’allò que no es pot parlar, cal guardar-ne silenci.” Diu Creont (569):

“No ho sé. En el que no entenc, sóc amant de callar.”

Creont-Èdip, diàleg que mostra els tics tirànics d’Èdip (625-629):

“Èdip. – No vols cedir ni obeir: el teu llenguatge és clar.
Creont. -És que no veig que raonis bé.
Èdip, -I tant, en el que m’afecta.
Creont. -¿I en el que m’afecta a mi?”
Èdip.  -Tu ets un traïdor…
Creont. -Si no vols comprendre …
Èdip. -S’ha d’obeir, no importa.
Creont. -No pas a un mal rei.”

Jocasta, diu a Èdip quan aquest va completant el seu coneixement (1068):

  “Ah dissortat! Poguessis no saber mai qui ets!”

El Servidor li diu, igualment, (1165):

“No, en nom dels déus, nostramo, no indaguis més!”

Èdip, quan ja ha adquirit coneixement (1183-1186):

“Ai las, las! Així tot és veritat! Ah! llum, que et vegi per darrera vegada, ja que avui em revelo nascut dels qui no devia, unit a qui no devia, assassí dels qui no podia matar!”

El Cor, després de les anteriors paraules d’Èdip (1189):  “Ai, generacions humanes, com calculo que és igual la nostra vida i el no-res!” I més endavant també el Cor (1196): “Un home que, llançant la seva fletxa més lluny que ningú,…”  No s’inspira en aquest vers Nietzsche quan afirma: “Ai!, s’acosta el temps que l’home ja no llençarà la fletxa de la seva nostàlgia per damunt de l’home…”  (Així parlà Zaratustra, Pròleg, 5)

El Corifeu, paraules finals de la tragèdia (1524-1530):

“Habitants de Tebes, la meva pàtria, mireu: aquell Èdip, aquell expert en enigmes famosos, que era un home tan poderós, del qual ningú de la ciutat no podia contemplar la sort sense enveja, vegeu avui a quina maror d’esfereïdora desgràcia ha fet cap! De manera que, ningú que sigui mortal, considerem el seu darrer dia per a proclamar-lo feliç; guardem-nos de fer-ho fins que hagi passat el terme de la seva vida sense haver sofert una pena.”

Leave A Comment