Islàndia, volcans i glaceres

17 Juny 2022

Islàndia és, en termes geològics, la massa de terra més jove del planeta: va sorgir fa 20 milions d’anys; les roques més velles de Catalunya tenen uns 550 milions. Inicià la seva conformació amb erupcions volcàniques submarines al llarg de la zona de contacte de les plaques tectòniques nord-americana i euro-asiàtica. Moltes de les erupcions actuals són subglacials; el gruix de l’escorça terrestre és en la illa una tercera part del normal al planeta, formant-se guèisers i fumaroles.

–

Demogràfica i políticament parlant, també es pot dir també que la illa és ben jove. Si bé al segle VIII hi arribaren una pares irlandesos, els primers colonitzadors vingueren de Noruega entre 870 i 930: uns víkings independents i rebels en conflictes amb els seus. Uns atracaren a l’est i anomenaren el territori Snæland, literalment “Terra de Neus”;  altres a la costa oest i l’anomenaren Ísland, “Terra del Gel”; el víking noruec Ingólfur Arnarson, forçat a l’exili per assassinat, el 874 arribà al sud-est i anomenà la zona Reykyavik, que vol dir “Badia Fumejant”.  El 930 fundaren a Þingvellir, una Assemblea General o Parlament, l’Alþingi; i la Roca de la Llei.

Al segle XIII, greus conflictes entre clans rivals conduïren a perdre la independència i a acceptar l’autoritat del rei noruec;  al final dels segle, amb la unió de països, quedà sota domini danès. El nacionalisme islandès es reafirmà al segle XIX i el 1918 es convertí en estat independent dins del Regne de Dinamarca; la anhelada independència no arribà fins el 1944: República d’Islàndia.
–

Culturalment parlant, Islàndia manté viu un patrimoni cultural dels segles XII i XIII: les sagues medievals. Les sagues són unes antigues històries èpiques i conflictives que evoquen no només els més emblemàtics moment de la colonització amb els seus conflictes,  sinó també la saviesa apresa en aquest procés. En la saga d’Eric, el Roig, es narra el seu exili i refugi a una illa que li posà el nom de Groenlàndia, “Terra Verde” per fer-la atractiva; el seu fill Leifur Eiriksson, cinc-cents anys abans de Colom, arribà a Amèrica.. Altres sagues narren els intents de desfer-se del jou noruec.  Aquestes sagues, estimades i apresses de memòria, sovint es condensaven en poesies anomenades rímur. L’islandès Halldór LAXNESS, premi Nobel de literatura, en el seu llibre “Sjálfstætt fólk”, “Gente  independiente” narra la vida del granger Bjartur, a inicis del XX, obsedit  per la independència personal, per les seves ovelles i per recitar i crear poesia.

El llibre mostra el gran pes de creences en realitats sobrenaturals com fantasmes en zones huldufók, on hi viu “gent oculta”. Llegim que és alt el percentatge d’islandesos  que creuen en  elfs, normalment simpàtics, en trolls, criatures horribles, en gnoms, en nans i altres, tant presents en les seves sagues. La religió dels colonitzadors era l’antiga Ásatrú, la “Fe en els Aesis”, aquests eren els ancestrals déus nòrdics:  Þór o Thor, el déu del tro;  Óðin, déu dels déus;  Freyr, déu de la pau, la fertilitat i la natura. Si bé al voltants de l’any 1000, a l’Alþingi,  es decidí l’adopció de la fe cristiana, la religió natural pagana perdurà

–
La llengua és la mateixa des del segle XIII, quan es van escriure les sagues; l’alfabet islandès inclou dues antigues consonants: la lletra eth, majúscula Ð i minúscula ð, transliterades com D i d, i la lletra rúnica thorn, majúscula Þ i minúscula þ, transliterades com Th i th. També vocals duplicades, amb accents o dièresi, en total catorze vocals.   Com es diu “gràcies”? Takk, takk o Takk fyrir; i “adèu”? Bless. Cada vegada que feia ús d’aquestes expressions, generava un clar somriure.

