Wagensberg: aforismes o pensaments concentrats

23 gener 2012

Sempre he trobat molt suggerents –en el sentit de que conviden a pensar intensament- les obres de Jorge Wagensberg. Primer, les Ideas sobre la complejidad del mundo (Barcelona: Tusquets, 1985); força posteriorment La rebelión de las formas (Barcelona: Tusquets, 2004);  també El gozo intelectual (Barcelona: Tusquets, 2004);  però, especialment el seu llibre de 2002 titulat Si la naturaleza es la respuesta, ¿cuál era la pregunta? y otros quinientos pensamientos sobre la incertidumbre (Barcelona: Tusquets, 2002). I sobre aquest estimulant llibre vaig tenir l’oportunitat d’assistir a una conversa o entrevista de la mà de Xevi Xirgo i el mateix Jorge Wagensberg. L’acte tingué lloc al CaixaForum de Girona, el dimecres dia 18 de gener. El llibre o llibret conté 531 aforismes o pensaments concentrats i organitzats en quatre seccions. La primera sobre la realitat, centrada en l’atzar i el temps. La segona, la vida, filtra pensaments sobre l’ésser viu, què vol dir seguir viu, l’evolució, el progrés, els estímuls. Una altra sobre el coneixement, reflexionant sobre la ciència, la revelació, l’art. I, finalment, sobre la civilització, suggerint sobre identitats col·lectives, sobre la conversar i altres. Recullo alguns dels aforismes que es van citar o comentar en aquesta trobada o que jo he retrobat rellegint el llibre.

Ja en les primeres obres de Wagensberg es formula la pregunta que va obrir la conversa: [3] ¿Es el azar un producto de nuestra ignorancia o un derecho intrínseco de la naturaleza? La física clàssica és determinista; la quàntica, indeterminista.

Les preguntes són més atractives que les respostes. Un canvi de pregunta és una revolució; un canvi de resposta és una evolució.  [283] La historia de la ciencia es la historia de las buenas preguntas.  [284] La historia de las creencias es la historia de las buenas respuestas.  [213] Preguntar es rebelarse, responder es adaptarse.

S’aprèn més  d’un error que no pas de cent encerts. S’aprèn més d’una partida d’escacs perduda que no pas de cent guanyades. (Es respira un rerefons d’epistemologia d’Einstein i de Popper).

Tant en ciència com en la vida de les societats s’entra en una crisi quan els models ja han caducat; sense crisi, no hi ha evolució.

Què és progressar? Certament, no és créixer. No és l’increment de la probabilitat de supervivència. Davant una explosió, un bactèria té més probabilitat de sobreviure que un humà. [131] Progresar es ganar independencia respecto de la incertidumbre del entorno.  [132] Entre la primera bacteria y Shakespeare… algo ha tenido que ocurrir.

El cervell va permetre guanyar independència respecte a l’entorn: puc sortir de casa a cercar menjar. La memòria em permet tornar a casa.  [93] La inteligencia es una capacidad para anticipar la incertidumbre del entorno.  [84] Seguir vivo equivale, tàcticamente, a comer y no ser comido.

A més recerca científica, més benestar i riquesa en un país. Uns diuen: “Que inventen ellos” (Unamuno); altres en temps de crisi encara inverteixen més en recerca.

Què sóc jo? [24] Yo soy la intersección de todas mis vivencias.

Monotonia i  manca d’estímuls, una ofensa al cervell. Excés i incomprensió dels estímuls, frustració.  [106] La mente se nutre del cambio.  [107] El aburrimiento es por desnutrición de cambio.

L’ou o la gallina?  [116] El viejo dilema de qué fue antes, el huevo o la gallina, hace tiempo que tiene una solución: fue el huevo, aunque, claro, no era de gallina.  [125] La idea de Darwin de la selección natural es, probablemente, la idea más brillante de toda la historia de la civilización.  [128] Creacionismo: creencia según la cual el registro fósil es el resto de una colosal paella.

Coneixement?  [235] Una ley científica comprime –y por tanto comprende- muchos sucesos y obletos de la realidad.  [226] La comprensión es compresión.  [290] Las grietas del método científico se rellenan con pasta de ideología.

Felicitat? [489] La felicidad requiere que el futuro sea incierto.

Democràcia?  [519] El éxito masivo de algunos cantantes y escritores hace temblar los cimientos mismos de la democracia.