Virginia Woolf. Orlando. Androginitat o plenitud en la feminitat? – Teresa Forcades

Virginia Woolf. Orlando. Androginitat o plenitud en la feminitat? – Teresa Forcades 2019-02-14T17:54:44+00:00
1 febrer 2019

El dilluns dia 28 de gener de 2019 tingué lloc la segona sessió del cicle “Filosofia i literatura 2019”, amb el títol de la conferència “Virginia Woolf. Orlando: Androginitat o plenitud en la feminitat?” a càrrec del a metgessa-monja-professora Teresa Forcades. L’obra fou publicada el 1929 i descriu l’evolució del personatge Orlando que viu una transformació d’home a dona. La ponent explica que l’obra és una biografia especial inspirada en la relació entre ella i la seva amant Vita Sackville-West, dona que molt la va impactar.

“Són els vestits els que ens porten a nosaltres, no nosaltres els vestits”. Amb aquesta frase de Woolf  es manifesta la determinació personal del vestit, els vestits comporten una forma de ser en el món. Orlando, que visqué la transformació d’home a dona, observa aquesta simbologia determinant. La novel·la és una biografia revolucionària i innovadora quant a l’estil, hi ha inflexió en la narració, és a dir, l’escriptora s’immiscueix en la narració, fent comentaris extra narració. Orlando neix al segle XVI i al segle XX encara viu; dóna l’oportunitat de fer una crítica de l’evolució de la cultura al llarg de tres-cents anys.

Sorprèn  que el trànsit d’home a dona no és gens dramàtic. S’esdevé de nit: va a dormir home i es desperta dona; ara viu com a dona però és la mateixa persona. (M’evocà, per la seva similitud, la metamorfosi de Samsa que narra Kafka en la seva obra “La transformació”).

La ponent passa a parlar amb insistència sobre el feminisme i recorda la distinció entre feminisme de la diferència i feminisme de la igualtat, aquest segon és el que no aprofundeix en característiques específiques, tot deconstruint les identitats de gènere. Aquesta línia seguia Simone de Beauvoir quan afirmava “No neixes dona, sinó que et fas dona”. Ha estat el fet de remarcar estereotips el que ha conduït les diferències a postures patriarcals i el que una cultura més valora ha esdevingut característica masculina, sigui aquesta l’espiritualitat, la racionalitat o, com passa en alguna cultura, l’emotivitat.

Allunyant-se de l’obra de Woolf, dona dades estadístiques sobre persones que es declaren transsexuals, una de cada quaranta mil a Anglaterra, estudi fet l’any 1990 en un total de cent mil persones, i tres de cada cent es declaren de preferències sexuals minoritàries. Es pot concloure que creix la tendència a trencar els dos models d’identitat, creixent l’ambigüitat. Comenta que entre altres variants biològiques, hi ha persones que neixen amb un testicle i un ovari.

En aquest punt, introdueix el terme grec “kólpos”, que apareix en l’Evangeli de Joan 1,18 i  significa, vagina i també, entre altres, cavitat receptiva. (He cercat en l’Evangeli de Joan el verset 18 del capítol 1, diu: “Déu, mai ningú l’ha vist. L’Unigènit, que és al si  [“kólpon”] del Pare, l’ha fet conèixer,”)  I el verset 23 del capítol 13, diu que Joan estava tombat a taula a tocar Jesús. Aquests versets donen peu a conjunturar una imatge femenina en els evangelis.

Davant de la idea estoica d’un “logos spermatikos” com a llavors de racionalitat o racionalitat fecunda, la ponent apel·la a un “logos kolpàtic”, una racionalitat acollidora. Apel·la, més enllà d’una masculinitat o feminitat, a un canvi de nivell, a una acollida lliure i activa, a una receptivitat activa.

(Virginia Woolf va néixer a Londres el 1882 i es suïcidà el 1941, a Lewes, entrant al riu Ouse amb les butxaques de l’abric carregades de pedres. Més sobre l’Orlando de Woolf: http://unlibroaldia.blogspot.com/2010/08/virginia-woolf-orlando.html)

 

Leave A Comment