Tomemos de nuevo a un individuo típico en la Alemania de finales de los años treinta. Este individuo está bombardeado por la propaganda antisemita que describe al judío como la encarnación monstruosa del mal, el gran intrigador político y demás. Pero cuando este individuo regresa a su casa encuentra al señor Stern, su vecino: un buen hombre con quien platicar en las tardes, cuyos hijos juegan con los suyos. ¿No ofrece esta experiencia cotidiana una irreductible resistencia a la construcción ideológica?

La respuesta es por supuesto que no. Si la experiencia diaria ofreciera esa resistencia, entonces la ideologia antisemita todavía no se habria apoderado de nosotros. Una ideología  “se apodedera de nosotros” realmente cuando no sentimos nuinguna oposición entre ella y la realidad –a saber, cuando la ideología consigue determinar el modo de nuestra experiencia de la realidad.

ŽIŽEK, Slavoj. El sublime objeto de la ideología

   

Puesto que en nuestra sociedad la libre elección se eleva a valor supremo, el control y la dominación social ya no pueden aparecer como algo que infringe la libertad de cada uno: tiene que aparecer (y preservarse) como la mismísima experiencia de los individuos en cuanto que seres libres. Existe una multitud de ejemplos de cómo la no libertad aparece disfrazada de lo opuesto: cuando se nos priva de asistencia sanitaria universal se nos dice que eso supone una nueva libertad de elección (la de elegir quién nos proporciona esa asistencia); cuando ya no podemos confiar en tener un empleo a largo plazo y nos vemos obligados a buscar un nuevo trabajo precario cada dos o tres años, se nos dice que se nos brinda la oportunidad de reinventarnos y descubrir nuevos potenciales creativos inesperados ocultos en nuestra personalidad; cuando tenemos que pagar por la educación de nuestros hijos, se nos dice que nos hemos convertido en ‘emprendedores del yo’, …

ŽIŽEK, Slavoj. El coraje de la desesperanza

Slavoj Žižek naixé el 1949 a Ljubijana, aleshores república Socialista d’Eslovènia, dins Iugoslàvia. Estudià Filosofia i Sociologia, les seves arrels intel·lectuals són la tradició teòrica marxista, que en qüestiona alguns punts, la psicoanàlisi de Lacan, que articula el llegat de Freud amb la concepció estructuralista del llenguatge, per tal d’explicar l’operativitat de l’inconscient; i l’idealisme de Hegel en quant prefiguració del pensament de Marx. És investigador de l’Institut de Sociologia de la Universitat de Ljubijana i ha exercit docència en diferents universitats dels Estats Units.

Des de la publicació, el 1989, del seu primer i més influent llibre El sublim objecte de la ideologia, ha esdevingut un dels filòsofs més prolífics quant a publicacions i temàtica abordada; també un dels més polèmics i sovint políticament incorrecte. Els seus treballs abracen, entre molts altres, anàlisi de la tasca de la filosofia, teoria política, crítica del capitalisme i les nul·les alternatives, anàlisi de la cultura popular, fins i tot del cinema. Alguns dels seus llibres: Violencia, de 2010; Problemas en el paraiso. Del fin de la historia al fon del capitalismo, de 2014; ; Mis chistes, mi filosofia, també de 2014; El coraje de la desesperanza , de 2017. És guionista i presentador, entre altres, del film The Pervert’s Guide to Ideology, de 2012.

Per Marx la ideologia era una falsa consciència, una «consciència ingènua» de la realitat social, una explicació distorsionada i interessada de la realitat defensada per part de les classes dominants; per Žižek no és una il·lusió que construïm per fugir de la insuportable realitat, és més aviat una estructura imaginària, una construcció fantasiosa d’una nova “realitat” a la que sosté i al mateix temps manté la nostra ceguesa davant la realitat. «Una ideologia en realitat triomfa quan fins i tot els fets que a primera vista la contradiuen, comencen a funcionar com arguments al seu favor».

Considera que la psicoanàlisi de Lacan és una potent eina per comprendre la cultura contemporània; una societat altament permissiva en aparença i amb pluralitat de llibertats, però en realitat supeditada o lligada a un gran nombre de regulacions ocultes i autoimposades. Darrera de les nostres fantasies i imatges simbòliques s’amaguen els autèntics i inaccessible impulsos i sentiments als que aquesta psicoanàlisi pretén apropar-se.

Tornar