Així com la veritat és la primera virtut dels sistemes de pensament, la justícia és la primera virtut de les institucions socials. Una teoria, per molt elegant i econòmica que sigui, ha de ser rebutjada o revisada si no és vertadera; igualment, les lleis i les institucions, per molt eficients i ben arranjades que estiguin, han de ser reformades o abolides si són injustes.

En la justícia com equitat, la posició original d’igualtat correspon a l’estat de naturalesa en la teoria tradicional del contracte social. No pensem que aquesta posició original, és clar, com un estat de coses històric i real; encara menys, com una condició primitiva de la cultura. L’entenem com una situació purament hipotètica caracteritzada de tal manera que ens portarà a una concepció de la justícia determinada. Una de les característiques essencials d’aquesta situació és que ningú no sap quin lloc ocupa en la societat –a quina classe pertany o quin estatus social té–, ni tampoc no sap com el deixa la fortuna en la distribució de propietats i capacitats naturals –com serà d’intel·ligents, de fort, etcètera. Fins i tot suposaré que les parts no coneixen ni les concepcions del bé, ni les tendències psicològiques especials que tenen. Els principis de justícia són escollits darrera d’un vel d’ignorància. Això assegura que a l’hora de triar els principis ningú no parteix amb avantatge o desavantatge en virtut dels resultats de la sort natural o la contingència de les circumstàncies socials.

La primera versió dels dos principis fa així:
Primer: tota persona ha de tenir un dret igual a l’esquema de llibertats bàsiques iguals més gran possible que sigui compatible amb un esquema similar de llibertats pels altres.
Segon: les desigualtats socials i econòmiques han de ser arranjades de tal manera que (a) sigui raonable esperar que seran un benefici de tots, i alhora que (b) estiguin vinculades a posicions i càrrecs oberts a tothom.

John RAWLS, Una teoria de la justícia

John Rawls naixé l’any 1921 a Baltimore, Maryland (EUA); de petit ja s’adonà que, en el seu entorn, ser blanc i de família benestant comportava poder gaudir de possibilitats negades a molts altres. Tant la Segona Guerra Mundial, en la que participà destinat al front del Pacífic, com la Guerra del Vietman, a la que s’oposà activament, el convenceren que els pitjors mals que poden patir els humans són les injustícies i les barbaritats que ells mateixos cometen. Aquestes vivències marcaran el seu pensament polític i filosòfic; entreveu que el remei passa per una autèntica democratització de la societat.

Caracteritzar què és la justícia i quan es pot parlar de la seva presència esdevindrà eix de la seva recerca i així, l’any 1971, quan tenia cinquanta anys, publicà A Theory of Justice, l’obra de pensament polític més destacada de la segona meitat del segle XX; alguns continguts rellevants del llibre ja ens havia publicat en format articles, així, el 1958, un titulat Justice as Fairness. La tasca docent i investigadora ocupà la seva vida professional; exercí a la Universitat de Harvard des de 1962 on hi formà generacions de filòsofs polítics. John Rawls morí el 2002 a Lexington, Massachusetts.

L’èxit i les repercussions de l’obra Una teoria de la justícia foren enormes, com si respongués a la necessitat d’una argumentació racional alternativa al marxisme i a l’existencialisme, les corrents dominants en el moment. Arrela en la noció de contracte social present en Hobbes, Locke i Rousseau; al mateix temps, s’enfronta a l’utilitarisme, pensament polític que, basant-se en el càlcul de costos i beneficis, arriba a tolerar injustícies. La seva teoria vol ser una alternativa al utilitarisme dominant: els drets i llibertats individuals no formen part d’un joc de preferències; també es presenta com alternativa a l’intuïcionisme, que defensa l’autoevidència i la necessitat de principis morals. El 1993 publicà El liberalisme polític;  apunts de les seves classes és el llibre Justícia com a equitat: una reformulació.

En les institucions socials la justícia és la gran virtut. Però, quins principis han de regular una societat democràtica perquè sigui justa? D’entrada Rawls parteix d’una situació igualitària i de justícia distributiva: «Tots els valors socials –la llibertat i l’oportunitat, els ingressos i la riquesa, les bases socials del respecte a si mateix– han de ser distribuïdes a parts iguals tret que una distribució desigual d’algun o de tots aquests valors sigui en benefici de tothom». Arribarà i fonamentarà aquesta concepció plantejant una situació imaginària, una situació d’elecció ideal, com un «experiment mental», una situació ideal de contracte que anomena «posició original» i que conté dos requeriments: a) que totes les parts es trobin en una posició original d’igualtat, és a dir, que totes les seves opinions i arguments siguin igualment considerats, i b) que es trobin sota un vel d’ignorància, és a dir, que discuteixin ignorant els seus particulars interessos i les condicions o circumstàncies de la seva situació en la societat. Aquestes parts, si han de posar-se d’acord i decidir sobre el tipus de societat en la que volen viure, escollirien unànimament, en lloc de l’utilitarisme, els dos principis de justícia com a reguladors imparcials i equitatius.

Tots els ciutadans, Rawls sosté, són lliures i iguals, raonables i racionals i com a integrants d’una «posició original» escollirien, inevitablement, els següents dos principis de justícia. El primer principi és el principi de les llibertats bàsiques iguals, és a dir, l’afirmació del dret inalienable de tots a les llibertats bàsiques individuals, sempre que aquesta llibertat sigui compatible amb la dels altres. El segon principi, que fa referència a les desigualtats socials i econòmiques, conté una doble besant, el principi d’igualtat d’oportunitats i el principi de la diferència; per una banda, aquestes desigualtats han d’estar vinculades a càrrecs i posicions oberts a tothom en condicions d’igualtat d’oportunitats equitativa, per altra banda, aquestes desigualtats han de promoure el major benefici per als membres menys avantatjats de la societat.

En l’obra de Rawls no s’hi troba una relació de mesures polítiques a fi de millorar la justícia en la societat; el seu treball és de filosofia política, no de política. La tasca del filòsof polític és, defensa, proporcionar a la societat un ideal factible, una utopia realista que fonamenti l’esperança en un món just. «Si donem per fet, com una cosa del coneixement comú, que una societat democràtica ben ordenada i justa és impossible, aleshores la qualitat i el to de les nostres actituds reflectirà aquest coneixement».

Tornar