E. Reykjavík

.
A. El Cercle Daurat i la Costa Sud
Tres impactants llocs formen el Cercle Daurat: Thingvellir, és a dir, “Esplanada de l’Assemblea”, és el lloc a l’aire lliure i en la fissura geològica entre les dues plaques , l’americana a l’oest i l’euroasiàtica a l’est , on es reunien els caps dels diferents clans formant l’Alþingi o Assembla general; Gullfoss, cascada de doble salt; i Geysir, amb diferents brolladors. Més al sud, les cascades de Serljalandfoss,i Skogafoss. A tocar Vík, la part més meridional d’Islàndia, Reynisfiara.

Þingvellir o Thingvellir, les dues plaques, separant-se d’1 a 18 mm l’any

Þingvellir o Thingvellir, literalment, “Esplanada de l’Assemblea”. Fissures i esplanada de l’Alþingi o Assembla general

Þingvellir o Thingvellir, dins la fissura. Al fons, la Roca de la Llei i la bandera islandesa

Þingvellir o Thingvellir, paret de la placa americana

Gullfoss o “Cascada daurada”, amb doble salt menant les aigües cap l’acinglat canyó

Geysir, literalment, “Brollador” . Una àrea geotèrmica amb diferents guèisers

El Litli-Geysír

Geysir, el brollador més famós és el Gran Guèiser o Strokkur, sempre en erupció

Serljalandfoss, una altra cascada amb pas pel darrera i remullada si no es va ben equipat

Serljalandfoss, aquesta amb pas pel darrera i remullada si no es va ben equipat

Skogafoss, cascada situada en el riu Skógá

Skogafoss. I al costat de la cascada, una ovella i un xai

Reynisfiara, sorra negra, columnes de basalt i farallons os roques emergents de l’aigua

Reynisfiara, detall de les columnes de basalt

Reynisfiara, negror volcànica

Vik, el poblet més meridional de l’illa, amb farallons

Vik, Lupina violeta

.

B. Parc Nacional de Vatnajökull i els fiords de l’est
De camí, direcció est, Eldharun, i apropant-nos a Vatnajökull,  literalment, “Glacera d’aigua”, comencem a veure llengües glacials. Ja el sud-est Skeidaránrsandur i el pic volcànic Hvannadalshnúkur. Dins del Parc Nacional de Vatnajökull, la llacuna glacial Jokulsarlon, on navegarem en un amfibi fins al punt on el gel de les glaceres es transforma en iceberg i baixa fins al mar a la Platja dels Diamants. Més cap al nord, després d’entrar i sortir de varis llargs fiords i de veure més ovelles que persones, Reydarfjprdur.

Eldharun, literalment, “Desert de lava”, de lava coberta de liquen

Casa tradicional islandesa, coberta de torba. En una casa com aquesta vivia Bjartur, el protagonista de “Gente independiente”

Skeidaránrsandur, llengua glacial baixant de Vatnajökull, casquet polar

Skeidaránrsandur, llengua, al sud-est de Vatnajökull, arrossegant Sandur o sediments de la glacera

Jökulsárlón, llacuna glacial, amb icebergs que es desprenent d’un dels braços de Vatnajökull

Jökulsárlón, navegant voltats de blocs de gel

Jökulsárlón, punt de trencament de la glacera

Jökulsárlón. Platja dels Diamants, els blocs de gel arriben al mar

Cap al Nord,deixant les parets est de Vatnajökull

Reydarfjördur, el fiord de l’est que porta el mateix nom

.
C. Cap als fiords del Nord, Akureyri i Húsavík
Deixem Faskrudsfjordur, el petit poble de pescadors francesos i anem nord enllà, parant a Egilsstadir. Més endavant ens espera la cascada Dettifoss, les colades volcàniques de Dimmuborgir, les fumaroles i aigües geotèrmiques de Myvatn; a Jardbödin podrem prendre un relaxant bany termal.  Realment relaxants arriben a la segona ciutat del país, Akureyri. L’endemà, de bon matí, cap a Húsavik, esperant tenir sort i poder albirar balenes. De retorn a Akureyri, una nova cascada, la Godafoss.

