Steiner: contribució jueva i antisemitisme

/Steiner: contribució jueva i antisemitisme
Steiner: contribució jueva i antisemitisme 2018-12-05T16:31:49+00:00
5 desembre 2018

Rellegint de George STEINER el seu Errata. Una vida a examen (Proa, Barcelona, 1999) m’ha cridat l’atenció –no ho recordava- la seva suggeridora visió sobre la brillant contribució jueva a la civilització occidental i les actituds antisemites, explicables, segons l’autor, per aquesta mateixa gran contribució.

En tres moments el judaisme ha colpit la consciencia humana exigint ideals molt elevats, tan elevats que han provocat un profund rebuig, essent-ne la Shoà la més radical expressió. Aquests ideals o exigències de perfecció es concreten en el monoteisme de Moisès, el cristianisme de Jesús i el comunisme de Marx. Textualment:  “Tres cops el judaisme ha posat la civilització occidental cara a cara amb el xantatge de l’ideal. Quina ofensa pot ser més greu? Tres cops, com un observador dement en la nit, ha demanat a la humanitat comuna transformar-se en humanitat plena, a renegar del seu ego, els seus desitjos innats, la seva propensió a la llicència i l’accessori.” (pàg 80)

 

Una exigència o una pressió que engendra aversió. “Res no esdevé tan insuportable com que ens recordin contínuament, eternament es diria, el que hauríem de ser i, tan òbviament, no som.” (pàg 81)

Confesso que no trobo millor explicació a la persistència de l’antisemitisme més o menys a tot el món i després de l’holocaust. (…)  Cap diagnòstic positivista social, econòmic o polític, per il·luminador que sigui, no ofereix cap causalitat profunda. Hitler ho va escriure ras i curt: ‘Els jueus han inventat la consciència’. Després d’això, quin perdó?” (pàg 81)

Així descriu l’autor els tres moments de l’exigent, irrefutable i insuportable contribució dels jueus.

El monoteisme de Moisès. “Els preceptes morals que emanen del monoteisme sinaític i profètic són intransigents. Les prohibicions de l’assassinat, l’adulteri, la cobdícia, la construcció d’imatges, fins i tot innocents, el tracte amb déus Lars, esperits tutelars, sants, són en sí símptomes d’una exigència més profunda. Comporten la mutació de l’home comú. Hem de disciplinar l’ànima i la carn en la perfecció.” (pàg 77)

El cristianisme de Jesús. “El segon ve amb el Sermó de la Muntanya. (…) Demana als homes i les dones un altruisme, un control contrainstintiu, ‘antinatural’ envers tot el que ens faci mal i ens ofengui. (…) A més a més, hem de compartir o donar totes les nostres possessions terrenals, arruïnar-nos, si cal, pels desemparats.”   (pàg 78)

El comunisme de Marx. “El tercer toc a la porta és el del socialisme utòpic, sobretot en la versió marxista. (…) La contribució teòrica, pràctica i personal jueva al socialisme radical i el comunisme preestalinista està fora de tota proporció. El marxisme secularitza, fa ’d’aquest món’ la lògica messiànica de justícia social, de l’abundància edènica per a tothom, de la pau en una terra indivisa.” (pàg 79)

Leave A Comment