La filosofia s’ha d’estudiar no pas per les respostes precises que puguem donar a les qüestions que planteja -car, com a regla general, no s’hi poden donar respostes precises que hom sap que són vertaderes- sinó per les qüestions mateix, car aquestes qüestions engrandeixen la nostra concepció d’allò que és possible, enriqueixen la nostra imaginació intel·lectual, disminueixen la seguretat dogmàtica que reclou la ment en contra de l’especulació. Però, sobretot, s’ha d’estudiar perquè a través de la grandesa de l’univers que la filosofia contempla, la ment també es fa més gran i esdevé capaç d’arribar a aquella unió amb l’univers que constitueix el bé més gran.

Bertrand RUSSELL, Els problemes de la filosofia, Capítol 15

Bertrand RUSSELL (1872-1970), nascut a la Gran Bretanya de la reina Victòria, fou un dels homes més universals, brillants i fecunds del segle XX:  matemàtic i lògic, escriptor polifacètic, crític en política i influent filòsof. Les seves investigacions en el camp de la matemàtica i de la lògica, arrelades en la tradició empirista i en la preocupació per l’anàlisi del llenguatge, el van conduir a concebre la filosofia inseparable o indistingible de la lògica. Russell és un dels fundador de la lògica matemàtica actual.
Després d’aquesta filosofia acadèmica  que li donà gran renom, s’obrí camí en la reflexió sobre qüestions d’ordre ètic, social i polític (el que Kant anomenava filosofia mundana). Entre altres, cercà les bases per a una educació no coercitiva, sinó creativa i lliure, que equipi les persones per una vida sana; analitzà les causes de la guerra, precisament el seu actiu pacifisme el dugué, en dues ocasions, a presó. L’any 1950 rebé el premi Nobel de literatura pels seus nombrosos assaigs.

Proposa i hi insisteix: «No renunciïs mai a mirar les coses des de més d’un punt de vista…».

En el seu reconegut llibre Problems of Philosophy , publicat per primera vegada el 1912, argumenta sobre el valor de la filosofia i la seva necessitat. Per la grandesa dels objectes que contempla, per l’alliberament d’interessos minsos i personals que comporta, per la perspectiva d’esperit lliure que dóna.

Tornar