Wagner. Tannhäuser

/Wagner. Tannhäuser
Wagner. Tannhäuser 2021-03-06T16:43:46+00:00

El 16 de gener de 2021 tingué lloc la primera sessió del 2n trimestre, la cinquena del conjunt del cicle Aula Oberta d’Audició Musical, temporada 2020-2021, XXII edició. La sessió, com sempre, fou càrrec del professor Rafael Esteva Alemany. La sessió, per l’emergència sanitària,  es portà a terme en format online i amb l’aplicació Zoom.

Richard WAGNER (1813-1883)
Tannhäuser und der Sängerkrieg auf Wartburg                v.0

v.=
Hem iniciat la sessió apreciant diferents Leitmotive de l’Obertura, el dels Pelegrins, el del Penediment, el que expressa la Pulsió de vida,… S’explica el sentit del mot Leitmotiv en l’obra de Wagner. Aquest encara utilitza l’expressió  “òpera romàntica”, més endavant només parlarà de “drama musical”.

Es remarca que el compositor com a mínim va compondre 2 obertures i 4 versions de Tannhäuser: La primera, la de Dresden, del 1845. La de París, de 1861, aquesta en francès. La de Munic, el 1867. La de Viena, el 1875. Al llarg de la sessió s’expliquen les vicissituds de les versions i les diferències entre elles; escoltem  i es comenten fragments.

A fi d’entendre millor l’obra, es presenta el context geogràfic i literari de Tannhäuser. Els fets s’esdevenen a Turíngia, al castell de Wartburg, a la muntanya Hörselberg (Venusberg) i on troba  la Venushöhle,  un entorn ple de llegendes. Wagner redacta el llibret, modificant i fusiona tradicions i fonts històriques. Així, s’explica: dels cants d’amor dels trobadors, els Minnesänger; de Tannhäuserlied , amb un cavaller i músic anomenat Tanhûser; dels personatges que figuren en “Der Wartburgkrieg”.

Molt suggeridor fou l’apartat de la sessió sobre la rica simbologia present en l’obra. Entre altres, la tensió entre dues pulsions amoroses antagòniques; també el floriment del bastó sec del sacerdot que suposa, és a dir, treure vida d’allò que és mort.

Òbviament es fa referència als personatges i a l’argument dels diferents moments de l’Òpera:

Obertura i 1r acte
2n acte
3r acte

Versions escoltades:
Primer notem diferències entre l’Obertura de la primera versió de Dresden i la de París, amb més pes del ballet.

També dels tres actes escoltem i veiem moments en les dues versions:
Dresden: més tradicional, la de The Metropolitan Opera, dirigida per James LEVINE (DVD: Deutsche Grammophon); més moderna, la de Bayerische Staatoper de Zubin MEHTA (DVD: Arthaus).
París: de l’Òpera de Monte-Carlo, dirigida per Nathalie STUTZMANN, 2017. Versió que es troba a YouTube, amb final inesperat: https://www.youtube.com/watch?v=DAutcexinBM

Un film de 1991 fa referència a l’òpera: Meeting Venus del director Itsván SZABÓ
https://www.youtube.com/results?search_query=Meeting+Venus++Itsv%C3%A1n+SZAB%C3%93