Dettifoss, cascada del riu Jökulsá amb aigua provinent del nord de Vatnajökull, la “Glacera de l’aigua”

Dimmuborgir, literalment, “Castells negres” i colades volcàniques, a tocar del llac Myvatn

Dimmuborgir, formació volcànica “la Catedral”, part de la Grjótagjá o cova

Dimmuborgir , fumaroles i aigües geotèrmiques

Jardbödin, junt al llac Mývatn – relaxament en aigües geotèrmiques

Akureyri, segona ciutat del país, a la capçalera del fiord

Húsavik, passeig de tres hores en vaixell, direcció Cercle Polar Àrtic, cercant balenes

Húsavík, els ocells sovint ens indicaven on era la balena

Húsavík, la nostra balena, una Humpback o “Megaptera novaeangliae”

Húsavík, “Bless, Bless” balenes

Húsavík i la seva església luterana

Godafoss o “Cascada dels déus”, on es van llançar els déus pagans quan s’abraçà el cristianisme. A la regió de Mývatn, de trenta metres d’amplada

.

D. Nordurland i Vesturland
Sortim d’Akureyri cap l’oest, a  Nordurland Vestra, és a dir, la regió nord-occidental, i  Vesturland Vestra, regió de l’oest. Passem per terres on abunden els cavalls islandesos, així a Skagafjördur; també ovelles. Arribem al volcà Grábrók, pugem els 170 metres i, des de dalt, veiem el seu cràter i el volcà veí Gràbrókarfell. I més cap al sud, ja de Vesturland, les dues darreres cascades Hraunfossar i Barnafossar.  A Varmaland, més fumaroles i més cavalls.

Skagafjördur, parada per a apropar-se al cavalls

Nordurland Vestra, parada per apropar-se a ovelles i xais. Qui mira a qui?–

Vesturland. Pujant al volcà Grábrók

Des dalt del Grábrók, observant el Gràbrókarfell

Hraunfossar o “Cascadade la lava”, petits salts d’aigües subterrànies que sorgeixen de sobte d’una capa de lava

Barnafossar, que significa, “Cascada dels nens”; aigües de coloració entre blanca i blava

Varmaland, al costat de l’hotel, cavalls i fumaroles

Varmaland, les fumaroles

.

E. Reykjavík
Reykjavík, literalment, “Badia fumejant”, així la van nombrar els primers víkings. Els llocs escollits del nostre recorregut són: el modern centre Harpa; passen per davant de la modesta casa del Consell de Ministres, amb les seves emblemàtiques estàtues;  la Dómkirkja o Catedral luterana; el nou Alþingi o parlament;  el Radhús o Ajuntament a tocar de l’estany Tjörnin; el Perlan; la Hallgrímskirkja; i observem diferents monuments o estàtues, a la Desobediència Civil, a la Dona, al pes de la vida. Finalment, el vaixell víking Sólfar.

Reykyavík. Harpa, detall. Centre de Concerts i Cultural, amb cares canviants

Reykyavík. Dómkirkja o Catedral luterana

Reykyavík. Nou Alþingi o Parlament, de 1881

Reykyavík. The black cone, monument to civil disobedience

Reykyavík. Landnámssýningin o Settlement Exhibition. Ruïnes dels primers assentaments, amb casa comunal víking del X

Reykyavík. Rádhús o Ajuntament, sorgint de les aigües del llac Tjörnin

Reykyavík. Monument al buròcrata desconegut

Reykyavík. Hallgrímskirkja, església amb el nom del poeta i pastor Hallgrímur Pétursson i que evoca basalt volcànic

Reykyavík. Davant de la Hallgrímskirkja, l’estàtua del víking Leifur Eriksson, el primer europeu que descobrí Amèrica

Reykyavík. Panoràmica de Reykjavík des del Perlan, Wonders of Iceland

Reykyavík. Perlan, una simulació d’Aurora Polar

Reykyavík. Al Perlan, Wonders of Iceland, ens hem trobat el primer elf

Reykyavík. Sólfar o “Viatger del sol”, escultura d’acer d’un vaixell víking, a la badia i orientat cap a