Desembre 2019

El massís d’Anaga (punta nord-est de l’illa) , el de Teno (nord-oest) i el d’Adeje (sud-oest), originats per tres corresponents volcans, formen la base geològica inicial de l’illa canària de Tenerife. Segueixo descobrint que en l’espai central entre els tres massissos, zona central de l’illa, emergí un altre volcà de gran magnitud, elevant-se un enorme edifici. Fa uns 170.000 anys, però,  la zona central d’aquest gegantesc volcà s’esfondrà, lliscant cap al mar gran part dels seus materials. D’aquest gran edifici volcànic enderrocat, en resten les parets laterals i la depressió plana o caldera volcànica coneguda com Las Cañadas, a 2.500 metres d’altitud, amb 15 km d’amplada d’est a oest i 10 km d’amplada de nord a sud. Posteriorment, en la part nord, sorgiren nou volcans, un d’ells l’actual Teide. La fotografia via satèl·lit de l’illa mostra aquesta estructura. El Teide divideix l’illa en dues zones de climatologia ben diferent: la zona nord, humida i amb vegetació tropical; i la zona sud, calorosa, rocosa i àrida.

Tenerife, amb l’edifici central esfondrat (Foto de Wikipèdia)

Els primers habitants coneguts de les Illes Canàries foren els guanxes, sembla que hi van arribar uns mil anys abans de l’era cristiana. “Tenerife” és una paraula d’origen guanxe que significa “muntanya blanca” (tener, blanca; ife, muntanya) i evoca el majestuós Teide, de 3.717 metres d’altitud. En diferents llocs de l’illa s’aixequen escultures o recordatoris de la població guanxe i dels seus reis o menceys. Descobertes per navegants al segle XIV,  és al segle XV quan s’inicia l’ocupació de les illes per part de la Corona de Castella. San Cristóbal de La Laguna, abans al costat d’una “laguna”, fou el primer assentament dels conqueridors espanyols; fins a finals del XVIII, fou centre del poder polític, eclesiàstic i econòmic de l’illa.

La Candelaria: recordant menceys dels guanxes

La Laguna, Nuestra Señora de la Concepción

1 Nord-oest: Los Gigantes i Masca

Al nord-oest de l’illa es troba el massís de Teno; anem a Los Gigantes, uns penya-segats de varis centenars de metres que es precipiten cap al mar. Per aquesta zona tingué lloc, el 1909, l’erupció del volcà Chinyero, la darrera a Tenerife. Seguim cap a Icod de los Vinos, la terra del drago mil·lenari, símbol de la cultura guanxe. De retorn cap al sud, no podem renunciar a davallar, malgrat les dificultats, al Barranco de Masca.

Acantilado de Los Gigantes des de la platja de Guíos

Mirador de Cherfe: Teide, Pico Viejo, Chinyero i altres volcans

Drago mil·lenari a Icod de los Vinos

Barranco de Masca al massís de Teno, un accés sinuós però espectacular

2 Nord: Valle de la Orotava

El Valle de la Orotava, a la vessant nord del Teide, és una zona molt fèrtil, fins i tot ha estat vista com un paradís. Deixem la ciutat de La Laguna i esperem obtenir una completa panoràmica de la vall precisament en el mirador de Humboldt, però les boires no ens són favorables. Aquest lloc era el preferit del geògraf alemany que li dona nom; ara bé, cal suposar que la nostra panoràmica actual serà força diferent a la que ell pogué tenir, justament l’any 1799. Des del mirador es veu el complex de Puerto de la Cruz, on els conqueridors espanyols hi van construir un moll per accedir a La Orotava. Llegeixo, sorprenent-me, que a finals del XIX els britànics emprengueren el cultiu de plàtans a la zona i, al mateix temps, hi van construir els primers hotels.

Plantacions de plàtans i Puerto de la Cruz

Valle de la Orotava, des del mirador de Humboldt

Vessant nord del Teide

3 Centre illa: Parque Nacional del Teide i Las Cañadas

Poc després de deixar La Laguna i entrant al parc natural Corona Forestal pel seu extrem oriental, ens desviem cap al Mirador de Chipeque per tal de començar a gaudir de la panoràmica del Teide des de la vessant nord. Carretera amunt, entrant ja al Parque Nacional del Teide, trobem la Curva de la Tarta: un conjunt d’ impactants estrats volcànics produïts en lapsus de temps de segles o mil·lennis. Arribem a Las Cañadas del Teide, una gran caldera per sobre dels 2.500 metres d’altitud. Las Cañadas o Llanos són zones planes entre grans desnivells, als laterals són ben perceptibles les parets de l’original edifici volcànic. Hi veiem, entre altres: Los Llanos de Ucanca, amb les roques de Los Azulejos; els famosos Roques de García, entre ells, el Roque Cinchado.

Mirador de Chipeque, anant cap a Las Cañadas

La Curva de La Tarta: colades volcàniques

Des de Las Cañadas; sol ponent

Deixant per ponent el Parque Nacional del Teide: perfil de l’illa Gomera

Deixant per ponent el Parque Nacional del Teide: perfil de La Palma

4 Centre illa: Parque Nacional del Teide i Pico del Teide

A Las Cañadas, a 2.536 metres, es troba el telefèric que en sis minuts et porta a l’estació superior de La Rambleta, a 3.555 metres. Ens queden uns metres per arribar al pic del Teide, que té una altitud de 3.717 metres. L’emocionant lloc permeten fer-se càrrec del conjunt de la depressió, es distingeixen les noves colades volcàniques i la posterior reactivació volcànica amb els volcans Teide i Pico Viejo. Tota la zona del Parque Nacional del Teide és Patrimoni de la Humanitat.

Las Cañadas, Roque Chinchado, un dels Roques García

Des de La Rambleta: Las Cañadas, les parets antigues i, al fons, la illa Gran Canaria

Pedra volcànica sulfurosa del Teide

A tocar del Pico del Teide

Las Cañadas, Pico Viejo i la Gomera

Des de La Rambleta, Las Cañadas i els Roques García

Teide i Pico Viejo des del mirador de Samara, vessant nord-oest

5 Nord-est: Macizo de Anaga

La punta més oriental de Tenerife la forma el massís d’Anaga; des de La Laguna hi arribem passant per les elevacions boscoses de Las Mercedes amb el característic arbre de l’illa, el laurasilva. Tota la zona, poc habitada, forma el Parque Rural de Anaga. A la vessant nord del massís es troba Taganana, un vell nucli rural en un escarpat vall amb grans penya-segats i boniques cales amb atractives roques. El massís volcànic ha estat modelat durant milions d’anys per l’aigua, en resta només l’esquelet amb els materials més resistents.

Mirador de Las Mercedes: Teide i La Laguna

Massís d’Anaga, nord-est de l’illa

Massís d’Anaga i laurasilva, arbre típic de Tenerife

Anaga, cap a Taganana

Anaga, litoral de Taganana

Litoral de Taganana; Los Roques

6 Sud: Adeje, Las Américas i Los Cristianos

El sud és la zona més àrida, càlida  i turística de l’illa, amb moltes platges. Les pendents del massís d’Adeje són menys abruptes que les dels altres, malgrat el Barranco del Infierno. A les faldes del massís hi ha, entre altres, Adeje, un dels antics regnes aborígens amb el seu mencey. Costa Adeje gaudeix d’un bonic passeig litoral. Al seu costat, anant més cap al sud, platja de Las Américas. Los Cristianos era abans un petit port pesquer; ara un gran centre turístic.

Platja del Duque de Costa Adeje

Los Cristianos

Costa Adeje, sud de l’illa, i Venus