Esto es lo que produce nuestra primera definición: cinismo es la falsa conciencia ilustrada. Es la conciencia moderna y desgraciada, aquella en la que la Ilustración ha trabajado al mismo tiempo con éxito y en vano. Ha aprendido su lección sobre la Ilustración pero ni la ha consumado ni puede siquiera consumarla. […] Tal y como están las cosas, sólo sigue dándose una fidelidad a la Ilustracion en la infidelidad.

Diógenes, a quien nosotros tenemos aquí ante nuestros ojos, no es en absoluto un soñador idílico en su tonel, sino un perro, que muerde cuando le apetece. Pertenece a aquellos que ladran y muerden al mismo tiempo y no se atienen a refranes. Su mordisco penetró tan profundamente en todo lo más sagrado de la civilización ateniense que desde entonces ya no se puede confiar en el satírico. El recuerdo de los mordiscos de Diógenes pertenece a las impresiones más vivas que se han conservado de la Antigüedad.

Esta burla [de la criada de Tales, cuando éste se cayó en una fosa] inaugura una segunda dimensión de la historia de la filosofía, una dimensión en gran parte invisible y que se sustrae al alcance de la historia: la historia de la «integración superadora» de la filosofía. Es más una transmisión de gestos fisonómico-elocuentes que de textos.

Peter SLOTERDIJK, Crítica de la razón cínica

Lo que en el lenguaje de algunos filósofos modernos se llamó ser-en-el-mundo significa para la existencia humana, primero y sobre todo: ser-en-esferas. Si los seres humanos están ahí, están en principio en espacios que se han abierto para ellos porque ellos les dan forma, contenido, extensión y duración relativa al habitarlos, … lugares atmosférico-simbólicos …

Peter SLOTERDIJK, Esferas I. Burbujas

Peter Sloterdijk, filòsof i assagista alemany, naixé el 1947 a Karlsruhe. Decebut davant expectatives de renovació filosòfica alemanya , inclosa l’Escola de Frankfurt, s’escapà a la Índia, a l’asram del gurú Bhagwan, conegut com a Osho; una experiència de gran imprompta inte·lectual  i que accentuà el seu qüestionament de la tradició alemanya. De retorn el 1980, inicià la redacció de Crítica de la razón cínica, publicat el 1983, llibre que li atorgà internacional renom. En totes les seves obres resona sovint i es manifesta l’influència de Nietzsche, Heidegger, Jünger, … Diògenes. L’any 1999 publicà un  Regles per al parc humà, centrat en el que nomena ”antropotècnia” i que obrí un polèmic debat, especialment amb Habermas. Entre el 1998 i el 2004 publicà la trilogia titulada Esferas: Esferas I. Burbujas;  Esferas II. Globos; i Esferas III. Espumas.

Els seus llibres, així En el mismo barco, 1993 (un esbós de les Esferes); Has de cambiar tu vida, 2009 (de nou “antropotècnia”); Estrès i llibertat, 2011; Ira y tiempo …,  abracen  una àmplia temàtica transversal: política, història, psicoanàlisi, música, religió, finances, … ;  un conjunt de molt difícil encasellar. És un pensador al marge de l’Acadèmia, crític amb la suposada Il·lustració alemanya, inclòs Habermas. És el més polèmic i contravertit filòsofs alemany contemporani. Exerceix de professor d’Estètica i Filosofia a l’Escuela Superior d’Art i Diseny de Karlsruhe.

Crítica de la raó cínica és una revisió crítica de la Il·lustració, de l’aspiració que no ha acomplert la seva promesa emancipatòria, i és també un relat de la desil·lusió dominant. Incia el llibre portant a terme vuit desemmascaraments del projecte il·lustrat i que expliquen el malestar i desengany contemporanis. La història d’occident és la història de la moralització puritana que cobreix allò que és inadmissible, com la fenomenologia del cos, allò que ens fa humans: una hipocresia moral. L’afany de saber, de coneixement d’un mateix, s’ha transformat en disciplines realistes, en falsa serietat de la vida, en saber pràctic. Sloterdijk contraposa aquest “cinisme modern”, definit com  falsa conciència i·lustrada, amb el cinisme o quinisme de Diògenes de Sínope. Diògenes, “el gos” apuntava a una filosofia integradora, irònica, alegre, mostradora del cos; però que certament exigia un domini de si mateix, una vida ascètica.

Així Sloterdijk, contra el cinisme modern i omnipresent impregnat de malestar (assentat durant la Gran Guerra, la República de Weimar,…), proposa un retorn al pensament cínic més autèntic. Reivindica l’antic quinisme grec de Diògenes, insolent en principi, existencialista, que s’enfronta als grans sistenes de la filosofia grega i a l’engany de les seves abstraccions idealistes. Insolència, és a dir, agresivitat productiva, valentia, atreviment, vivacitat, indolència, curiositat. I amb el riure de la criada de Tales que observa com aquest cau dins una fora tot mirant el firmament, contra tota serietat, s’inicia la «integració superadora» de la filosofia. De forma irònica i contra la serietat i les paraules buides, s’introdueix alegria; reuneix coneixement d’un mateix i coneixement del món.

En Esferas ens narra, amb gran nombre d’imatges il·lustratives, com els humans hem anat construïnt, des de sempre, espais circumdants subministradors de seguretat i protecció. “Viure, formar esferes i pensar són expressions diferents pel mateix”; les esferes, imprescindibles pel viure, són “creacions espacials, sistèmic-immunològicament efectives”.  Un projecte heideggarià però no en relació amb el temps sinó amb l’espai. Bombolles, una microesferologia; tots els espais, esferes de la vida humna que es va formant, són reminiscència de la primera esfera: la clausura en la mare o placenta. Globus, una macroesferologia; avançant en la història de la humanitat, les esferes esdevenen globus, una globalització ja iniciada amb els grecs, els imperis premoderns i la primera circunvolució terrestre. Escumes, una pluriesferologia; en l’actualitat, quan la vida és multifocal, les esferes implosionen en escumes, una pluralitat de les formes en el món de l’individualisme modern. En el llibret En el mismo barco ja prefigurava el procés: placenta, cases, ciutats, estats, però també cultures i sistemes simbòlics com religions, metafísiques, ideologies.

Tornar