17 Juny 2022
Islàndia és, en termes geològics, la massa de terra més jove del planeta: va sorgir fa 20 milions d’anys; les roques més velles de Catalunya tenen uns 550 milions. Inicià la seva conformació amb erupcions volcàniques submarines al llarg de la zona de contacte de les plaques tectòniques nord-americana i euro-asiàtica.
Moltes de les erupcions actuals són subglacials; el gruix de l’escorça terrestre és en la illa una tercera part del normal al planeta, formant-se guèisers i fumaroles. |
![]() |
–
Demogràfica i políticament parlant, també es pot dir també que la illa és ben jove. Si bé al segle VIII hi arribaren una pares irlandesos, els primers colonitzadors vingueren de Noruega entre 870 i 930: uns víkings independents i rebels en conflictes amb els seus. Uns atracaren a l’est i anomenaren el territori Snæland, literalment “Terra de Neus”; altres a la costa oest i l’anomenaren Ísland, “Terra del Gel”; el víking noruec Ingólfur Arnarson, forçat a l’exili per assassinat, el 8740 arribà al sud-est i anomenà la zona Reykyavik, que vol dir “Badia Fumejant”. El 930 fundaren a Þingvellir, una Assemblea General o Parlament, l’Alþingi; i la Roca de la Llei. | ![]() |
Al segle XIII, greus conflictes entre clans rivals conduïren a perdre la independència i a acceptar l’autoritat del rei noruec; al final dels segle, amb la unió de països, quedà sota domini danès. El nacionalisme islandès es reafirmà al segle XIX i el 1918 es convertí en estat independent dins del Regne de Dinamarca; la anhelada independència no arribà fins el 1944: República d’Islàndia.
–
Culturalment parlant, Islàndia manté viu un patrimoni cultural dels segles XII i XIII: les sagues medievals. Les sagues són unes antigues històries èpiques i conflictives que evoquen no només els més emblemàtics moment de la colonització amb els seus conflictes, sinó també la saviesa apresa en aquest procés. En la saga d’Eric, el Roig, es narra el seu exili i refugi a una illa que li posà el nom de Groenlàndia, “Terra Verde” per fer-la atractiva; el seu fill Leifur Eiriksson, cinc-cents anys abans de Colom, arribà a Amèrica.. Altres sagues narren els intents de desfer-se del jou noruec. Aquestes sagues, estimades i apresses de memòria, sovint es condensaven en poesies anomenades rímur. L’islandès Halldór LAXNESS, premi Nobel de literatura, en el seu llibre “Sjálfstætt fólk”, “Gente independiente” narra la vida del granger Bjartur, a inicis del XX, obsedit per la independència personal, per les seves ovelles i per recitar i crear poesia. | ![]() |
El llibre mostra el gran pes de creences en realitats sobrenaturals com fantasmes en zones huldufók, on hi viu “gent oculta”. Llegim que és alt el percentatge d’islandesos que creuen en elfs, normalment simpàtics, en trolls, criatures horribles, en gnoms, en nans i altres, tant presents en les seves sagues. La religió dels colonitzadors era l’antiga Ásatrú, la “Fe en els Aesis”, aquests eren els ancestrals déus nòrdics: Þór o Thor, el déu del tro; Óðin, déu dels déus; Freyr, déu de la pau, la fertilitat i la natura. Si bé al voltants de l’any 1000, a l’Alþingi, es decidí l’adopció de la fe cristiana, la religió natural pagana perdurà
–
La llengua és la mateixa des del segle XIII, quan es van escriure les sagues; l’alfabet islandès inclou dues antigues consonants: la lletra eth, majúscula Ð i minúscula ð, transliterades com D i d, i la lletra rúnica thorn, majúscula Þ i minúscula þ, transliterades com Th i th. També vocals duplicades, amb accents o dièresi, en total catorze vocals. Com es diu “gràcies”? Takk, takk o Takk fyrir; i “adèu”? Bless. Cada vegada que feia ús d’aquestes expressions, generava un clar somriure.
A. El Cercle Daurat i la Costa Sud: | |||||
1 Thingellir | 2 Gullfoss | 3 Geysir | 4 Serljalandfoss | 5 Skogafoss | 6 Reynisfiara, Vík |
B. Parc Nacional de Vatnajökull i els fiords de l’est: | ||||
7 Eldhraun: lava i lupina | 8 Cascada | 9 Skeidaránrsandur | 10 Jokulsarlon | 11 (Breiddalsvík), Reydarfjördur |
C. Cap als fiords del Nord, Akureyri i Húsavík: | ||||
12 Faskrudsfjordur | 13 Egilsstadir | 14 Dettifoss | 15 Dimmuborgir | 16 Jardbödin, Myvatn |
17 Akureyri | 18 Húsavik | 19 Godafoss |
D. Nordurland i Vesturland: | |||||
20 Skagafjördur, cavalls | 21 Ovelles | 22 Grábrók | 23 Hraunfossar | 24 Barnafossar | 25 Varmaland, Vesturland |
E. Reykjavík
.
A. El Cercle Daurat i la Costa Sud
Tres impactants llocs formen el Cercle Daurat: Thingvellir, és a dir, “Esplanada de l’Assemblea”, és el lloc a l’aire lliure i en la fissura geològica entre les dues plaques , l’americana a l’oest i l’euroasiàtica a l’est , on es reunien els caps dels diferents clans formant l’Alþingi o Assembla general; Gullfoss, cascada de doble salt; i Geysir, amb diferents brolladors. Més al sud, les cascades de Serljalandfoss,i Skogafoss. A tocar Vík, la part més meridional d’Islàndia, Reynisfiara.
.
B. Parc Nacional de Vatnajökull i els fiords de l’est
De camí, direcció est, Eldharun, i apropant-nos a Vatnajökull, literalment, “Glacera d’aigua”, comencem a veure llengües glacials. Ja el sud-est Skeidaránrsandur i el pic volcànic Hvannadalshnúkur. Dins del Parc Nacional de Vatnajökull, la llacuna glacial Jokulsarlon, on navegarem en un amfibi fins al punt on el gel de les glaceres es transforma en iceberg i baixa fins al mar a la Platja dels Diamants. Més cap al nord, després d’entrar i sortir de varis llargs fiords i de veure més ovelles que persones, Reydarfjprdur.
.
C. Cap als fiords del Nord, Akureyri i Húsavík
Deixem Faskrudsfjordur, el petit poble de pescadors francesos i anem nord enllà, parant a Egilsstadir. Més endavant ens espera la cascada Dettifoss, les colades volcàniques de Dimmuborgir, les fumaroles i aigües geotèrmiques de Myvatn; a Jardbödin podrem prendre un relaxant bany termal. Realment relaxants arriben a la segona ciutat del país, Akureyri. L’endemà, de bon matí, cap a Húsavik, esperant tenir sort i poder albirar balenes. De retorn a Akureyri, una nova cascada, la Godafoss.

