«Obra de tal manera que los efectos de tu acción sean compatibles con la permanencia de una vida humana auténtica sobre la tierra».
Puede expresarse también negativamente: «Obra de tal manera que los efectos de tu acción no sean destructivos para la futura posibilidad de esta vida».
O, más sencillamente, todavía: «No pongas en peligro las condiciones de la continuidad indefinida de la humanidad en la tierra».
También se puede formular positivamente así: «Incluye en tu elección presente, como objeto también de tu querer, la futura integridad del hombre».

Hans JONAS, El principi de responsabilitat: assaig d’una ètica per a la civilització tecnològica.

Hans JONAS (1903-1993) és un filòsof alemany que com altres intel·lectuals jueus hagué d’abandonar Alemanya quan Hitler arribà al poder, el 1933. Després de recórrer diversos països, s’establí a Nova York. La seva obra més influent, publicada el 1979, porta un molt significatiu títol: El principi de responsabilitat: assaig d’una ètica per a la civilització tecnològica. Jonas és pioner en l’anàlisi de les repercussions ecològiques de la tecnologia. Parteix d’una situació viscuda: l’experiència de vulnerabilitat de la natura. Pels antics, la potència humana era limitada i el món infinit. Avui, la situació s’ha invertit: la potència humana creix infinitament i la natura esdevé dèbil i amenaçada.

El potencial tecnològic té avui dimensions globals en l’espai i el temps, és a dir, s’ha fet universal i transcendeix en els seus efectes el present. I fins i tot, “la benedicció de la ciència pot esdevenir maledicció: el germà Caín (la bomba) és dolent, però el germà Abel (el pacífic reactor) també ho pot ser”. Davant d’aquesta nova situació s’imposa una ètica aplicada, una ètica que assumeixi la fragilitat o vulnerabilitat de la natura i que meni a prendre consciència del deure moral de protegir-la. Els humans tenim la responsabilitat, conseqüència de la nostra llibertat, de tenir cura de les condicions globals de la vida.

Jonas considera insuficient l’imperatiu categòric de Kant, un imperatiu formal i individual. El nou i contemporani imperatiu, un imperatiu ecoètic, ha de ser: “Obra de tal manera que els efectes de la teva acció siguin compatibles amb la permanència d’una vida humana autèntica sobre la terra“.

Tornar