Steiner. Una idea d’Europa

/Steiner. Una idea d’Europa
Steiner. Una idea d’Europa 2019-06-17T17:28:35+00:00

“Els parallamps han d’estar connectats a terra. Fins i tot les idees més abstractes i especulatives han d’estar ancorades en la realitat, en la substància de les coses. I la «idea d’Europa», doncs?”

Així comença el llibret de George Steiner titulat Una idea d’Europa. Tot seguit enumera els cinc paràmetres o axiomes en els que la «idea d’Europa» està ancorada i que la configuren.

El primer són els cafès. El mapa dels cafès d’Europa és un dels indicadors essencials: s’hi conspira, s’hi debat, un lloc per trobar-hi intel·lectuals, poetes i filòsofs, hi trobeu Freud, Karl Kraus, Stendhal, Baudelaire,…

El segon paràmetre és que les seves distàncies són a escala humana. Es pot anar des d’Alemanya a Compostela a peu, com a viatger o com a peregrí. No hi ha obstacles insalvables, no hi ha deserts ni tundres. Es podria dir que el paisatge d’Europa està modelat o humanitzat. Constants caminades feien Kant, Rousseau, Kierkegaard,… La imatge del caminant està present en l’imaginari europeu ja des dels antics grecs; els rodamóns estan presents en les cançons de Schubert , de Mahler. Igualment, la historia d’Europa és la historia de llargues marxes, començant per la d’Alexandre.

El tercer paràmetre és el fet que carrers i places porten  el nom d’estadistes, científics, filòsofs,  artistes, escriptors del passat. Els europeus viuen en “autèntiques caixes de ressonància” de les conquestes de tota mena. Es commemora Victor Hugo, Descartes, Goethe, Molière, Mozart, Beethoven, com si els carrers i les places fossin un lloc per la memòria. Però també es commemoren segles de matances, de patiments, d’odi.

Un quart axioma prové de la dualitat primordial d’Europa, de la doble procedència o herència: Atenes i Jerusalem. “Ser europeu és intentar conciliar, moralment, intel·lectualment i existencialment els ideals, les reivindicacions i les praxis contraposades de la ciutat de Sòcrates i de la d’Isaïes.” Grècia ha tingut un paper primordial en el desenvolupament de tres activitats o addiccions ben transcendents: la música, les matemàtiques i el pensament especulatiu. El poder de la música, per fer embogir o destruir, està ben present en mites grecs com el d’Orfeu;  pensar matemàticament és seguir les pautes d’Euclides i Arquimedes; Plató orientà l’intel·lecte humà vers qüestions universals de significat, de moral, de política. El nostre llenguatge i les nostres ciències estan plenes d’arrels gregues. La consciència l’autoconsciència dels occidentals està afectada també per l’herència hebraica: el repte monoteista, el lligam amb el transcendent, el concepte de Llibre suprem, la noció de llei associada als manaments morals, el dotar de el sentit a la història. El cristianisme, el socialisme utòpic i la passió de Marx per la justícia social són escolis o desenvolupaments del judaisme.

El cinquè paràmetre o criteri és la visió catastròfica i escatològica, potser exclusiva  de la consciència europea, segons la qual la història es interpretada amb un “sentiment de final”; una intuïció d’un crepuscle inevitable malgrat l’assoliment d’èxits i prosperitats. Les dues guerres mundials, guerres civils europees, van fer més viu aquest pressentiment.

Abans d’’acabar el llibre, l’autor fa una sèrie diversa de comentaris. Recorda el risc que ja preveia Max Weber just a l’acabament de la Gran Guerra: la nord-americanització de la vida espiritual d’Europa. I també adverteix del perill, després d’un segle XX ple de barbaritats, d’acceptar la fi d’una civilització i no obrir o explorar camins d’esperança.

Enuncia unes possibilitats o “desiderata” que podrien potenciar la “idea d’Europa”.  El geni d’Europa és la seva fèrtil diversitat lingüística, cultural i social, cosa que contrasta amb l’imponent monotonia que s’estén en el món nord-americà. Europa morirà si no lluita per les seves llengües, tradicions i autonomia social.

Europa ha d’abandonar el verí de l’odi als jueus que ha marcat la seva història des dels pogroms medievals fins a les atrocitats de la Shoah. Els camps d’extermini són fenòmens europeus nascuts en una de les nacions més catòliques; l’antisemitisme està arrelat en els Evangelis.  Europa ha d’alliberar-se de la seva herència fosca i representar de nou l’humanisme laic dels il·lustrats.

És vital que Europa reafirmi les pròpies conviccions i audàcies espirituals que la nord-americanització ha enfosquit. L’assoliment de la saviesa, la recerca del coneixement, la creació de bellesa són algunes d’aquestes conviccions, que estan per damunt de la saturació de béns materials, superflus i vulgars. Aquestes conviccions són les mateixes tasques presents en el pensament grec i la moral judaica. Tot això exigeix, entre altres i concretant, salvar les diferències de salaris, una igualtat d’oportunitats de fer carrera dels nostres joves.