Dettifoss, cascada del riu Jökulsá amb aigua provinent del nord de Vatnajökull, la “Glacera de l’aigua”

Dimmuborgir, formació volcànica “la Catedral”, part de la Grjótagjá o cova
.
D. Nordurland i Vesturland
Sortim d’Akureyri cap l’oest, a Nordurland Vestra, és a dir, la regió nord-occidental, i Vesturland Vestra, regió de l’oest. Passem per terres on abunden els cavalls islandesos, així a Skagafjördur; també ovelles. Arribem al volcà Grábrók, pugem els 170 metres i, des de dalt, veiem el seu cràter i el volcà veí Gràbrókarfell. I més cap al sud, ja de Vesturland, les dues darreres cascades Hraunfossar i Barnafossar. A Varmaland, més fumaroles i més cavalls.
.
E. Reykjavík
Reykjavík, literalment, “Badia fumejant”, així la van nombrar els primers víkings. Els llocs escollits del nostre recorregut són: el modern centre Harpa; passen per davant de la modesta casa del Consell de Ministres, amb les seves emblemàtiques estàtues; la Dómkirkja o Catedral luterana; el nou Alþingi o parlament; el Radhús o Ajuntament a tocar de l’estany Tjörnin; el Perlan; la Hallgrímskirkja; i observem diferents monuments o estàtues, a la Desobediència Civil, a la Dona, al pes de la vida. Finalment, el vaixell víking Sólfar.

Reykyavík. Landnámssýningin o Settlement Exhibition. Ruïnes dels primers assentaments, amb casa comunal víking del X

Reykyavík. Hallgrímskirkja, església amb el nom del poeta i pastor Hallgrímur Pétursson i que evoca basalt volcànic